Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/25


CAPP IV. 11

gran lus: e la lus l’è vegnuda su per quij tai, che eren sotterraa in l’ombria de la mort.

17 Dopo d’allora l’ha comenzaa Gesù a predicà, e a di: Fee penitenza: perchè gh’è vesin el paradis.

18 E camminand Gesù de fianch al mar de Galilea, l’ha veduu duu fradej, Simon cont in nomm Peder, e Andreja sò fradell, che buttaven la red in mar (perchè eren pescador),

19 E’l gh’ha ditt: Vegnimm adree a mì, che mi ve faroo deventà pescador d’omen.

20 E lor han pientaa lì subet i red, e gh’hin andaa adree.

21 E de li andand inanz, l’ha veduu duu d’alter fradej, Giacom de Zebedee, e Giovann sò fradell, dent in d’ona barca insemma cont Zebedee sò pader, che giustaven i sœu red: e j’ha ciamaa.

22 E lor subet, pientand e red e pader, gh’hin andaa adree.

23 E Gesù l’andava intorna per tutta la Galilea, insegnand in di sò sinagogh de lor, e predicand el Vangeli del paradis, e fasend guarì tutt i piagh, e tutt i malattij del popol.

24 E la nomina, ch’el s’era faa l’andava per tutta la Siria, e gh’han presentaa tucc quij tai, che eren mal in