Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/19


CAPP I. 5

7 Allora Erod el fa ciamà in segrett i Mag, e ’l scava foura ben polit el temp, che gh’è compars la stella.

8 E mandandi a Betlemm, el gh’ha ditt: Andee, e ciamee cunt polit del fiœu: e quand l’avarii trovaa, femel savè, per fà, che poda vegnì anca mì a adorall.

9 Dopo avè sentuu el re, lor hin andaa. E ecco lì che la stella, che aveven vist in orient, se la trœuven denanz de battistrada, fina a tant che rivada dove gh’era el bambin, la s’è fermada.

10 Quand ch’han vist la stella, s’hin sentuu tutt a consolà.

11 E andand denter in cà, han trovaa el bambin cont Maria soa mader, e ingenugiandes giò, l’han adoraa: e dopo avè dervii foura i sœu tesor, gh’han faa di regaj de or, incens, e mirra.

12 Essend pœu staa visaa in sogn de tornà minga indree in de Erod, hin tornaa al sò paes de lor per tutt’altra strada.

13 Appenna che lor hin voltaa via, l’angiol del Signor el gh’è compars in sogn a Giusepp, e ’l gh’ha ditt: Leva su, e ciappa el bambin, e la soa mamma, e scappa in Egitt, e fermet là fin che to el diroo mì: perchè succedarà, che Erod el cercarà el fiœu per fenill foeura.