Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/127

65 Allora el capp di sazerdott el s’è strasciaa el vestiari, disend: L’ha bestemmiaa: che bisogn gh’emm nun adess de testimoni? Avii sentii adess la bestemmia:

66 Cosse ven par a vialter? E quij han risponduu: L’è reo de mort.

67 Allora gh’ han spuaa in faccia, e l’han battuu coi pugn; e tanti alter gh ’han daa di s’giaff,

68 Disend: Cristo, induvina, chi l’è, che t’ha battuu?

69 Peder pœu l’era settaa giò fœura de l’uss: e gh’è andaa vesin ona donna de servizzi, e l’ha gh’ha ditt: Anca ti te seret insemma a Gesù Galileo.

70 Ma lu l’ha negaa in faccia a tucc, disend: Soo nò quell, che te diset.

71 E dopo vegnuu fœura de la porta, l’ha vist on altra serva, che l’ha ditt a quij, che gh’era là intorna: Anca quest chì l’era insemma a Gesù Nazaren.

72 E lu l’ha negaa on’altra volta, disend: Conossi minga st’omm chi.

73 E de lì on poo quij, che gh’era là s’hin vesinaa a Peder, e ghohan ditt: Verament anca tì te see vun de quij: perchè el tò parlà el te fa conoss.

74 Allora lu l’ha comenzaa a bestemmià, e a spergiurà, che l’aveva minga conossuu quell’omm là. E subet el gall l’ha cantaa.