Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/116

102 S. MATTEE.

15 E a vun el gh’ha daa per el valor de cinqu ,a l’alter de duu, a l’alter de vun, a tucc in proporzion del sò coo, e l’è andaa via sui duu pee.

16 Quell, che gh’ ha avuu per el valor de cinqu l’ha trafficaa, e n’ha cavaa cinqu d’alter.

17 Istess quell de duu, n’ha cavaa duu d’alter.

18 Ma quell, ch’aveva ricevuu per el valor de vun, l’ha faa ona busa in terra, e l’ha sotterraa el danee del padron.

19 Dopo on gran pezz è tornaa el padron di servitor, e i ha ciamaa a dà cunt.

20 E vesinandes quell, ch’aveva ricevuu cinqu, ghe n’ha miss li alter cinqu, disend: Signor, tì te me daa per cinqu; ecco che mi n’ hoo guadagnaa sora cinqu d’alter.

21 El padron el gh’ ha ditt: Va ben, servitor fedel e bon; de già che te see staa fedel in del pocch, te faroo padron de tanto: tì te see in grazia del tò padron.

22 In seguit s’é presentaa anca l’alter, che aveva ricevuu per duu, e l’ha ditt: Signor, từ te me daa per el valor de duu, e te restituissi per duu d’ alter.

23 El padron el gh’ha ditt: Va ben, servitor bon e fedel; de già che te see staa fedel in del pocch, te faroo padron de tanto: ti te see in grazia del tò padron.