Pagina:Antonio Picozzi - Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese.djvu/115


CAPP XXV. 101

4 Ma i cinqu prudent insemma ai lamped han tolt su l’oli in di vas.

5 E tardand el spos, gh’è vegnuu sogn a tucc e s’hin indormentaa.

6 E a mezzanott s’è sentuu a vosà: Ecco che ven el spos, andegh incontra.

7. Allora è levaa su tucc quij vergin, e han miss in orden i sœu lamped.

8 Ma i stupid gh’han ditt ai prudent: Demm on poo del voster oli: perchè i noster lamped se smorzen.

9 I prudent han rispost, e han ditt: Per fà, ch’en manca minga nè a vialter nè a nun, andee puttost de chi ne vend, e comprenn.

10 Ma in quell menter che andaven a comprann, è rivaa el spos: e quij, che gh’ era preparaa, hin andaa dent cont lu al sposalizzi, e è staa saraa su la porta.

11 Su la fin è vegnuu i alter vergin, disend: Signor, Signor, dervii a nun.

12 Ma lu el gh’ha rispost: In veritaa ve disi, che soo minga, chi siev.

13 Stee dessedaa donca, perchè no savii nè ’l di, nè l'ora.

14 Perchè l’è istess come on omm, che andand via in gir, l’ha ciamaa i sò servitor, e ’l gh ’ha fidaa el fatt sò.