Novella I.9 del Decameron in dialetto muglisano

dialetto muglisano

Giacomo Zaccaria 1875 Novella I.9 del Decameron in dialetto muglisano Intestazione 26 giugno 2015 25% Da definire

Dich doncia, che al tiemp del prin Re de Sipro, dop el acquist che à fat della Tierra Santa el Gotifred de Buglion, xe vegnu che una lustrissima femena de Guascogna xe zuda in tarrotorj al Sant Sepulcro, de dola turnada a Sipro, la xe stada da omin selerat svilanamentre ultragiada: de se ela senza nigun confuort affisendose, ga pensà de zier a lamentarse viers el Suvran; ma i ga dit che la pierdì la fadìa, persè el stegua poco ben, e che no quei de nussaltri, ma gnanca i so proprj tuort al sa pajar: in tant che se qualchedun ga qualche crusi, se sfugheva col farghe despet. Intiendù questa roba la femena, desperada de vendiarse, per cunsulasse la pensà der mursiar ancia ela la miseria del Suvran; e la ze zuda pluranti viers de lu, e la ghe diss: "Lustrissimo, no son vignuda viers de vu persè me vendie dell'ultraj che me xe sta fat, ma in pajamient di quest ultraj ve priegh se me insegnei cumodo che vu suporte quele baronade che hai intiendu che i v'à fat, persè imparandi possa suportar ancia le mie; e, se pudares, Dio sà se ve dares ancia i mi affan, vu che suporté i ultraj cun pocia fadìa." El Suvran che fin in quel mumiente gera un smorza fadìa, cume se el se fusse desmissidà, prinsipianti dell'ultraj che ghe xe sta fat a sta femena, el ga dà suddisfazion, e de quel di inaint el ciastigueva cun tutt rigour i ultraj chi ghe feva all'onour della su' corona.