Il Vangelo di S. Matteo volgarizzato in dialetto milanese/Capp VII

Capp VII

../Capp VI ../Capp VIII IncludiIntestazione 8 dicembre 2023 75% Da definire

Capp VI Capp VIII

[p. 21 modifica]

Capp VII.

G
IUDICHEE minga i alter, se vorii minga vess giudicaa.

[p. 22 modifica]

2 Perchè a segonda che giudicarii, sarii giudicaa: e cont quella misura, ch’avarii misuraa i alter, sarii misuraa anca vialter.

3 E perchè te vedet la pajocca in l’œucc de tò fradell: e te vedet minga el trav, che gh’è in del tò?

4 E come te farett a digh a tò fradell: Lassa, che te tira fæura de l’oeucc sto fil de paja, quand ti te gh ’hee on trav in del tò œucc?

5 Impostor, tiret fœura prima el trav del tò œcc, e dopo te ghe vedarett a tirà foura el fil de paja de l’œucc de to fradell.

6 Degh minga i robb sant ai can: e buttee minga i vost perla denanz ai porscej, per no fà, che i schiscen sott ai pee, o se revolten a sbranav.

7 Domandee, e ottegnarii: cerchee, e trovarii: pic chee, e ve sarà dervii.

8 Perchè chi domanda, ricev: chi cerca, trœva: e ghe se derv a chi picca.

9 E chi l’è de vialter, che se on sò fiœu ghe cercass del pan, ghe darav on sass?

10 Che s’el ghe domandass on pess, el ghe darav on serpent?

11 Se donca vialter, anch ben che siev cattiv, sii minga bon de negà del ben ai vost fiœu: quanto pussee [p. 23 modifica] vost Pader, che l’è in ciel, el farà del ben a quij, che le cerca?

12 Fegh donca ai omen tutt quell, che vorii, che lor ve faghen a vialter. In quest sta la legg e quell, ch’han ditt i profetta.

13 Andee dent per la porta pussee stretta: perchè la porta l’è larga e la strada granda in quij, che menna a perdes, e hin tanti quij, che ghe va dent.

14 Come l’è piscinina la porta, e stretta la strada, che menna a salvass: e pocch hin quij, che le trœuva!

15 Stee a l’erta coi profetta fals, che ve se presenten vestii de pegora, ma de denter hin lader de loff.

16 I conossarii da quell, che fan. Se catta forsi l’uga di spin, o i figh di roved?

17 L’è per quell, che ogni pianta bonna: la dà bon frut: e ogni pianta cattiva la dà di frut cattiv.

18 La pò minga ona bonna pianta dà di frut cattiv: nè ona pianta cattiva la pò dà di bon frut.

19 Ogni pianta, che fa minga bon frut, la se taja, e la se butta sul fœugh.

20 Donca vialter i conossarii di sò frut.

21 Minga tucc quij, che me dis, Signor, Signor, andaran in paradis: ma quell, che fa come voeur mè Pader, che l’è in ciel, quell l’andarà in paradis. [p. 24 modifica]

22 Ghe ne sarà tanti, che allora me disaran: Signor, Signor, ma nun emm minga profettizzaa a tò nomm, e emm minga casciaa via el diavol a tò nomm, e emm minga faa tanti miracoj a tò nomm?

23 E allora mì ghe cantaroo ciar: Mi v’hoo mai conossuu: stee a la larga de mi tucc vialter, che avii faa di balossad.

24 Donca tucc quij, che sent sti mè paroll, e je mett in pratega, el sarà parangonaa a l’omm prudent, che l’ha tiraa su la soa cà sul sass,

25 E l’è piovuu, e s’è sgonfiaa i fiumm, e han boffaa i vent, e han faa el diavol adree a quella cà, e l’è minga borlada giò: perchè la gh’aveva i fondament sul sass.

26 Chi se sia, che scolta sti mè paroll, e je mett minga in pratega, el sarà istess de l’omm stupid, che l’ha tiraa su la cà su la sabbia.

27 È piovuu, e s’è ingrossaa i fiumm, e han ziffolaa i vent, e han faa el diavol adree a quella cà, e l’è borlada giò cont on gran spettasceri.

28 È success, che quand Gesù l’ha avuu fenii de parlà, quella frotta de gent l’era incantada de la soa dottrina.

29 Perchè lu je instruiva, perchè el podeva fall, minga compagn di sò Scriba e Farisee.