'L molinè e 'l progresso

ladino

Giosef Brunel ʼL molinè e ʼl progresso Intestazione 13 marzo 2016 50% Da definire


ʼNa uta l’ era ʼn molinè ‒ l’ aea ʼl molin taccà alla tgiasa ‒ ʼl xia ʼnstes a tor ʼl grang e a portar la farina, ʼl tolea soe moture giuste, e dut xia beng. A forza de sparagnar, ʼl se aea inxignà it, che ʼl staxea benong, ‒ mo nol se ha contentà, ʼl dixea: Gevolessa ampò ʼn mussat ‒ e ʼn fameot!

ʼL compra ʼl mussat ‒ e po ʼl va da so vexina e ʼl diss: Lassame vegnir vos Xang per fameot, a xir col mussat ‒ ampò da auter no l’ è bong: i diss che no l’ ha tgiaf. E sta femmena la diss: Che ge daxede? ‒ Poh, ʼl diss: le speise ‒ dapò la diss ella: Se me daxede doi pette al dì, ʼntgè a mi, fae ‒ e el diss: Si si. Cò l’ ha bù mussat e famei l’ ha comenzà a far mingol ʼl ciordong ‒ e ʼl se pensava ‒ Ades spene ʼntgè gio valch de più ‒ cogne vardar cò che fae ‒ e l’ ha comenzà a tor valch de più de motura ‒ e vener farina.

Cò l’ ha bù dotrei carantang, ʼl pensava: Chiò cò la pee? fossa foss beng fat, comprar grang ‒ e se la va beng ʼn tgiaval ‒ e, per binar soldi, ʼl tolea semper de più de motura ‒ ʼl dixea: Xà, per far roba, no se cogn aer paura dal diaol!

Mo i contadins, malizious e ʼnvidious e se n’ ha ʼntenù, e i diss: Fossa da farge mingol de tiro, a chess lare de molinè.

pagina:6 Donca i passa parola ʼntra de itg, e i ha bù prest macchinà la maniera de tirarlo te trapola.

Un l’ è xit, ʼna dì, a ʼl troar te molin, e l’ ha comenzà a ʼl lodar su ‒ che l’ ha dut dret e delvers ‒ mo, piang piang, ʼl ge contava, che molins che l’ ha vedù a Buzang e a Trent e ‒ e cò che i molinees vadagna e, e che mulges de grang che l’ è e, e che chest e che chel e ‒ e cò che l’ è bong martgià e ‒ el molinè scutava ‒ e ge parea, che ʼntge el podessa xir mingol più inant ‒ e ʼl diss: Xà l’ è per dut progresso.

Se sa, ʼl diss chest contadin; e ʼl molinè: Volesse beng ʼntgè gio xir mingol ʼn avant ‒ mo, me ne ntene cossi pech ‒ Che fossel da far? e ʼl contadin ge diss: Giò no te posse insegnar, che tu sie segur ‒ mo se tu ves xir tel cogol de chi Foram, dal mago, chel ‒ con doi parole ‒ ʼl te ʼnsegna: proa. Chest molinè, senza dir più né af né baf, tol sù e va sobit ‒ ʼL rua te chi Foram ‒ ʼl troa il cogol, e ʼl veid ʼn om, vestì schè l’ om dal bosch, e ʼl se pensa: Chest l’ è. ʼL lo saluda, e ʼl lo domana, se ʼl saessa da ʼnsegnarge valch, e darge leziong de progresso? ʼL mago, faus, ʼl se sfrea la barba, e ʼl domana: Che profession asto? E chest ge diss: Song molinè ‒ Dapò ʼl mago petta ʼl tgiaf xa bas, e ʼl stass ʼnpeche sora pensier, e ʼl diss: Per un molinè, al dì d’ anchè: Alber grev ‒ e mola neva ‒ vantores neves, e cassa greva ‒ e no ʼl ha dit auter.

Dapò ʼl molinè se pensa: L’ ha rexong ‒ ʼN alber grev ‒ pel parar doi mole ‒ donca, mola neva ‒ e pò, che vegne vantores neves, e cassa greva ‒ ʼL sen xia content ‒ e, tel vegnir a tgiasa, l’ ha scontrà ʼna velgia ‒ e chesta ‒ o che la saea valch, o che la era stria ‒ perchè, pena la l’ ha vedù, la diss: Pere mi mussat, mie pere pette! Doucedie, mi pere mat, con chi che tu le mette!

Mo el no ge ha badà ‒ l’ è corret a dar ordegn per ʼl progresso, schè che ga aea ʼnsegnà ʼl mago ‒ Donca ʼl rexona coi omegn per tajar ʼn gran lars, e far ʼna mola neva. Chiss ge diss: Sun chel mont, l’ è la mola, e sun chella riva ʼl lars ‒ ʼN beng, diss ʼl molinè, demò xi a lurar.

Chiss va sobit ‒ e, sora ʼn petz, l’ è xit dò el, a veder ‒ Cò l’ è ruà da chi dalla mola i diss: Chiò la cognong rodolar xù ‒ mo, valgugn cong xir col tgiaf tel buss, per vegnir a dir, olà che la è fermada ‒ e chi dal lars i diss ‒ Chiò ge vel soghe, fermarle sulla ponta, e taccar ite ʼl mussat, che ʼl tire, e ʼl lars no reverse ʼn là. Va beng, diss ʼl molinè, e te ʼn moment l’ è xit e vegnù, con soghe, toset e mussat ‒ Cò l’ è stat alò da chi dalla mola, ʼl diss: Tu, Xanoling, fa che che chiss omegn te diss, t’ es pà valent ‒ e l’ è sen xit.

Dapò i omegn diss al toset ‒ Tu, va a to tgiasa, e fa vegnir cà to mare.

Veng sta femmena ‒ e i omegn ge conta su dut, de pila ʼn pilot ‒ e i diss: Co veng ʼl molinè, demò voi tegnit dit, che vos fi aea tgiaf ‒ ʼl rest farong noi. ʼL molinè l’ era ruà da chi dal lars ‒ I tgiapa le soghe, e I le ferma sulla ponta, e i tacca it ʼl mussat e: Hio ‒ mo ʼl mussat cessava ‒ e ʼl molinè: No la va ‒ mo i omegn: ʼL se ʼngorsa, per aer più forza, spetta pa si eh ‒ e pò i dass doi colpes da manaja, e ʼl lars reversa, e ʼl mussat per aria coi ferres sù dret, e ʼn schena sulla riva de là ‒ e xù, lars e mussat, fon fon te rif ‒ E i omegn a zaccarse la lenga per no grignar ‒ e i dixea: Chiò no se sa nè che dir, nè che far, nè che sent chiamar! Xong da chi dalla mola ‒ I va, e appena i rua, chiss ge ciola su ʼna grang buxia al molinè; i diss: Ong mettù ʼl toset col tgiaf te la mola, la mola la e xita de bel de bel ‒ e la ge ha zarà via ʼl tgiaf ‒ e adess no saong più patella ‒ e ʼl pezo l’ è, che sta femmena pertend i danni del tgiaf de so toset.

ʼN la uta ʼl molinè se pensa ʼna vertola e ʼl diss: Se nol n’ aea tgiaf! Dapò sauta sù la femmena, e la diss: Co? trapolong de molinè ‒ Cò a essel pù fata subiar e pò la comenza a contar su per i deitg, e la diss: Vardà: Lunes lunexel ‒ martes festacel ‒ mercol he vardà dei mattolges ‒ xebia he chieri polges ‒ vender he fat pang ‒ e sabbeda ge he lavà ʼl tgiaf a nos Xang! Co ge ʼl aesse pò podù lavar, se nol n’ aesso bù? Desfacciadong che siede ‒ che me faxede semper le pette de zisogn e de patate, e, a chel pere Xanoling, ge faxade ʼna polenta, che ʼl parea ʼl pastolà delle gialine ‒ tegnive de mal vedè ‒ trapolong!

Dapò ʼl molinè se ha sperdù ‒ e I omegn se pensa: Battong ʼl fer fing che ʼl è tgiaut, e i diss: Chiò cognede far ʼn giustament ‒ Che ʼl molinè ge dae ancora semper a sta femmena le pette ‒ e la femmena la diss: Gio azette ‒ e ʼl moline: gio song content.

Dapò ʼl se ha utà da ʼna mang, e ʼl diss tra i dentz ‒ Pestalenz de velgia stria, ades capeste le Mussat andato! pette andate ‒ mo Mago ‒ se te brinche, te onxe le culate ‒ e no l’ ha mai più volù saerne de progresso ‒ e, cò per l’ innirar, i ge nominaa ʼl progresso el ‒ per se desvenear ‘l dixea: Progresso ʼn fon del cesso! Progresso ʼn fon del cesso!