Testi ladini inediti

ladino

Hugo de Rossi Testi ladini inediti Intestazione 12 maggio 2016 25% Da definire

Testi ladini inediti (a cura di Ulrike Kindl). Mondo Ladino 9(1985), 149-168. - -@ {RoN 154}

• Se con tegnir l mus Nesc peres veies (cherdea che l bestiam n vea) de pasca tofania posse rejonar. mben, n vea de pasca tofania se a sconet n om te fené a scutar, cheche le bestie rejona, e l à sentu, che n manz l disc: "Che fajone jebia?" L auter l respon: "Menon n mort!" Dapo l auter: "Chi po?" "Chi po? Chel ciuch, che l é ló te fené". L di do l om l era dut gram e no l volea ne lurar, ne magnar, sia fémena l à domanà che che ge mencia, ma el no l volea dir che l à sentù te stala. N ultima l ge l à ampò contà su dut. Ela la l à grignà fora e la à dit, che no l stae a creiser de ste matade e el era content. mben jebia l à cognù jir sa Mazin, per didar a so sier a trar Betudise sun ucé. L ucé era veie e le marce. L se n à rot doi e chist pere om l é dat ju e l é restà mort. Do marena i é vegnui coi manc a torlo per menarlo verso majon (a Pozza).

• La gran cena da pasca tofania

N vea de pasca tofania i disc: "Torte e liagne, lin e stopin a noi e nosc vejin!" l é la gran cena, se sciumentasse segna con aga de batum. De not i va ae se dar cavai co le lame e lese, parche che vegne l lin lonch, te chela not no fida jir stroz ne de le bregostane, ne le vivane, ne l salvan, ncurta nesciun de chista sort de jent. Che te chista not le bestie rejon, sà duc. {RoN 155}

• Strade antiche

Comunicazion con l Italia: Passo de Laste, Siele da Contrin. L troi pagan o troi (vial) da l pan. Scomenza te val de Fedaia e va fin a mont de Sous, rua ai Rossi fin a la ponta, dapo l va per Sela e sot l Sas de Pordoi, per la Gardecia, Pianac, Monte Val Piana, Monte Selle, Norei, Monte Gries, Pedenol Chiarvena e rua a l Monte Duron. Te Bee (Mazzin) e sa Mortic verso Sela se vedea segnes de ciampes. Strada per Tier: Soal, Mont de Monciogn, Forca di Davoi, Vistario di Soal, Rosa.

• I giac

Duc i sà che can che n giat à set egn l i doventa strion. mben na sera l era n giat sul fregolar ncuzolà ndana che la veia Cruza fajea la jufa e l spetaa che la ge dae ence a el valch da magnar. Chist giat l era veie, veie. Sora n pez l é ruà chel dal vejin e l se à metu a sniaolar. Dapò l é vegnù a pe de chel l usc e l à vardà ite te ciasa da fech. L auter giat l é sutà jù e duc doi i é sciampé e no se i à più vedù.

• Basilisch Can che n gial à set egn l met n ef e l coa fora n basilisch. {RoN 156}

• Le Pile de caranta (moliné) Una la disc: Debite, debite. L autra la disc: Paaron ben. L autra la disc: Conch che? L autra la disc: Con ciampes e pre.

• Chel veie Zocol é ruà via n Bula

Can che l é vegnù de retorn l à dit: "Aladecia l é l mondo l é gran. Son ruà fin vin Bula e te dò n era amò majon".

• Le bregostane via da l Zin Chi dal Zin na sera i se metù a far pan. Dapò canche i à abù fat fora duc i panec e l forn era bel fers e dut njignà per chejer, l é ruà le bregostane e le fajea tant de gregn ac, e le dajea colpes te le fenestre, che i à cognù meter duc i panec te moutra e sin jir a dormir. {RoN 157}

• Sela

Sa Sela vivea dant no sé cotenc de egn n Salvan, bel contente. Da temp a temp l vegnìa ju la chele crepe a ge dar a la jent n bon conseil. Ma i Fascegn l i l a à parà demez e i ge à tout chi grentegn, che l aea. N la uta l à trat na gran bestemia, i ciampes e pre i é desfantà e l é restà demò na gran odia piena de sasc.

• Roseal Se disc, che Roseal sie stat n bel vidor pien de rese de ogni color, e che chisc egn vivea lo doi bele Vivane. I fenc de Fascia i é jic su a le menar ju. Ma no le volea jir con ic. I fenc i le à ciapade e metude su n ciar e i le à menade ju te val. Nant de se n jir le à dit dotrei parole, che i fenc no le à ntenù e l vidor se l era desfanta, demo le crepe rosse le é restade. {RoN 158} Vidor i ge dijea chis egn n ort, desche che i segnores n à, pien de bie fiores.

• Col de Tena

Colassù se veit valch uta na fiame brune. Se disc, che sie amene de Trusegn, che é vegnui te Fascia per robar touse e bestiam.

• L tesciare

Te Fascia l era n bon om, giust e causa, che l era mìngol rich, l fajea ence ciarità. Presempio l era tesciare e a la pera jent l ge fajea teile e drap per nia e ai purec l ge donaa ence drap da l so. Seben che l era {RoN 159} tant bon l aea ence nemisc e can che l é mort i ge dijea a l preve, che no l merita na sepoltura onorevole. De not ge é capità na fémena a l preve e la ge conta, che chel tesciare a fat gran ciarità ence a ela, fajege na sepoltura onorevole e dal vers, parche l é stat n bon om. E la é sin jita ciantan

Se la ciarità no pel vegnir
la cornacia con morir.

•I sà più che noi

N an che l era l dì de Sent Uiana dò le funzion trei medici i volea jir a veder le rarità de la lgejia de Sent Uiana e i é passé sa Vich apede na ciasa, che aea le fenestre basse. Un di chisc medici varda ite per fenestra e l à vedù, che n era demò trei cater omegn a pe de n piat gran, stragran, pien de pizagoi. L ge disc a chi doi etres: "Vedé chela jent a magnar tenc de pizagoi, i se mperesc segur, canche dajon outa, ciapon segur da se vadagnar valch". Canche i aea vedù Sent Uiana i tornaa a veder ite per chela fenestra. Chela jent i aea fenì da magnar pizagoi e i magnaa l bret. I medici i à vardà e un de chisc l disc: "Demo sin jon, chista jent sà più che noi". {RoN 160} • La Vivana arbandonada Na vivana che no à fat dal vers e che tacaa semper beghe co la Granvivana e co le autre, la é stada parada demez e la volea sen jir per l Italia. La é ruada tei pareies de la Marmoleda. De not l é vegnù n gonfed de neif. No la saea piu n out e la se à mbramì e n ultima la se à ngiacià te chela vedreta giacera. Mo amò anché con dì se la sent ciantar: "Son de sas e no me meve, son de crepa marmoleda, son na fia arbandoneda, e no sé par che rejon".

• L lach de Tomera

L lach de Careza é apede de l hotel Careza. Te mez na ecia folta con bie pecei l é chel lach, che à duc i colores del arcobuan. Se disc, che i Salvegn i fae l arcobuan con minerai de ogni color e che na uta l abie fat n tal arcobuan n pìcol Salvan, che no l saea amo dal vers so art. L é dat jù e i minerai se à deleigà te l aga, par chist l à ence l aga ló duc i colores de l arcobuan. (Chi bie sas de ogni color i jia a tor li ta Moncion.) {RoN 161}

• I becées da Pera

Zeche becées i era jic ja Soraga a mazar. Canche i à abù fenì i se à tout la supa, che ge parvegnìa e i é vegnudi nsu. Canche i é stac n toch nsu i sent chiamar: "Becées, becées, aiut!" I met le sportole te dò na sief e i va a veder, cheche l é. Nia no i à troà. Ndana i ge à robà le sportole e i à vedù sciampar na bregostana su per chi ciampes. Per mazar e taar su na bestia, se ge dajea a l becé la supa.

• L scrivan nef e l scrivan veie

L scrivan veie i l à desmetù e i à metù sù n nef. Dapo l é vegnù l veie da l capocomune e l à preà de remetarlo. L capocomune da n la uta l era stat n spez a Trent e l cardea de saer l talian da l vers. mben, la domegna dò messa grana l chiama i regolegn nsema sun piaza e l ge conta l dafar e n ultima l domana per talian fin (desche che l cardea el): "Volete l scrivan che gon o chel che ghera?" Na part de la jent cridaa: "Chel chegon!" e l'autra part: "Chel cheghera!" e duc i se à grignà na teisa.

• L om pacifico

Da l mile nefcent e catordesc, canche i rejonaa, che con vegnir la vera coi Russi, Giocolon ge disc a Pisa: "Aste sentù cheche l é da nef?" "Na", l disc Pisa. "mben", l disc Giocolon, "l nosc taca ai Russi la vera". E Pisa {RoN 162} ge respon: "Se fosse l imperator, no volesse po tant verejar, me fajesse chejer patac e revaleis, de bogn popacìe e me n jisse sun fornel".

• La zità de Contrin

Ta Contrin l era zacan na bela e grana zità rica e richenta. Dut lumenaa de or e arjent, i mures era de marmol e i portogn i era d arjent. Ma la jent nveze de jir te lgejia, i jia a balar e beiver e coscita i é doventé peigres e superbes. I sudé nveze de far l so lurier e de vardar, che l nemich no l vegne te zità i jia a beiver o a touse. L nemich à spià fora dut e te na not scura e scurenta l é ruà te zità zenza che valcun l abie vedù, e l à copà duc, che che era te zità, demo n pìcol bez se à salvà, che più tart l é doventà l più gran verier de Fascia e che aea inom Lidsanel. L nemich l à po robà dut, che che era de valor e l ge à dat fech a la zità. L é brujà ju dut, demò n pìcol poz l é restà, che ades i ge disc lach puzolent. {RoN 163}

• L lach d arjent

Sot Col de Ronch apede Cianacei l era n lach, che nveze de aga l aea arjent e dut che che l era léo dintorn, l era de oro o de arjent, perscin i fiores e le erbe le era de chist metai. Ma l é ben da capir, parché n toch più n su na Pordoi l era i portogn che menaa te n gran cougol che passaa sot Padon fora fin dai Fedomes. Te chel cougol vivea na jent rica e richenta e chel mont l era pien de or e d arjent. Ma nience un de chi omegn l à vedù na uta n vita soa l soreie. Chel che é bon de troar chel porton, che mena ite te chel cougol, l ciapa dut cheche l é ló, ma fin ades no l à bù nesciun la grazia.

• La stua coscì deta pagana

La forma era a moda de reout o bot de legnes scadré. Via per ogni len l era steile negre, fate con feres roenc. Te n cianton l era n icio con pisauch, nominà l antediva. Su n mez a l celor l era na spezie de cupola, nominada la ciutea. Te n auter cianton l era l fornel con n busc, che i tizaa fech con tia, nominà l lumier. Su n colombela de l fornel l era n ranchen per tacar su l lavec pien de rave o steft. Te stua l era amò n gran desch con pie n crousc con su brut de le de bast, doi scagnes, n scrin, na baldresca con ite na sciaga, n barout, piumaces e cetera. {RoN 164} Doi pìcole fenestre nominade Cristalie con portele da n busc per le Vivane e per le bregostane. La seradura era n ciuch e l usc maester toron con la pedia de la trota e doi marche de feres roenc n crousc fate su. mìngol de lat te n ciadin e na peza de lin a pe de sciala su, parché che vegne l serp a sofiar su l melaur (raza de richeza).

• Carnascial da l an 1899

I à fat Jebiacia. Doi peres musciac i arasc con na musarela tacade te l jouf. Doi etres musciac alisc (famé de bel) jia n bouf e arpea con n traie, i jerjenaa e i semenaa forfole e i portaa bruta de le te gremen (gromial) e steft te pegna. Dapò i à grignà salà, i à amò bufonà n pez. Dapo i à lascià requia e i é se n jic con ste doi pere bestie co la conjobia tacada te le ureie se dajan melifes e cei. Te dò jia bufogn, che co le garnae con manesc neves i scoaa demez l carnescial.

• Mortoi e segnai

Segnai visibili: L orco, la Catertempora, l Salvan, l om da l bosch, la mort, la bara de Daniel, la iranumina. Segnai sensibili: La bala, la sciescena, la ciocia, l scorlar da le panae, l grignar, la vischiaciada, l screvedar, l gociar, l pisciolot, l salvanel, l fagot, la tumba, la lusdea, l pilon, l bronsin, l bolar e l termenar.

• Menar la casela

L fasc amò valch noza con bie camaric spifenc e dut n bif, dapò i cianta la bonasera e i mena la bandiera a son de scigolot e cornasera. E n Moel e na teisa de pachies, no i se cruzia dapò. Dapò i mena la Casela con su la scaliera de bie calzedrìe lucenc, fane, la segosta, la {RoN 165} roda da filarcon su n som la rocia na puata de stopa e na fieta de lana. De dò la casela l é n fol de farina da bast, Soravia n traghe, nciancel, per meter su la sciaga, con na bela sbalanzana da panela, piumaces, ciavazal, spusin. Doi bei armentaroi, che tira con na centa bela de bronzine, l menarol con n bel puscerle su l cazin, so piva da moch e via, che par l tunder.

• La lgejia da Sin Jan Se disc, che jà da l nefcent e zeca sie stat a Sin Jan na capela. La jent te Fasa é cresciuda e no la aea più post, te chela pìcola lgejia. I volea far na neva piu grana, ma i Fascegn no i era bogn de jir dacort con chi da Moena e Pardac, che n la uta i partenea a la pief de Fassa. N ultima dò che l era passà 300 egn i se à cordà e i à frabicà la lgejia aló, olà che la é ades. L aga per la frabica i la menaa con na salaa.

• L ciampanil de Sin Jan

N pare e so fi i metea su l gial su l ciampanil de Sin Jan. L à volù jir su l fi, parché l era più joen. Can che l é stat su, "Te cal busc l cogn meter?" l a domana. E l veie l disc: "Metelo te chel de mez" e se à pissà, ades l é andato, l veit doi bujes o trei. L fi l lo à metù su, dapo l é sutà ju, ma no l se à fat nia, parché l era segurà. {RoN 166}

• Co che se doventa na stria

A doventar stria le fasc coscita. Le va da una che é jà stria o da n strion, che chiama l gran diaol. Chist vegn con n gran liber e con n ont del diaol te n bozol. Te l liber ven scrit l contrat, che che l amena de la stria sie da l diaol dò la mort. Dapò la cognea sotescriver col sanch proprio, e la ciapaa dal diaol l bozol e la era stria. De not, canche duc era a dormir le se onjea con chel ont, le montaa su na garnaa o su na gramola e dapo le doventaa sotile, sotile e le passaa su per l ciamin e te n moment le era onder, che le balaa, tafiaa e slapaa. Veies giac neigres o dei diaoi sonaa su fin a l Aimaria. Da l prum bot le sparìa. Se un rua te na ciasa o da n post olà, che le strie l era, l cognea restar ló finche le sin jia. I posć più rinomé per radunanze da le strie l era Vael, Saslonch, Duron, Lach de Dona e n muie de lesc, che i disc Pian da le Strie, se pel dir, che te ogni paisc ne almancol un. Mont de la Rich, Vaiol, Udai, Lasties, Saslonch, Vael, Mugon, Antermoia, Laguscel, Pecol. Su le Roe da le strie con vardar ogni an n autra, che che suzet te Fascia. Te l pat sudit l era scrit, che la stria, abie da far a la jent dan e le madalenze più che l é possibol, per ejempio le con far vegnir temporai, malatie, aghe, che le vace no dae più lat, che no vegne la pegna, che l bestiam crepe, che tei ciampes e pre i te vae dut de mal. Per veder se le bozole ven da n striament o se le é naturale, se tol na man piena e se le deleiga. Se i troa ciavei te l aga, dapò le ven da le strie. Donca i ciavei, che se petena fora no se fida, trar demez, che le strie no i li troe. Canche l pief e dasc soreie, se lava le strie le ureie. Le strie magna dut nsous. Contra l striamenc l é bon, mai jir fora de ciasa, se no se é petenà e pruma de scomenzar n lurier se segnar, {RoN 167} a l bestiam ge dar ogni prum lunesc de l meis aga de batum, e erbe o sal segnà.

• Cadina

L era na bela Vivana, che stajea su l Sas de l Om e la era vestida de massarìe bience e la porta n colarin ros ntorn a l col. Da temp a temp se la vedea pianjer, dapo vegnìa segur na desgrazia per chi la vedea.

• La bipera dal melaur

Na uta l e l é vedu na beza na biscia, che aere sul ciaf na raza de corona sul ciaf. La se à sperdù de bel, ma ampò la é jita a pe de chista {RoN 168} bestia, per veder, cheche la à sul ciaf. Te chela la bipera é sciampada te n busc ite, mo la se à perdù la corona. La beza se la à coet su e la l à metuda te garmial. Ruada a casa la aea l Garmial pien de or.