Pagina:Varon milanes.djvu/87: differenze tra le versioni
Alex_brollo: split |
Nessun oggetto della modifica |
||
Corpo della pagina (da includere): | Corpo della pagina (da includere): | ||
Riga 1: | Riga 1: | ||
chal’era davantag, parchè al gh’era el c, che bastava, e quant a mì em par chal avess reson: ma sgià che tutta Vuropa l’à in us, drovemla anc nun. |
chal’era davantag, parchè al gh’era el c, che bastava, e quant a mì em par chal avess reson: ma sgià che tutta Vuropa l’à in us, drovemla anc nun. |
||
r, No muda mai parpeust, e s’a l’è ben quai veulta on tantin pú dolza del solet, no la merta sarvazion. |
r, No muda mai parpeust, e s’a l’è ben quai veulta on tantin pú dolza del solet, no la merta sarvazion. |
||
s, A l’è dolza come in spes, e spos, quand al à strecia la vochà, e quella se scriv sempia, com’em dij ai l, ma sa l’è aspra e gajarda, egh va largha la vochà, e allora es segna dobbia ss, comò spess, e spass. Quand a l’è con el c, inscì sc, o con el g, inscì sg, el em dij al c, e al g. Quand a l’è con el c, e ch al besogna fai sentì tutt dò, ghe mettarem l’h in mez inscì, shciopà, com em dij al h. |
s, A l’è dolza come in spes, e spos, quand al à strecia la vochà, e quella se scriv sempia, com’em dij ai l, ma sa l’è aspra e gajarda, egh va largha la vochà, e allora es segna dobbia ss, comò spess, e spass. Quand a l’è con el c, inscì sc, o con el g, inscì sg, el em dij al c, e al g. Quand a l’è con el c, e ch al besogna fai sentì tutt dò, ghe mettarem l’h in mez inscì, shciopà, com em dij al h. |
||
t, EI veurem semper intregh come disen ches fava a l’antiga, com al sona qui j pat, pet, pit, pot, pat, che nun a fa colazion no veurem nagot de spetasciaa, inscì a fa justizia, e veurem i cos da driz: e par quest e dreuvem la z piena come veurem dì zi, es vartirem che par ess el t caratter dur, nol veur nagot de strec appress, ma semper el vochà largh. |
t, EI veurem semper intregh come disen ches fava a l’antiga, com al sona qui j pat, pet, pit, pot, pat, che nun a fa colazion no veurem nagot de spetasciaa, inscì a fa justizia, e veurem i cos da driz: e par quest e dreuvem la z piena come veurem dì zi, es vartirem che par ess el t caratter dur, nol veur nagot de strec appress, ma semper el vochà largh. |
||
u, Or l’è vochà, or consonant, dinfeura sa l’è in fin de parola come in salv, ch’a l’è consonant, e la parola nomà dona sileba: e parchè di veult al feniss anch la parola in u vochà, che poraven dì salu, de dò sileb, al se ghe scriv sora l’ascent par cognoss quand al è u vochà inscì, come vegnù, vedù, e quist se ciamen parol tronch comè fa anch i Toscan, parchè i parol Milanes fenissen la majo part in consonant. |
u, Or l’è vochà, or consonant, dinfeura sa l’è in fin de parola come in salv, ch’a l’è consonant, e la parola nomà dona sileba: e parchè di veult al feniss anch la parola in u vochà, che poraven dì salu, de dò sileb, al se ghe scriv sora l’ascent par cognoss quand al è u vochà inscì, come vegnù, vedù, e quist se ciamen parol tronch comè fa anch i Toscan, parchè i parol Milanes fenissen la majo part in consonant. |