Lege provinziala di 24 de setëmber dl 2010, n. 11 Segondo livel de istruzion y furmazion dla Provinzia autonoma de Bulsan: differenze tra le versioni

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Nessun oggetto della modifica
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Nessun oggetto della modifica
Riga 39:
Art. 2 (Strutura)
 
(1) I percursc dla istruzion lizeala y dla istruzion tecnica dura cin ani y ie partii su te doi bienns y te n cuinto ann. I lizeums y istituc tecnics fina via cun n ejam de Stat.

(2) I percursc dla istruzion y furmazion prufesciunela se articulea nsci:
percursc che dura trëi ani y che fina via cun la cualificazion prufescionela; chësta cualificazion reprejentea l titul per l azes al cuarto ann di percursc che dura cater ani. Chësc cuarto ann ie ratà n ann de spezialisazion;
percursc che dura cater ani y che fina via cun la arjonta dl diplom prufesciunel;
Line 46 ⟶ 48:
percursc de istruzion prufesciunela che dura cin ani, partìi su te doi bienns y n cuinto ann y che fina via cun n ejam de Stat.
 
(3) Al segondo livel de istruzion y furmazion vënien lascei pro do che n à superà l ejam de Stat dl prim livel.TopArt

Art. 3 (Lizeums)

(1) I percursc dla istruzion lizeala ti pieta ala studëntes y ai studënc na istruzion generela ampla y i strumënc culturei y metodologics per na cumprenscion aprufondida dla realtà, acioche les/i posse afrunté a na maniera raziunela, criativa, proietuela y critich-reflessiva la situazions, i fenomenns y la desfidedes dl mond dal didancuei. I percursc dla istruzion lizeala segurea l'acuisizion de cunescënzes y cumpetënzes genereles y spezifiches adatedes sce n va inant cun i studesc plu auc y per la realisazion dla cariera prufesciunela.

(2) L possa unì istituì chësta sortes de lizeums, partii su aldò dla direzions de materies y dla opzions dates sëura tlo dessot:
<poem>
lizeum tlassich;
Line 173 ⟶ 181:
(4) Coche udù danora per i lizeums y i istituc tecnics dl articul 9, definësc la Jonta provinziela la ndicazions provinzieles che reverda i curiculums di percursc de istruzion prufesciunela.
 
Art. 11 (Orar dla lezions)
Art. 11 (Orar dla lezions)(1) L orar dla lezions determinà dala ndicazions provinzieles nunziedes tl articul 9 y tl articul 10, coma 4, tòl ite na cuota de ublianza de basa y n cajo nce na cuota facultativa opzionela.(2) Ti lizeums, ti istituc tecnics y ti istituc de istruzion prufesciunela de rujeneda taliana y tudëscia à la cumpëida de ëures ublientes da vester de almanco 4590 tl tëmp di cin ani.(3) Ti lizeums, ti istituc tecnics y ti istituc de istruzion prufesciunela di luesc ladins à la cumpëida de ëures ublientes da vester de almanco 4760 tl tëmp di cin ani.(4) La cumpëida minima de ëures nunzieda ti comes 2 y 3, ie articuleda sun la basa dl calënder de scola valëivl y costituesc na prestazion essenziela minima garantida per lege tl tëmp di cin ani de scola a duta la studëntes y a duc i studënc. La possa unì avaneda tl cheder dla ndicazions provinzieles y ti lims dla ressurses despunibles dala istituzions scolastiches autonomes.(5) La cumpëida dla lezions, dla ativiteies didatiches y dla eserzitazions pratiches tl cheder di percursc de istruzion prufesciunela possa unì definida y strutureda a na maniera da lascé pro nce l'acuisizion de cualificazions prufesciuneles.TopArt. 12 (Valutazion) (1) Ai fins dla validità y dla valutazion dl ann scolastich ti lizeums, ti istituc tecnics y ti istituc prufesciunei ti vëniel damandà ala studëntes y ai studënc na frecuenza de almanco trëi cherc dl orar anuel persunalisà. Te caji d'ezezion possa la istituzions scolastiches stabilì deroghes mutivedes al lim nunzià dessëura, a cundizion che pervia de chësta assënzes ne se porte nia pro l fat che n ne posse nia valuté sciche l toca la studëntes y i studënc.(2) Ti istituc nunziei tl coma 1, à l cunsëi de tlas sun la basa di criteres generei stabilìi dal coleghium dl personal nseniant chësta cumpetënzes:
 
(1) L orar dla lezions determinà dala ndicazions provinzieles nunziedes tl articul 9 y tl articul 10, coma 4, tòl ite na cuota de ublianza de basa y n cajo nce na cuota facultativa opzionela.
 
(2) Ti lizeums, ti istituc tecnics y ti istituc de istruzion prufesciunela de rujeneda taliana y tudëscia à la cumpëida de ëures ublientes da vester de almanco 4590 tl tëmp di cin ani.
 
(3) Ti lizeums, ti istituc tecnics y ti istituc de istruzion prufesciunela di luesc ladins à la cumpëida de ëures ublientes da vester de almanco 4760 tl tëmp di cin ani.
 
(4) La cumpëida minima de ëures nunzieda ti comes 2 y 3, ie articuleda sun la basa dl calënder de scola valëivl y costituesc na prestazion essenziela minima garantida per lege tl tëmp di cin ani de scola a duta la studëntes y a duc i studënc. La possa unì avaneda tl cheder dla ndicazions provinzieles y ti lims dla ressurses despunibles dala istituzions scolastiches autonomes.
 
(5) La cumpëida dla lezions, dla ativiteies didatiches y dla eserzitazions pratiches tl cheder di percursc de istruzion prufesciunela possa unì definida y strutureda a na maniera da lascé pro nce l'acuisizion de cualificazions prufesciuneles.
 
Art. 12 (Valutazion)
 
(1) Ai fins dla validità y dla valutazion dl ann scolastich ti lizeums, ti istituc tecnics y ti istituc prufesciunei ti vëniel damandà ala studëntes y ai studënc na frecuenza de almanco trëi cherc dl orar anuel persunalisà. Te caji d'ezezion possa la istituzions scolastiches stabilì deroghes mutivedes al lim nunzià dessëura, a cundizion che pervia de chësta assënzes ne se porte nia pro l fat che n ne posse nia valuté sciche l toca la studëntes y i studënc.(2) Ti istituc nunziei tl coma 1, à l cunsëi de tlas sun la basa di criteres generei stabilìi dal coleghium dl personal nseniant chësta cumpetënzes:
la valutazion di apre