Storia di Santa Genoveffa/XX: differenze tra le versioni

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Nessun oggetto della modifica
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Nessun oggetto della modifica
 
Riga 6:
<section begin="arg"/>Da definire<section end="arg"/>
</div></onlyinclude><!-- a qui -->{{Qualità|avz=75%|data=12 marzo 2016|arg=Da definire}}{{IncludiIntestazione|sottotitolo=Capo XX. Conclusiung, la cerfa|prec=../XIX|succ=}}
{{Centrato|Conclusiung, la cerfa.}}
 
A so solito, dopo ch' i mittungs ava udū Genofefa, 'l fì e Golo, oroi ciamò udei la cerfa, a chella, che 'l conte i ā fatt injignè na bella stalla. Ella rabī incearc liberament'r t' la curt d' l ciastell, jē gonŏt sou pur les stighes cina alla stanza d' Genofefa, e nè s' ungjē, che dō 'ng bung pezz. Mest'ga e cung duttg' in confidenza tolōla 'l mangiè fora d' la mang, e ella ē respettada — fingmai dai ciangs da ciaccea t' la curt. I mittungs ava sua grang ligrezza impara, e i dē pang, s' la inzertiā e dijō alles umes: "O mi Dì! zenza chesta bona bestia la cara contessa e l' amabil picce conte fossa sta ia t' l desert." La fancella, ch' ā da ciarè d' la cerfa i dijō spo: "Nè dessung mai tormentè na pura bestia; s' el nè foss' i bos, che taccung sou'ng cadreia o les vaccies, che nes dà latt, sè stessung nos mal sceoucche Genofefa te chel bosc zenza la cerfa, e 'l mon foss' 'ng desert, se nen essung les besties, el foss' pūcies campagnes coltivades, e inutili i bi prà. N' offendede pagina:127 les besties, e Iddì sè premierà ci pur chesta piccera opera, mo bona." Nè savung de sigū, cutang dī che Genofefa è ciamō restada in vita, mo sigū elle, ch' ella à aibū na vita lungia in pesc', e plena d' bones operes, spo na mort chīta e beata, na vita simile a na bella sera d' aingsceuda morjella dō 'ng grang temporal, che nen à fatt dan; na mort, ch' i dà la someia a sored'l, cang ch' el floresc', ch' lumina e jouta fora sua benedisiung, e nè va a sè destudè, mo s' ascogn' a nousc' oudli e illumineia cung maestè 'ng n' atra pěrt d' l mon. A sua sepoltura s' ēle abbinè na quantitè immensa d' jent, che lasceā tomè legrimes cialdes pur sura la fossa, mo ploucche duttg 'l om e 'l fì. Fingmai la cerfa s' ā attachè alla fossa, e n' urō plou d'mezz, nè tolō plou nia da mangiè, e na domang l' àng ceaffada illò morta. 'L conte à fatt inalzè 'ng monument grandioso d' marmo blanc, e d' lungia incie la cerfa intaiada d' pera. Belle pur consei d' Genofefa ā 'l conte fatt fundè t' l bosc n' abitaziung pur 'ng romita cuna cappella a mang derta d' la caverna, ch' ē gnuda consagrada da vesco Idolfo, intitulada dal popol: "Dlisia d' la Signura;" illò udōng souna bella pittura rappresentada la storia d' Genofefa, e dō la mort d' Schmerzenreich la piccera crusc', ch' i ē na r'cordanza tang cara, è gnuda curida d' or e m'ttuda soung altè.