Fuorma u Ceremonial: differenze tra le versioni

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Phe-bot (discussione | contributi)
m Mizardellorsa: match
Phe-bot (discussione | contributi)
m Mizardellorsa: split
Riga 18:
}}
 
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/25]]==
 
<pages index==[[Pagina:"Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/" from=25]]= to=42 />
17 ORDEN PER ILG GIJ DE CUMIN. (Ineditum nach Ms. Be.) [f. 101a] … Regla per igl Salter dilg Cumin. Per las Dergtiras eiss ei en il demanar digl dreig gtei el sto far cheu avon scret. Orden per igl gij de Cumin. allas uras destinadas deigi il cusseigl de tut igl oberkeit serimnar 5 enten la stiva della dergtira a lura cumonda igl derschader agli Salter dil Cumin che el dei clumar en stiva ils sigrs dil Zuossaz a gij a il Salter dei metter sij il manti della collur. quels sigrs dils Zuossaz agien la buntat de vignir eñ stiva per tener cusseigl . . . a quei arvel il esch della stiva a gij de aul ora eigl gang a lura vegnien ils de Muster 5 cussegliers en 10 quei compriu il str: regen della visca a van de meun dreigt sij grat davoss ils sigrs gieraus sissum. allura vegnien 4 cussegliers de Tuiets a van de meun seniester davoss ils sigrs gieraus si sissum. allura vegnien ils cussegliers de Sunvigt a Trun 4 quei vul gijr 2 per vissca a van si sper quels de Muster ner grat suenter. 15 suenter ven ils cussigliers de Breil a Medel 4 sentelli 2 per visca: a van de meun seniester sper quels de Tuiets ÷ alura ven ei teniu cusseigl de quei che basseins dat alura sco ca il oberkeit a finiu cusseigl (cusseigl) scha t(a)[i]lan ei sin Cumin. allura dei il salter prender la spada enten meun a ira grat avon igl Derschader entochen eigl liuc destinau per tener cumin. 20 alura va il sallter sin la buora chei destinada enamiez. alura gij il Derschader agli Salter enperei entuorn ils stathalters dellas visscas schei agien clumau [f. 101b] a Cumin lur pievel suenter igl uorden allura dumonda ilg salter sco suonda sgr stathalter della ludvla Cuort de Muster vus dumondel sche vus 25 veis faig clumar a Cumin il pievel de vossa cuort suenter ilg uorden. Cheu ven restpondiu: gie gliei clamau. aschia ven ei dumendau ina vissca suenter lautra. alura gij il salter agl sigr. Mistral regent. gliei clumau Cumin suenter il sollit uorden. 30 allura gij il salter a gli sigr Landa regent: jeu dumon vus sigr Landa regent per lur meini, schei vulten dar ina entsatta agli Cumen et deputar sij per sia firstlia gratia? Romanische Forschungen XXX. 2
 
-024-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/26]]==
 
18 Orden per ilg gij de cumin allura gij il sigr. Landa: regen siu meini et numna ils deputai dils sigrs Gieraus chen schon numnai dil chusseigl et cun ils sigrs dil Zuosatz in per cuort en particollar ils strs regens vitier. a sin quei fa il salter igl umfroc mingtin suenter siu rang cul tittel 5 a num a schlateina sco ei ssessen en dergtira a suenter mettel vitier ils stathalter[s] regens de mingtia vissca: allura tuornell a dumendar il meini igl Sigr Landa regent a quel ristponda: figiei duoss tsarñas. gij il salter — Cheu pon ei tedlar sisura cheu ven à vegnir faig duoss tsarnas numnadameign [f. 102a] per deputar sij 10 per sia firstlia Gratia: sco il quall il sgr Landa regent a dau a igl entir ludvel oberkeit ad auters sigrs, che en dil meini, cun deputar quels sigrs che cheu avon en numnai a gti che ei de quei meini tegni sij il meun a suenter ven ei faig la contra tsarna gti chei de in auter meini po era tener sij siu meun gijr siu meini ÷ … Cura che quei ei finiu sche ven ei ad 15 ira la deputatiun[s] per sia Gratia. allura metta il salter la spada sin la buora ad enplat e va grat avon la deputatiun entochen sij avon la stiva ner falla ad en cas che sia Gratia ven en conter per ritseiver la deputatiun sche passa il salter de meun seniester din meun e lai ira la deputatiun: la qualla ven adina traig ora in sigr per 20 cuort suenter ils veigls dievers a demanar cun ils sgrs statthalters dellas ludvlas viscas. il leifer va avon vissgtius en la collur et era ils schumbraders a fiffer era vissgti en la collur. a cura sia Gratia cun ilgs sigrs spirituals che compognien el cun la deputatiun en arivai sigl plaz, sche pren il salter la spada enta meun et 25 stat sper la buora. Denton fa sia firstlia Gratia il plaid avon tut il ludvel Cumin ÷ … tutt alla liunga a bein componius, suenter de quei va il sigr Lada regent silla buora e metta giu il siu engratiamen dil siu uffezi et consegnia quell enten meun a gli ludvel Cumin cun in adaquat plait [f. 102b] a suenter de quei 30 legia igl sigr Landa regent giu igl quen de Cumin chei passaus sut siu uffezi per quels dus oñs passai ton digl dau ora sco de siu prender eni a suenter va igl sigr Landa regent giu della buora a va en siu liuc — a sin quei va igl salter sin la buora a dumonda entuorn igl umfroc sco suonda: Vossa firstlia Gratia jeu dumondel per lur meini schei veglien confirmar il 35 cuen de Cumin dil sigr Landa regent. — Risposta Ei plai zu bein de confirmar. a lura ven ei dumendau igl plij veigl La[n]rihter a suenter il dechan della venerabla Claustra enten num dilg venerabel convent. 40 suenter il auter landri[h]ter schei gliei.
 
-025-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/27]]==
 
Fuormas dils seraments 19 a nun essen plij, sche il plij veigl Mistral. suenter igl farer de Muster a puspei in Sigr secullar suenter igl rang, aschia il farer de Tuiets et in sigr. sechulla. aschia ils farers dellas visscas sco las visscas añ il rang et mingta gada denter in sigr dil oberkeit suenter rang entochen gliei finiu tut igl oberkeit 5 a suenter ils sigrs dil Zuosaz suenter uorden sco avon ei spezificun [[spezificau]]. FUORMAS DILS SERAMENTS. (Ineditum nach Ms. CaA.) [f. 1a] Serament dil Mistral. 1°. Emparmera gada scha vegnis vus à girar, ca vus leies laud, 10 et hanur da Diu, e la sointgia cattca Cardienscha suenter il viess meglier saver e pudèr, cun tut fliss tener si a promover il bien ampliar et il mal schassentar. 2°. Vegnits era girar ca vus leies dreigs a frietats del Cumin a della Casa da Diu mantener si e furdriar. 15 3°. Vus vagnits era girar ca vus leies esser in ver si dreig a redlich non partischont Mistral, don, menda, zanur cassar, nez à pru, orfans a wieuwas a mintgin tier il siu defendar a schurmigiar, à curca ei fa baseings à veing sigirau, dar ent Dartgira, adina à quels, ca han sagirau oravont. [f. 1b] 4°. Plinavont vagnits vus a girar ca Vus leies esser in ver 20 nonpartischont Darschader à tuttas caussas, ca avont Vus paren, seigi en truaments ner enten cunseils, deies consigliar par viess serament, a cur ca ei vegniss sin Vus da dar la spartida, sche leies vus suenter Viess bien giudizi a per Vies sarament tener da quella wart nua ca vus managieis ca ei seigi la raschiun, et il dreig. 25 5°. Curca vus vagnits dumendaus d' in sigr. Landrichter della part scha leies vus far buna obedienscha, a tuttas caussas consigliar par viess serament, à tuttas caussas, ca par da palentar quei palentar, a quei [f. 2a] ca ei da tener secret e tschelau tener tschelau, e portar cun vus enten la tiarra, era comendadas a scomendadas suenter il uorden à demanar da tier. 30 6°. Vus vagnits a girar ca vus leies a gli Cumin tener in sidreig à redli quint, da viess prender en, a dar ora. Era il sigill dil Cumin tener enten bien govern, a caussas d' importonza bucca sagillar senza sapientiva à per conseil da mess signurs. soll ein Umfrag geschen ob nichts aussgelassen. 35 2*
 
-026-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/28]]==
 
20 Fuormas dils seraments Tutta quei leies vus far con il jester sco con il domiesti, a con il domiesti sco con il jester, con il ping sco con il gron, à [f. 2b] con il gron sco con il pingn, con il pauper sco con il rich, a con il rich sco con il pauper, con il non niebel sco con il niebel, a con il niebel sco con 5 il non niebel. Da far quei leies laschar ni per car ni per laid, ni per bein volienscha ni per mal volienscha, ni per temas ni per schmanatschas, ni per scheings ni per gabs, ni per aur ni per argient, ni per nagina cassa, ca pudess Vus desviar giu della via della giustia a della vardat. A scha Vus leis quei salvar a vignir suenter con ils faitgs sco jau 10 vus ai taniu avont con la wiarva scha vignits Vus tener si treis dets enten il viess meun dreig a dir a im suenter quests plaidts. [f. 3a] Tutta quei ca vus a mi veis taniu avont con ils plaids, scha vi jeu vagnir suenter a salvar con ils faitgs, suenter miu meglier saver a puder, tuttas caussas a buna fei a senza mal art, aschia per il ver mi 15 gidi Diaus, la sointgia Trinitat, nossa Duna a tuts ils soings rogen per nus. Amen. Quei che il Cumin dei engirar a gli Mistral. 1mo. Scha vignits Vus emparmera gada a girar ca Vus leies laud et honur da Diu, e la sointgia cattolica Cardienscha suenter Viess meglier saver 20 a puder da mintgin con tutt fliss tener si, a furdriar. 2°. Vagnits era girar ca Vus leies dreigs a frietats dil Cumin, a della cassa da Diu mintgin [f. 3b] suenter sia pussonza tener si a mantener. 3°. Vus vagnits pli navont a girar ca Vus leies comandadas a scomandadas … obedir a tgisas portar, sinaquei ca il mal vegni schasentaus ad 25 il bien creschentaus, a Vus, ca vignis ligi ora digl Oberkeit, ei seigi dartgira … ner conseilg leies tuttas caussas consigliar et truar per Viess girau serament, era far buna obedienscha à gli Mistral d' il Cumin, à quei ca avont Vus veing da taner secret, taner secret, a quei ca fuss da palentar quei palentar, a curca in Oberkeit tarmates ils Salters per metter meun à 30 persunas, à ei vagniessen domandai, scha veglien ei assister als Salters. Soll ein Umfrag geschech. [f. 4a] Tutta quei leies far con il jester sco con il domiesti, e con il domiesti sco con il jester, con il pitschen sco con il gron, a con il gron sco con il pitschen, con il rich sco cun il pauper, a con il pauper sco con 35 il rich, con il niebel sco con il non niebel, a con il non niebel sco con il niebel. da far quei leies laschar ni per char ni per laid, ni beinvolienscha ni per mala volienscha, ni per temas ni per schmanatschas, ni per scheings ni per gabs, ni per aur ni per argient ni per nagina caussa, che pudess
 
-027-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/29]]==
 
Fuormas dils seraments 21 vuss disviar della via della giustizia a della vardat. A scha vus leis quei salvar a vignir suenter con ilg faig sco jeu Vus ai teniu avont con la wiarva [f. 4b] scha vignits vus tener si treis dets enten il viess meun dreig, a dir a mi suenter quests plaits. Tutta quei ca Vus veis a mi teniu avont con ils plaits scha vi jeu vegnir suenter a salvar con ils faigs, suenter il 5 miu meglier saver à puder, tuttas caussas a buna fei, à schi per il ver mi gidi Dieus, la sointgia Trinitat, Nossa Duna a tuts ils soings rogen per nus. amen. Serament dil Sechelmeister à Scrivont. 1. Emparmera gada scha vignits Vus a girar ca Vus leies laud et 10 honur da Diu, a la sointgia Cattolica Cardienscha suenter il Viess meglier saver a puder con tut fliss tener si à furdriar, il bien ampliar, et il mal cassantar. [f. 5a] 2do. Vegnits era girar, ca vus leies dreigs à frietats dil Cumin a della casa de Diu mantener a tener si suenter viess meglier saver 15 à puder. 3. Vus vagnits era girar ca Vus leies esser in a gl' auter in si dreig a redli à non partischont Sechelmeister a Scrivont, a Vus Sechelmeister leies ils indizys ancurir a prender si, et avont in Oberkeit pallentar, a Vus Scrivont leies sentenzias ad ordinatiuns scriver a protocollar suenter il pli, 20 a tutas scartiras, ca avont Vus vegnien adina legier suenter il buochstab, ad' era far buna obedienscha a gli signur Mistral dil Cumin. Tuttas caussas, ca avon Vus vegnien scha [f. 5b] quei ca ei da palesar quei palesar, a quei cai ei da tener secret, tener secret, à portar con Vus enten la tiarra 25 geschicht ein Umbfrag ob wass aussgelassen. Tutta quei leies Vus far con il jester sco con il domiesti, a con il domiesti sco con il jester, con il pitschen sco con il gron, a con il gron sco con il pitschen, a con il rich sco con il pauper, a con il pauper, sco con il rich, con il niebel sco con il non niebel, a con il non niebel sco 30 con il niebel. da far quei leies laschar ni per char, ni per laid, ni par bein volienscha, ni par mala volienscha, era ni per temas ni per schmanatschas, ni per scheings [f. 6a] ni per gabs, ni per aur ni per argien, ne per nagina caussa, cha pudess Vus disviar giu della via della giustizia a della 35 vardat. a scha Vus leis quei salvar à vagnir suenter con ils faigs sco jeu Vus ai teniu avont con ils plaits, scha vagnis Vus tener si treis dets enten il Viess meun dreig a dir a mi suenter quests plaidts. Tutta quei, ca vus veis a mi teniu avon con ils plaidt[s], scha vi jeu vignir suenter a salvar con ils faigs, suenter miu meglier saver a puder 40
 
-028-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/30]]==
 
22 Fuormas dils seraments tuttas caussas a buna fei, aschia per il ver mi gidi Dieus, la sointgia Trinitat, Nossa Duna a tutts ils soings rogien per nus. Amen. [f. 6b] Serament dils Saltèrs. 1. Emparmera gada scha vignis vus a girar, ca vus leies laud ad 5 honur da Diu, e la sointgia cattolica cardienscha suenter vies meglier saver a puder cun tutt fliss tener si a fudriar. 2. Vagnis era girar, ca vus leies dreigs a frietats dil Cumin e della casa de Diu mantener … e tener si. 3. Vus vignis à girar, ca vus leies esser si dreigs à redlis salters, 10 à render a far buna obedienscha a gli Mistral a mess sigrs e tutta quei ca ei da palentar quei p[a]lentar a quei ca ei da tener celau quei tener celau. 4°. Vagnis era girar, ca Vus leies cura vagnis dumandaus da stumar, scha leies Vus per daners, per ceins, per sal a per piazzas [f. 7a] stumar per il dubel, per auters pagamens per il tierz pli, tut per il serament adina 15 a gli casa da Diu adual dreigs oravont, santali ca sut veing risculdis pudejes sezzi stumar, a sur quei dueies clumar in girau. 5. Vignits melsanavont a girar Vus Salter dil Cumin con ils auters ensemel, curca ei vagnis ca in Oberkeit tarmetess ora da metter meun à qualche persuna, scha leies Vus senza nagina contradictiun far buna obedienscha. 20 … Soll ein Umfrag geschech. Tutta quei leies vus far con il jester sco con il domiesti a con ilg domiesti sco con il jester, a con il petschen sco con il gron, a con il gron sco con il petschen, con il [f. 7b] pauper sco con il rich, a con il rich sco 25 con il pauper, con il niebel sco con il non niebel, a con il non niebel sco con il niebel. Da far quei leies schar ni par car ni par leid, ni par bein volienscha, ni par mal volienscha, era ni per temas ni per schmanatschas, ni per scheings ni per gabs, ni per aur ni per argient, ni per nagina caussa che pudess vus disviar giu della via della justizia, a della vardat. 30 A scha vus leis quei salvar a vagnir suenter con ils faigs sco jeu vus ai teniu avont con la viarva, scha vagnits vus a tener si treis dets enten il viess meun dreg a dir a mi suenter quests plaidts. [f. 8a] Tutta quei, ca vus veis à mi taniu avon con ils plaids, scha vi jen [[jeu]] vagnir suenter a salvar con ils faigs, suenter il miu meglier saver 35 à puder, tutas caussas a buna fei, aschi per il ver mi gidi Dieus, la sointgia Trinitat, Nossa Duna a tuts ils soings rogien per nus. Amen. Ad' in Statthalter. 1. Vagnits Vus engirar d' ancurir laud, et honur de Diu et il bein stand della lud. vischneunca.
 
-029-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/31]]==
 
Reglas digl menar ilg dreigt 23 2. Esser in si dreg à redli Statthalter. 3. Tener bien quint da Viess prender en, e dar ora. 4. haver buna cura da vias, puns [p. 8b] piongs a schetgias della lud. vischneunca. 5. bucca dar vischneunca senza lubienscha da mess signurs. 5 6. il pli da vischneunca bein observar. 7. far buna obedienscha ad' in Mistral dil Cumin. REGLAS DIGL MENAR IGL DREIGT enten la Dergtira, cura ei ven priu neunavon la spada u bigtieta. (Ineditum nach Ms. Be.) [f. 97a] Il sigr Landamen regent sessa a cura el vul prender neunavon 10 la spada leva el sin peis a tut igl oberkeit et el dumonda igl emprem girau che sessa de meun dreig ad el a gij: Num jeu vus dumondel schei seigij neutier il temps al gij alla ura ad enten id [[il]] sollit liuc, neua che jeu possi prender enten meun la (spada) u (bigtietta) a seer a truar derscher comunicar tutta quei che ven a comparer 15 … avon quels ault honorai sigrs: a quei dumondelt jeu per il seramen chei han a dies. Ristponda quei sigr a gij. Bein sabi sigr Landa (ner sigr Derschader) jeu sai nuot auter chei seigi neu tier il temps al gij et ura et enten igl sollit liuc, neua chei 20 possien prender la spada enten meun a seer a truar derscher comunicar tuta quei che ven a comparer avon quels auls honorai sigrs a quei mi sumeglia dreigt pigl seramen che jeu vai a dies. a lura dumonda igl Derschader de meun dreig giu a de tsei meun sij mintg[in] cun sin [[siu]] tittel a num ton che igl Sgr: chei meun seniester ad 25 ell ei igl plij davoss de dumendar igl meini. a lura prenda salter digl Cumin cun siu manti (prenda) giu la spada neua che ella pendida sij a fa ina reverenza avon il sigr Landa regen a metta quell[a] entameun a suenter Gij il Mistral alli salter 30 Clumei ora Mussadur. il salter arva igl esch della stiva della dergtira a gij valti de aul eigl gang: schei gliei enzigti cha garegia Mussadur sche pon ei vignir neu tier, quei ei per la emprema gada — = lautra gada ei il semiglion auter che metter vitier per la emprema 35 all[a] secunda gada.
 
-030-
 
24 Reglas digl menar
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/32]]==
ilg dreigt [f. 97b] la tiarza gada ven ei clumau sco las duoss empremas numnadamein … sco suonda: Schei gliei en(ti)zigti che gregia mussadur sche pon ei vignir neutier … quei ei per la emprema alla sechunda alla tiarza gada suenter uorden a 5 tschentamen de nies ludeivel cumin. Allura ven ei eñ la part che dumonda mussadur a gij alli derschader: Bein sabi sigr Landa: schei lubessen in mussadur. igl Derschader gij Ei segij lubiu gti chei vulten. a lura legia igl procuratur de quella part gti che el vul. 10 allura tilla il mussadur sia sgtissa: a sin quei gij il sgr Derschader a cumonda mussadur sco suonda Aschinavon sco questa part (cun nomnar il tittel a num dil procuratur … et della part seza) ven vi da vus per in mussadur sche cumondel jeu ch' ei deigien star neunavon ad els far igl plait de dreigt per lur seramen, 15 chei han a diess. A lura stat quei sigr sin peis en siu liuc a fa igl plait de dreigt a gij: … Aschinavon che questa part (cun numnar il tittel dil procuratur a num et della part seza) ven vida mei per in mussadur, jeu sai il qual che jeu sun buc eigl stan jeu ressalvel che en cas che jeu vignies enterdar enqual 20 caussa enten dreigt, igl quall po maneivel daventar che la part possi star giu de mei a prender in (in) auter mussadur et alla part avon don per enconischietsa digl dreig. allura gij igl derschader ali mussadur: jeu vus cumondel il dreig a scumondel igl antiert per vies seramen. 25 a lura ristponda il mussadur sco suonda: jeu garegiel chigl dreigt daventi. allura va igl mussadur digl ploign a sessa sper il Derschader de meun dreigt. [f. 98a] A lura ven il procuratur dil ploing a metter igl ploign a 30 sias rischuns a lamentishuns avon pleun siu a ded aul sinaquei che tuts possien intelgir et igl Sgr mussadur digl ploign deigi cun atenziun tadlar a bein tener endamen a cura quei ei finiu sche cumonda il Derschader agli salter de zitar la part della risposta sco suonda. Ei gliei (il Sigr a tittel sco procuratur de N. N.) che fa clamar enten 35 dreigt (tall a tal N: N:) a quei per la emprema gada. a schei ven bocca avon sin la emprema sche deigi ei mingtia gada vegnir mess vitier la emprema, la secunda gada, alla tiarza gada alla davoss … gada suenter uorden a tsentamen da niess ludeivel cumin. ei daventa era che (l)la part della risposta compara bocc. sche va la 40 part dil ploign vinavon e fa sarar en dreig a garegia truamen a quest ven
 
-031-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/33]]==
 
Reglas digl menar igl dreigt 25 numñau in dreig contumazial et il tsentamen lai tier in termin da diesch gijs po la part della risposta (po) burgar la contumazia a quei daventa cun ira tier il Derschader a prender giu las spessas judiziallas della part digl ploign (a giu) a sin la emprema rimnada dellas dergtiras comparer a metter la risposta aber quei sto daventar en termin dils diesch gijs suenter 5 la sententia dada a schiglioc schon vergar quei termin sche po ei bocca plij gig ver plaz a resta tier quei chei faig senza regress plij. Compara la part della ristposta én termin dellas treis zitatiuns faigtias sche ven ei faig il madem sco ca la part della ristposta ven en avon il Derschader scha declara il mussadur dil ploign il ploign manaus, cun sigl 10 davoss resservar sin la part seza de metter vitier a chreschantar ner prender naven suenter sco leza afla per bien. [f. 98b] A cura quei ei faig sche passa la part dil ploign giu = a suenter che la part della ristposta a udiu ploig[n] dil sigr: mussadur dil ploign scheiss ei eunc adina temps de puder sellugar amicablamein cun la 15 part. nun figiend quei sche garegia la part della ristposta tras siu procuratur (dumandar) dil Derschader la lubientsa [sco] ei gliei faig della part dil ploign. mira a siu liuc tut las viarvas sco cul mussadur dil ploign, a suenter las cumendadas va igl mussadur della ristposta a sessa de meun seniester — sper ilg Derschader. 20 a lura gij il derschader ad el (jeu vus cumondel il dreig a scumondel igl entiert per vies seramen che vus veis a dies) a lura risponda il mussadur (jeu gareig chil dreig daventi). Allura metta la part della ristposta (la ristposta) tras il procuratur a igl mussadur della ristposta dei teñer bein endamen. a cura quei ei finiu 25 sche (sche) lai il Derschader clumar la part digl ploign tras il salter (a quell arva igt [[igl]] esch a gij eigl gang:) Ei laien clumar la part dil ploign. alura ven la part digl ploign en. allur entseiva il mussadur della ristposta a declara la ristposta sco la part de quella ad ell mess avon. A lura entseiven las parts a replicar tuta quei chei han schau ora 30 eigl emprem Rechtsaz chei han giu faigt. alura tsenta la part dil ploing a dreig tras siu mussadur schei possi vignir vit scartiras a documens a perdegtias ad enprovas. [f. 99a] Alura gij il mussadur digl ploign sco suonda Questa part fa tsentar a dreig schei possi vignir vit scartiras e documens. 35 aschia va ei era cun las perdegtias ad emprovas cura chei ven allegau. allura passen las pars giu. allura geregia il mussadur digl ploign en staigl. allura dumonda il Derschader entuorn a lura cu gliei en ils meinis sche scriva il scrivon la sentenzia sur da quei obiect. Lura (alura) clomen ei eñ las parts. a lura legia il scrivon si la sententia chei dada sur quest obiet. 40
 
-032-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/34]]==
 
26 Reglas digl menar igl dreigt allura ven ei mess avon las scartiras e documens (avon alli oberkeit) alura cumonda igl Derschader alli scrivon de legier giu avon las parts tut las scartiras a documens quellas dil ploign avon a suenter quelas della ristposta (suenter). A lura era eun [[cun]] las perdegtias ad enprovas ven ei a quellas tras igl 5 sgr Derschader faig endamen il saramen a quei sentelli gleut che an bucca giu il seramen: quels che an giu il seramen ven ei bucca faig endamen. Suonda la regla de dar il seramen ad ina perdegtia tras il derschader: a schinavon sco la part digl ploign ven vida vus per ina perdegtia sche fetsel jeu a vus N: N: endamen il seramen che vus scheigias ner 10 leies gir tutta quei che vus saveigias cun buna memoria boca de plij ner de meins ad en cass chei vignies faig enconter che vus pudeigias star sisura a far in seramen chei seigi la verdat, quei che veis deponiu. A quei ven ei era faigt [cun] las perdegtias ad emprovas della ristposta sco cun quellas digl ploign: a suenter che gliei tut mess avon de in meun 15 a de lauter lur rischuns et emprovas tut alla liunga sche ven ei serau en dreigt et ei sco fuonda . . . [f. 99b] A schia gij il Mussadur digl ploign agli Derschader Questa part fa tsentar a dreigt con enavon ella agi suatiu sieu dreig ploign ner gtiei dreig seigij a per quella garegiell jeu cusseigl . . . 20 a lura gij igl Derschader igl cusseigl sei lubius. a lura gij il Derschader a gli Salter figiei passa giu la parts. il Salter gij las parts pon ver la buontat de passar giu, allura passan las parts giu. a lura suenter entseiva igl Derschader a dumendar il mussadur digl 25 ploign a suenter il mussadur della ristposta aschia suenter de meun dreig a suenter de meun saniester aschia vinavon mingtin cun siu tittel a num a schlateina entochen gliei vintsiu a bein tener endamen ils meiniss. a neua ei peglia il plij a de quei meini che croda ora il plij sch gij il Derschader a quei sigr: che meina igl plij che el deigij star sij a dictar la sententia 30 agli scrivon. a igl scrivon scriva suenter igl dictar a lura cura la vintsiu scriver sche legia il scrivon sij la sententia. allura dumonda il Derschader entuorn ils meinis schei seigig endreig sco ei gliei vigniu dau ils meinis ad ei pigliau il plij. en tut cas aber che ils meinis fussen tutina ner stess eñ (eñ) [f. 100a] sche ei il Derschader obligau tenor siu seramen de far la 15 spargtida de quei meun che el enconoscha chei seigg il dreigt a la risshun. suenter dumonda il Derschader entuorn glauter umfroc con prender per las spessas judiziallas. a sco che quei ei finiu sche dat il Derschader il cumon agli salter de ira ora a dumendar la part dil ploign et la ristposta il pegamen mess sij a mingtia part aber secrettamein dumendar et sin quei 40 deigien las parts sburssar il pegamen alli salter et il salter dei ritseiver
 
-033-
 
Fuorma u Ceremonial
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/35]]==
27 FUORMA U CEREMONIAL che ven dovrau enten il Cumin de la Cadi per la dartgira criminala. (Ineditum nach Ms. CaB.) [f. 1a] L' amprema gada ch' il Oberkeit ven clumaus ensemen enten la stiva da Cuseilg per taner la Dartgira Crim: Scha dat il Mistral d' entalir 35 … a tut gl' Oberkeit, qualmeing ei seigij vegniu tgisas ed andicijs tondanavont … encunter las talas psunas, da lur schliata et scandalusa vita è a purtar eñ a metter ameuns agli scrivon. suenter gij il Derschader agli Salter: — Clumei las parts. alura va il salter ad arva igl esch della stiva de dergtira a gij de aul ora eigl gang: ei laien clumar las pars . . . . a lura vegnien las parts en stiva. a lura gij il mussadur digl ploign sco suonda: suenter de quei gliei 5 stau serau enten dreig vai jeu bocca volliu munchentar de dumendar cuss. igl qual ei staus buns aschia tsenttel jeu en dreig schei vignir ligiu sij ner boc a con enavon questa part agi suatiu siu ploign ner gtiei dreig segij. a lura dumonda igl Derschader entuorn sco sura ner a von ei scret ÷ … 10 a lura ristponda mi[n]gtia sigr. jeu garegiel chei dei vignir ligiu sij. allura stat il scrivon sin peis a legia sij la sententia dada de aul sina quei che tut audi. allura fa il Derschader igl davoss umfroc cun orden sco vidavont ÷ a 15 mingtia sigr risponda jeu hai nuott auter. [p. 100b] … Orden per leventar la spada. leven tuts sin peiss a lura gij il Derschader a gli sigr de meun dreigt sco suonda cul tittel a num Aschinavon chei gliei niginas parts che comparen 20 … sche dumondel jeu els sche jeu possi turnentar la spada en siu liuc a quei dumondel jeu per il seramen chei han a diess. a lura gij quei sigr: Bein sabi sigr Derschader aschinavon chei gliei naginas parts che comparen sche a mi sumeglia dreig chei possien turnentar la spada en siu 25 liuc a quei mi sumeglia dreig per miu seramen che jeu vai a dies: a lura fa il Derschader il umfroc de meun dreig giu a de meun seniester sij a mingtia sigr risponda, jeu suonda quei truamen. alura ven il salter de meun dreig sij avon il Derschader a fa ina reverentia a prenda la spada ordemeun agli Derschader a turnenta ella sin las guottas neua chella era vidavon. 30
 
-034-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/36]]==
 
28 Fuorma u Ceremonial manonza, ch' el con conseilg d' ina part dils sigrs seigi staus schforzaus da far prender quellas psunas enten gualt a forza d' in lud. Oberkeit. Suenter quei ven ei dau d' entalir a tut gl' Oberkeit tgiei mal quellas psunas aigien faitg, allura ven ei feitg in umfrag sch' ei veglien ira vinavon ner buca, 5 suenter quei allura ch' ei ven ad esser pigliau il pli da ira vinavont, ven ei ordinau dus Beyrichters, â lura vegnien ils sigrs tuts ora sin il plaz, nuache ei vulten taner la dartgira, lau di il Mistral ad in sigr della vard dreggia. Jeu cun miu undreivel tierz vus enparein sigr N. scha glei neutier 10 ilg tems, il di à l' hura, ad enten il liug cha jeu [f. 1b] cun miu undreivel tierz pudeien prender la spada enten meun, a ser a cominciar a derscher tutta quei ca para von nus et mes undraus sigrs ner tgiei sei dreig adina suenter uorden et tschentament da nies lud. Cumin e dil Kayserliche recht. Quei sigr ca ven dumondaus risponda cun quests plaits. Sabi sigr 15 Mistral con vies undreivel tierz, suenter il vies portar avont, sai jeu buc auter, chei seigi neutier il tems, il di et l' hura ad enten il liug, ca vus cun vies undreivel tierz pudeiens prender la spada enten meun, a ser a comenciar, a derscher tutta quei ca para avont vus à mes undraus sigrs. Scha daventa mintgia mai il dreig, quei sameiglia a mi dreig per miu 20 serament adina a mintgia mai suenter uorden a tschentament da nies lud. Cumin a da Kayserlich recht. Sin quei ven ei faig in umfrog a tut suonda il truament da quei sigr. Suenter quei prend' il sr Secher Mussadur cun quests plaids. [f. 2a] Sabi sigr Derschader con vies undreivel tierz, jeu sun cou enten num dil Cumin 25 à gareg Mussadur. D. Sei lubiu. S. Mi cumandei il sigr N. D. Veis entaleg sigr N. il sigr Sechelmr dil Cumin wus garegia per Mussadur, aschia Vus cumandein jeu cun miu undreivel Tierz, cha vus 30 leies da sia vart star si à far plaid a dreig da coca glei dreig per vies serament, adina a mintgia mai suenter uorden a tschentament da nies lud. Cumin a dil Kayserlich recht. Il sigr cha ven cumandaus suenter quei ch' el ha faig sia schtgisa di Sabi sigr Derschader cun vies undreivel tierz et era il rimanent dil 35 dreig, tras vies scaffiment stunt jeu si ha fetsch plaid a dreig davart il sigr Sechelmr dil Cumin salv er ora scha jeu entardas en qual caussa enten dreig sco jeu sai ca ei ven a daventar, che ei possi vagnir faig in comi, priu giu da mei à mess sin in auter a gli sigr Sechelmr von don per conaschienscha dil dreig a quei adina [f. 2b] suenter uorden a tschentament 40 da nies Cumin a dil Kayserl. recht.
 
-035-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/37]]==
 
Fuorma u Ceremonial 29 Il amprem Mussadur tschenta allura a dreig da imbanir il dreig con quests plaids. Sabi sigr Derschader con vies undreivel tierz schinavont sco autras gadas ei stau gl' uorden a damanar da imbanir il dreig, scha tschent jeu a dreig sche bein quest dei vignir imbanius ner tgiei vus sumeiglia dreig. 5 Il Derschader di. Jeu cun miu undreivel tierz vus enparein cha vus leies truar per vies serament quei cha vus sumeiglia chei seigi dreig suenter uorden a tschentament da nies lud. Cumin a dil Kayserlich recht. Il Mussadur risponda. … 10 Jau dues garegiar conseilgl mo per buca trer a la liunga sun jeu a truar cha quest plaz dei esser ambinius che nagin dei a[n]scheiver span a dabat, ner plidar auter cha entras vugaus a beystandtss sotta peina della cuolpa, a della disgratia digl' Oberkeit. Sin quei ven ei faig in umfrag a tut suonda quei truament. 15 [f. 3a] Suenter quei di il Mussadur dil Sechelmr. Sabi sigr Darschader cun vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig, sco jeu pos entalir sche ei il sigr Sechelmr intentionaus da schar manar in ploing encunter la N. della Visneunca da N. la quala ei setenida cau enten guault a forza d' in lud. Oberkeit, à schi mi fa il sr Sechelmr 20 tschentar a dreig sche bein la numnada N. dei entras ils salters a gaumers enten ses ligioms a cadeinas vignir manada tschau sin quest plaz sina quei cha ella possi tadlar si siu ploing ner tgiei Vus sumeglia cha ei seigi dreig. Derschader. Jeu cun miu undreivel tierz vus enparein cha vus leies truar per 25 vies serament quei cha vus sumelgia dreig suenter uorden a tschentamen da nies Cumin a dil Kayserli recht. Mussadur. Jeu dues garegiar conseigl mo per buca piarder tems, sun jeu a truar che la nomnada N. della visca da N. dei entras il salters a gaumers vignir 30 manada tscheu sin quest plaz sinaquei che ella possi tadlar si siu ploing, [f. 3b] suenter uorden a tschentamen da nies Cumin a dil Kayserli. recht, sin quei ven fag in Umfrog nua che tutt suonda quei truament, allura aber comonda il Derschader als salters da manar la psuna. Cur che la psuna ei manada sin il plaz scha stat il Vugau della 35 psuna si à prend Mussadur p quella persuna il qual Mussadur suenter quei cha el ei cumandaus ad ha faig plaid a dreig di. Sabi sigr Darschader cun vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig sco jeu pos entalir scha ei il sr Sechelmr ententionaus da schar manar
 
-036-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/38]]==
 
30 Fuorma u Ceremonial in ploing encunter la N. dalla Visca da N. la quala ei cou enten guault a forza d' in lud. Oberkeit a schinavont sco sententias a truaments han pigliau il pli cha questa psuna dei entras ils salters a gaumers en ses ligioms a cadeinas vignir manada tschau sin quest plaz, scha tschent jeu vid dreig 5 sche bein questa N. dei antras il Salter dil Cumin da ses ligioms a cadeinas vignir schlargada sina quei cha ella possi tadlar si siu ploing ner tgiei sei dreig. [f. 4a] Derschader. Jeu cun miu undreivel tierz vus emparein ca vus leies truar quei 10 cha vus sumeglia cha ei seigi dreig suenter il uorden a tschentament da nies Cumin a dil Kayserli recht. Mussadur. Jeu sun a truar cha questa miserabla psuna numnadameing la N. della Visca da N. la qualla ei cau enten guault à forza d' in lud. Oberkeit, dei entras il salter dil Cumin da ses lioms a cadeinas vegnir schlargada sina 15 quei ch' ella possi tadlar si siu ploing suenter uorden a tschentament da nies Cumin a dil Kayserli recht. sin quei ven faig in Umfrog a tut suonda, et il Derschader camonda a gli salter dil Cumin da schlargar. Suenter quei trai il Mussadur dil Sechelmr scysa à num dil Sechelmr 20 et siu cun dir, sabi sigr darschader cun vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig, Ei vus ven ad esser enten freschtgia memoria il gron a greff serament cha il sigr Sechmr sto mintgia gà sin cumin con [f. 4b] detta stendida girar da prender si las tgysas et anditys flissigameing per siu serament sina quei chil mal vegni cassaus, et il bien fudergiaus, a schi 25 ei vigniu tgisas ad endecys tondanavont ancunter la N., la qualla ei cau enten guault a forza d' in Oberkeit, cha il sigr Sechelmr a buca pudiu far cun meins che dar part ad in lud. oberkeit a quella far prender enten lur guault à forza sinaquei cha il mal vegni cassaus, et il bien demtgiaus, … a schia mi fa il sigr Sechelmr rugar ei seigi vugau beystantdt, amigs 30 a parens ner la psuna seza, cha nagin vegli ver nuotta per mal sin el, quei cha el fetschi daventi buc auter, cha per far avunda a siu serament, a jeu sco Mussadur sumigliontamein rogel era che nagin vegli ver sin mei per mal, scha jeu figies buca, scha fuss ei in auter cha viegnies pli bein metter ora ca jeu. Ad aschia per gl' amprem poing sco il sr Sechelmr mi 35 fa di, dei questa N. da giuven ansi esser stada da pauca tema da Diu [f. 5a] ida paug en baselgia à tadlar messa à priedi, stada scandalusa sottoposta al ladernetsch, o vero (ad) ad auters mals vecys / : Semper sco il cas ei: / a pi sa met ils poings ad endicys, che han encunter ella, a siara giu il ploing cun quests plaids, schend, à schia ei il sigr Sechelmr
 
-037-
 
Fuorma u Ceremonial
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/39]]==
31 tscheu à fa plonscher sin vetta, a rauba, bein ad honur à schinavont sco ad in lud: Oberkeit sumeiglia cha ei seigi dreig, adina a mintgia mai suenter uorden a tschentament da nies Cumin, a dil Kayserl. recht. Suenter quei garegia il Mussadur della risposta conseigl per far la risposta, à van en la stiva da conseilgl cun tut gl' … Oberkeit, lau legien ei 5 si puspei tut il ploing, et enpiara la psuna tgiei ella vegli rispunder, la psuna cha ei processada rametta a gli Mussadur, a il Derschader cumonda a gli Mussadur cha el deigi deffender nua che el aigi raschun per siu serament, a suenter quei vegnien tuts ils sigrs ora sil plaz, nua che il Mussadur della risposta di: (f. 5b) Sabi sigr Darschader cun vies undreivel 10 tierz jeu vai entaleg il grond a greff ploing ch' il sigr Sechelmr a schau manar à metter ora antras il siu lubiu Mussadur ancunter la N. cha ei cau enten guault à forza d' in lud: Oberkeit, il qual ploing ven à quest N. avont a mi fa rispunder en questa fuorma per gl' amprim poing seigi bein per davons ver ch' ella aigi bucca surviu a Diu sco ella fus stada 15 obligada, scha ella vess pli bein surviu a Diu, scha fuss ella bucca vignida ent il meun digl Oberkeit, a pi stgysa ora tuts ils poings pli bein ch' ell sa, ven ei negatifs, a pi siara giu il ploing cun quests plaits, schent, aschia creig jeu a maneg d' haver raspondiu à quest ploing enten tutt a pertut talmeing cha questa N. possi turnar a casa senza nagina molesta, 20 cun portar giu dons a cuosts. Il Mussadur dil Sechelmr di sabi sigr Derschader cun vies undreivel tierz, il sigr Sechelmr mi fa tschentar a dreig sche bein el possi vignir vid pardetgias, process, à protocols [f. 6a] ner tgiei vus sumeglia ch' ei seigi dreig. Il Darschader aber di jeu cun miu undreivel tierz nus emparein 25 cha vus leies truar quei cha sei dreig. Mussadur. Jeu sun a truar cha possan vegnir vid pardetgias, process a protocols, ploing avont à risposta suenter, a quei adina mintgia mai suenter uorden a tschentament da nies Cumin, a dil Kayserli recht, sin quei ven ei faitg 30 in unfrog, a tutt suonda quei truament. Sin quei va tut ilg Oberkeit enten la stiva da cuseigl à legian si las pardetgias, a suenter quei vegnien tuts ils sigrs ora sin il plaz, lau di il Mussadur dil Sechelmr sabi sigr Derschader cun vies undreivel tierz, et era il rimanent dil dreig, suenter quei cha vus veis antaleg ilg ploing ca il 35 sr Sechelmr a schau metter ora encunter la N. della Visca da N. la qualla ei cou enten guault a forza d' in lud. Oberkeit, et era lou suenter il siu se stgysar ora, et risposta la quala ei stada tutta negativa schai jeu tschentau a dreig sche bein ilg [f. 6b] sigr Sechelmr possi vignir vid pardeggias ner
 
-038-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/40]]==
 
32 Forma u Ceremonial protocols, nua ch' el ha manteniu tutta quei ch' el ha plonschiu aschi mi fa el tschentar a dreig sche bein el agi suetiu quei ploing ner tgiei sei dreig. Derschader. Jeu cun miu undreivel tierz vus emparein cha vus leigies truar per 5 vies serament, quei cha à vus sumeglia dreig suenter uorden à tschentament da nies Cumin a dil Kayserli recht. Mussadur dil Sekelmr. Sabi sigr Derschader cun vies undreivel tierz jeu dues garegiar conselgl, … mo per gudogniar tems, sun jeu à truar cha questa psuna numnadameing 10 la N. della Visca da N., la quala ei cou enten guault a forza d' in lud. Oberkeit dei vignir messa vid il liug della vardat à lou vignir ancureg la vardat davos ella per conoschienscha à directiun da quels sigrs, cha vegnien ordinai lau tier, quei sumeglia à mi dreg p miu sarament, adina suenter uorden à tschentamen da nies Cumin a dil Kayserli recht. 15 [f. 7a] Suenter quei che la persuna ei torturada et ha confessau la malizia scha fazegian mess sigrs il truament, ò vero la sentenza, en la stiva della Dartgira, a pi vegnien ora sin il plaz, nua che allura il Mussadur dil Sechelmr di: Sabi sigr Darschader cun Vies undreivel tierz, ad era il rimanent dil dreig, a Vus ven ad esser en frestgia memoria qualmeing il 20 sigr Sechelmr ha schau manar in grond a greff ploing encunter la N. della Visca da N. ha suenter ca la risposta ei stada negativa, et il sigr Sechelmr ha cun pardetgias, ner protocoll, manteniu tutta quei, cha el ha plonschiu, suenter era co glei lau si sura anconoschiu ent' il liug della Vardat, nua ch' ella ha confessau sco il sigr Scrivont ha componiu enten la plema, ei 25 seigi, ent' il marteri ner ord' il marteri, scha schent jeu a dreig sche bein quella N. deigi vignir manada sil plaz enten ses lioms a cadeinas sina quei ch' ella possig tadlar si sia propria confessiun ò tgiei seigi dreig. Derschader. Jeu cun miu undreivel tierz vus emparein ca vus [f. 7b] lejes truar 30 quei ca vus sumeiglia dreig. Mussadur dil Sechelmr. Jeu sun a truar cha questa psuna dei il salter dil Cumin à gaumers enten ses lioms a cadeinas vignir manada sin quest plaz sina quei ch' ella possi tadlar si sia propria confessiun, suenter uorden à tschentament da 35 nies Cumin a dil Kayserli recht. Suenter quei che la psuna ei manada ora sin il plaz, sche di il Mussadur della risposta: Sabi sigr Darschader cun vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig, suenter quei ca glei vigniu enconoschiu cha la
 
-039-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/41]]==
 
Fuorma u Ceremonial 33 N. della visca da N. dei vignir manada cou sin il plaz, scha tschent jeu à dreig sche bein quella psuna deigi da ses lioms, a cadeinas vignir schlargada, sina quei chella possi tadlar si sia propria confessiun ner tgiei seigi dreig. [f. 8a] Derschader. Jeu cun miu undreivel tierz Vus emparein, ca Vus leies truar quei 5 ca sei dreig suenter uorden à tschentamen dil Cumin à dil Kayserli recht. Mussadur. Sabi sigr Derschader cun Vies undreivel tierz, jeu sun a truar che la vidavont numnada psuna N., la quala ei cou enten guault a forza d' in lud. Oberkeit deigi dil salter dil Cumin vignir schlargada da ses lioms a 10 cadeinas, sinaquei ch' ella possi tadlar si sia propria confessiun, suenter uorden a tschentament dil Cumin a dil Kayserli recht, a tutt suonda quei truament. Suenter quei ch' ella ei schlargada va era il truament scha il scrivout [[scrivont]] dei leger si la confessiun, a ven enconoschiu da leger si cun sentenzia. 15 Suenter quei cha ei ligiu si, scha dumonda il Derschader la psuna scha ei seigi quella visa [f. 8b] ner buca, ad ella di gie, a pi ven manada en casa cumin avont, a lura plaida il Mussadur dil ploing a di: Sabi sigr Darschader cun Vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig, jeu schent vid dreig cont anavont il sigr Sechelmr haigi suatiu siu ploing ner tgiei ei seigi dreg. 20 Derschader. Jeu cun miu undreivel tierz Vus emparein cha Vus leies truar per Vies serament quei ca Vus sumeglia ch' ei seigi dreig suenter uorden à tschentament da nies Cumin a dil Kayserli recht. Mussadur. 25 Schinavont sco ord la sia propria confessiun veiz udiu ch' ella ha tondanavont surpassau ils comondamens da Diu à dil munt, ch' ella ha schnagau Diu, la sointgia Trinitad, Nossa Duna, et ilgs SS. … /: adina sco il faitg sacata :/ … scha mareta quella buca [f. 9a] da viver ent' il munt, sonder quella deigi vegnir dalla vetta messa enten la mort, nomnadameing 30 ch' il sigr Darschader cun siu undreivel tierz deigien quella surdar a gli Meister da giustizia il qual dei cun ses lioms suenter siu mistreng la ligiar, a lau per l' aviarta strada la manar ora sin il Walstat, a lau cun il fil della spada la metter della vita enten la mort, tondanavont saparar il tgiau da quei malschuber tgierp ch' ina roda d' in carr possi ira denter ora, a leu 35 suenter quei malmund tgierp brischar enten ciendra a pulvra a saterar la cendra, quei sumeglia a mi dreig per miu serament, rasaff er ora sche jeu udess in truament ca a mi paress pli dreigs ca quel, cha jeu possi star giu Romanische Forschungen XXX 3
 
-040-
==[[Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/42]]==
 
34 Fuorma u Ceremonial da quel, a suondar lets, adina suenter uorden a tschentamen da nies Cumin a dil Kayserli recht. [f. 9b] Suenter quei ven il Mussadur della risposta dumandaus, il qual di: jeu fuss culpons da rugar per gratia sco Mussadur, mo schinavont 5 cha il faig sacata ferm, scha suond' jeu il Mussadur dil ploing, allura vegnien tuts quels ch' han da truar dumandai, à tuts suondan quei truament. Suenter quei lai il Derschader clumar il Meister della giustitia, a surdat ad' el la psuna cun quests plaidts: (Folgt eine deutsche Formel, die hier weggelassen ist.) 10 Suenter quei van ei ora sin il walstat, lau fa il Meister siu mastreing à suenter quei ven el avont il Mistral a dumonda scha el hagi faitg suenter il Kayserli recht ner bucca, sin quei ven faitg in Umfrag a dau la risposta suenter sco el ha faitg. Suenter quei train tutts ils sigrs giu dil Wallstat a van sil plaz nua ch' els tegnien la dartgira. Lau di il Mussadur dil 15 sechelmr sabi sigr Derschader cun vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig, schinavont sco quella N. ei per ses grons a grevs falamens vignida messa della vita enten la mort, scha mi fa il sigr sechelmr schentar [f. 10b] a dreig sche bein sia facultat sei confiscada à gli Cumin ner tgiei sei dreigg. 20 Il Derschader empiara, ad el di jau sun a truar ca la sia facultat dei esser confiscada à gli Cumin enten ils cuosts, à tutt suonda quei truament. … Suenter quei stat il Mussadur della risposta si a di: Sabi sigr Darschader … cun Vies undreivel tierz ad' era il rimanent dil dreig: À schi navont sco la N. a spons siu seung, a dau la vita, scha schent jau à dreig scha 25 la N. aigi faig avunda a pagau siu debit cun sponder siu saung ner bucca. Derschader. Jeu cun miu undreivel tierz vus emparein? Mussadur. Jeu sun à truar ch' ella agi faig avunda à pagau siu debit cun 30 sponder siu saung, dei portar nagin don à parens et amigs, a dei nagin trer si da quella vart. [f. 11a] Da disbanir il plaz di il Mussadur dil sechelmr sabi sigr Derschader cun Vies undreivel tierz ad era il rimanent dil dreig, schinavont sco il temps … /: suenter la stagiun che ei scha veng ei mess ora :/ … scha schent jeu a dreig sche bein quest plaz dei vignir 35 schlargaus a disbanius il dreig, ner tgiei Vus sumeglia dreig. Il Derschader il dumonda, ad el ei a truar … /: cun metter ora las circumstantias dil tems :/ … cha quest plaz dei esser schlargaus, et era disbanius il dreig, a raffaretg la dartgira tochan à miglior congiuntura, a haigi Dieus part da
 
-041-