Comun de Moena - Statut: differenze tra le versioni

Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Porto il SAL a SAL 25%
 
Mizardellorsa (discussione | contributi)
Nessun oggetto della modifica
Riga 1:
{{Qualità|avz=25%|data=26 novembre 2001|arg=Da definire}}COMUN DE MOENA
 
'''Idioma Fasano'''
 
COMUN DE MOENA
 
PROVINZIA DE TRENT
 
STATUT
 
Enjontà a la deliberazion del Consei n. 14/2 dai 21.3.1996
e n. 9/2 dai 25/03/1999 INDESC
 
PREÀMBOL STORICH.
TITOL I - PRINZIPIES.
L teritorie del Comun de Moena é metù storicamenter sui térmegn anter la valèdes de
ART. 1 - IDENTIFICAZION DEL COMUN.
ART. 2 - PRINZIPIES ISPIRADORES, FINS E OBIETIVES PROGRAMATICS.
ART. 3 - VALORISAZION DEL LENGAZ LADIN.
ART. 4 - INFORMAZION DI ZITADINS.
TITOL II - I ORGANS ISTITUZIONAI.
ART. 5 - L CONSEI DE COMUN.
ART. 6 - I CONSEIERES DE COMUN.
ART. 7 - FUNZIONAMENT DEL CONSEI DE COMUN.
ART. 8 - DELIBERAZIONS DI ORGANS COLEGIAI.
ART. 9 - COMPETENZES E ATRIBUZIONS DEL CONSEI DE COMUN.
ART. 10 - COMISCIONS DE CONSULTAZION.
ART. 11 - LITAZION DE L’OMBOLT.
- NOMINAZION DE LA JONTA DE COMUN.
- ADEMPIMENC TE LA PRUMA SENTÈDA DEL CONSEI DE COMUN DO’ DA
LA LITAZIONS.
ART. 12 - L’OMBOLT.
ART. 13 - LA JONTA DE COMUN.
ART. 14 - L VIZEOMBOLT - ASSESSORES E ENCIARIÉ DE L’OMBOLT.
ART. 15 - DESMETUDA DA LA ENCÈRIA DE OMBOLT, CRODADA DE LA JONTA,
DESFAMENT DEL CONSEI E CONSEGUENZES.
ART. 16 - MOZION DE DESFIDENZA. DESFAMENT DEL CONSEI E CONSEGUENZES.
TITOL III - L’ORGANISAZION
PÈRT. 1 - OFIZIES, PERSONAL E SERVIJES.
ART. 17 - NORMES FONDAMENTALES.
ART. 18 - L SECRETER DE COMUN.
ART. 19 - I SORASTANC E I FUNZIONÈRES.
FORMES DE CONVENZION E DE COLABORAZION PER L PERSONAL.
ART. 20 - I SERVIJES PUBLICS.
ART. 21 - AZIENDES SPEZIALES E ISTITUZIONS.
ART. 22 - SOZIETÀ DE CAPITAI. PÈRT. 2 - FORMES DE COLABORAZION E DE SOCIAZION.
ART. 23 - PRINZIPIES DE COLABORAZION.
ART. 24 - FORMES DE COLABORAZION
ART. 25 - NORMES GENERALES
PÈRT. 3 - PARTEZIPAZION E DEMOCRATIZITÀ DE L’AZION AMINISTRATIVA.
ART. 26 - PARTEZIPAZION POPOLÈRA.
ART. 27 - STRUMENC DE PARTEZIPAZION DEMOCRATICA.
ART. 28 - NORMES DE AZESS AI DOCUMENC AMINISTRATIVES E EN CONT DE LA
PROZEDURES AMINISTRATIVES.
ART. 29 - PUBLICAZION AC.
ART. 30 - L DEFENSOR POPOLER.
TITOL IV - L MANEJAMENT FINANZIER.
ART. 31 - BILANZ E CONTABLITA’.
ART. 32 - L CONTROL DEL MANEJAMENT.
TITOL V - LA FUNZION NORMATIVA
ART. 33 - STATUT.
ART. 34 - REGOLAMENC.
ART. 35 - ORDENANZES.
ART. 36 - NORMES AD INTERIM E FINALES. L teritorie del Comun de Moena é metù storicamenter sui térmegn anter la valèdes de
Fiem e de Fascia; chesta pojizion à abù gran peis tel prozess che à formà l carater e la natura de la
comunanza aló enciasèda.
L veie inom del paìsc, “Moyena”, ne reporta a n sit da paluf, e la tradizion - recordèda
L veie inom del paìsc, “Moyena”, ne reporta a n sit da paluf, e la tradizion - recordèda
tel blason de l’Otcent - rejona ence chela de n lèch che anticamenter corìa l fon de la val, dant da
vegnir sià sù. Descheche se lec ti documenc, al paìsc entriech g’é stat dat l’inom che al scomenz ge
pervegnìa demò a un di prumes ensediamenc, vegnù sù sui ores de chi coi anter la Veisc e l Ruf de
Costalongia che amò anchecondì à inom Moene.
I autres ensediamenc storics é slarié fora da na man e da l’autra de la Veisc: a cencia
I autres ensediamenc storics é slarié fora da na man e da l’autra de la Veisc: a cencia
troon Pecé, Someda, Ischiacia, Turchìa (zacan “Contrada de la Brida”); a dreta Ciajeole, Somariva,
Sort e più fora de man Penìa con japede l mèsc de Val e più a sera Medil. Del 1928 ence L Forn,
Line 69 ⟶ 32:
ultimamenter chiò e ló desmostra aboncont la presenza de l’om a na uteza conscidrèda enscin acà
pec egn empossìbola, desche i jouves de Sèn Pelegrin e de Lujia.
La descuerta de “ciaslires retics” te lesc vejins de Fiem e Fascia ne porta a tegnir per
La descuerta de “ciaslires retics” te lesc vejins de Fiem e Fascia ne porta a tegnir per
bon che sie stat ensediamenc de la medema sort te la Seconda Età del Fer (V-IV centené i.C.), ence
sui ores auc enlongia l fon de la val empaludà.
Ti secoi dò la “vera retica” (15 i.C.) l teritorie de Moena ge va dò al medemo destin del
Ti secoi dò la “vera retica” (15 i.C.) l teritorie de Moena ge va dò al medemo destin del
raion de l’Àdesc e de la Dolomites che rua sot al possess de l’Impèr Roman, da olache pea via chela
particolèra formazion linguistica dita reto-romana o ladina. Chisc trac carateristics ciapa pé
Line 78 ⟶ 43:
Aglaia, al temp di Longobarc e di Francs. Se jèga che la fondazion de la Pieives, zenter de
l’organisazion religiousa e zivila de la comunitèdes alpines, sie entravegnuda al temp di Carolinges.
Neguna documentazion direta desmostra che n’outa Moena abie partegnù a la Pieif de
Neguna documentazion direta desmostra che n’outa Moena abie partegnù a la Pieif de
Fascia, che dependea da la Diozesa de Persenon; chest tant vegn però sostegnù da studié pervia de
la vejinanza geografica e di carateres linguistics e culturai che lea apontin Moena co la jent de chel
raion.
I prumes documenc scric, che va endò enfin al 1164, lea ite seguramenter Moena a la
I prumes documenc scric, che va endò enfin al 1164, lea ite seguramenter Moena a la
Diozesa de Trent, ajache en chel an vegn sagrà na gejia a Sen Vile per man del Vescof Adalpreto.
Perauter fin dal 1027 l’imperador Corrado II “il Salico” aea dat sù l’investidura del poder temporal
Line 89 ⟶ 56:
giurisdizion de la Pieif de Ciavaleis, dalonc ot ores de viac a pe, la comunanza aessa domanà e
otegnù dachelanvìa l’autorisazion a se fèr sù na gejia per sé.
A la valiva moda, da chel che se lec ti “Patti Ghebardini” se n dijessa che Moena no era
A la valiva moda, da chel che se lec ti “Patti Ghebardini” se n dijessa che Moena no era
ite enfin dal scomenz te la Comunità de Fiem, no segur dant dal 1234. Amò del 1304 i rapresentanc
de Moena, al moment de sotescriver na convenzion co la Comunità de Fascia, fèsc per sé enstesc.
Demò co la restruturazion di “cartieres” del 1315 Moena se la veit oramai del dut leèda ite co la
Comunità de Fiem.
Autres elemenc desmostra che l paìsc mantegnìa na pojizion particolèra tel contest de la
Autres elemenc desmostra che l paìsc mantegnìa na pojizion particolèra tel contest de la
Comunità. Moena é sobitamenter Capo-cartier e l’à l derit de pruma ousc te la radunanzes de
Comun; sun sia piaza vegn tegnù i “Plàzic”, desche a Ciavaleis; si Regolegn pel portèr dant n auter
Line 101 ⟶ 70:
l Vicare spiritual de Trent, béleche segur per sotlineèr na desferenza linguistica, defenìa la jent de
Moena “distincta a plebe flemarum”.
N fat de gran emportanza per la storia de Moena l’é la fondazion de l’Ospizio de Sèn
N fat de gran emportanza per la storia de Moena l’é la fondazion de l’Ospizio de Sèn
Pelegrin, stata del 1358. En chel an i “frati bianchi” de l’órden de Sèn Pelegrin te la Èlpes Apuanes
à abù da la regola de Moena n toch de seadic e de bosch su la mont de Aloch, ades pas de S.
Line 107 ⟶ 77:
L’Ospizio é stat dat deretorn più tèrt a la regola de Moena che lo rejea tres n fitadin per tradizion dit
“Prior”.
Per centenées la comunanza de Moena à podù se manejèr co na certa autonomìa sia
Per centenées la comunanza de Moena à podù se manejèr co na certa autonomìa sia
ressorses, che vegnìa cà per na gran pèrt dal possess comunitèr de gregn bosc’ e pèscoi, e dal lurier
de bachegn e artejegn.
Line 119 ⟶ 90:
Co la restaurazion asburgica, l’endependenza veiora de la Comunitèdes rurales é vegnuda derenèda
tant da se redujer a nia auter che na recordanza spavida.
Dò la pruma Gran Vera, l Comun de Moena se à troà a ge fèr front ai problemes che
Dò la pruma Gran Vera, l Comun de Moena se à troà a ge fèr front ai problemes che
vegnìa cà dal mudament de rejim politich e dal dejariament de veies leames economics e culturai.
Dò l fascism, n’outa reconquistà la libertèdes democratiches, l paìsc se averc a na fasa de nef svelup
che à fondament te na s-ciantiva vocazion turistica, sostegnuda dal sentiment de ospitalità che
caraterisea sia jent.
Te dant a la endesfides de la sozietà moderna, la comunanza de Moena se moscia zis
Te dant a la endesfides de la sozietà moderna, la comunanza de Moena se moscia zis
empegnèda, dessema con duta la Val de Fascia, tel lènch confront zivil per l recognosciment de
l’identità linguistica e culturala de la jent ladina de la Dolomites. TITOL I - PRINZIPIES.
 
ART. 1 - IDENTIFICAZION DEL COMUN.
 
1. L Comun de Moena é l’Ent teritorial che rapresentea la comunanza locala, l rencura si enteresc,
col meter en doura funzions e poderes pervedui dal Statut, aldò de la Costituzion de la
Republica, del Statut Spezial de Autonomia del Trentin - Südtirol, de la normes e de la leges en
doura.
 
2. Apede l paìsc de Moena, l Comun tol ìte i teritories e i ensediamenc de Forn, Someda, Sòrt,
Sèn Pelegrin, Medil e Penìa;
* l termenea coi Comuns de Növa Taliana, Vich, Soraga, Poza, Falcade, Tonadich e Pardac.
* L confolon de Comun, - aproà col R.D. dai 4 de messèl del 1929 -, é metù ensema da n drap
bianch e checen, l’à sù n blason fornì con recames de arjent, con foes de rover e de orèr, e l’é
sormontà da na corona zivica de Comun. Sul blason é rapresentà n om te barca che va da la
net envers l dì rapresenté respetivamenter dai colores chécen e bianch, co na crousc soravìa.
 
3. L Comun de Moena recognosc l ladin desche lengaz de sia comunanza.
 
4. Moena fèsc pèrt storicamenter de la Magnifica Comunità Generala de Fiem.
 
***
 
ART. 2 - PRINZIPIES ISPIRADORES, FINS E OBIETIVES PROGRAMATICS.
 
1. Tel ciamp de sia competenzes, desche ent de autonomìa locala, l Comun de Moena laora per
l’atuazion di prinzipies fondamentai de la Costituzion de la Republica e de la Carta Europea
Line 150 ⟶ 131:
Internazional sui Deric Economics, Soziai e Culturai e de la Convenzion Internazionala sui
Deric di Infanc.
 
2. L Comun dèsc corp a la partezipazion a sia azion politica e aministrativa col garantir e
valorisèr l derit di zitadins, de la formazions soziales, di enteressé, di utenc e de la sociazions
che porta inant enteresc de la popolazion e de vigni esprescion de la comunanza locala, a lurèr
per fèr jir e per controlèr l’ativitèdes.
 
3. L Comun de Moena direzionea sia azion aldò del prinzip de defendura de la mendranza ladina
pervedù te l’art. 6 de la Costituzion e te l’art. 102 del Statut Spezial, te la leges del Stat, de la
Line 159 ⟶ 142:
dant vigni azion per vardèr viae valorisèr la carateristiches speziales de la Comunanza Ladina
de Fascia desche pèrt de la Comunanza Ladina de la Dolomites.
 
4. L porta inant la defendura de la vita de l’om, de la persona e de la familia, la valorisazion
soziala de la funzion de la maternità e de la paternità, co l’arsegurèr didament ai genitores te
l’empegn de rencurèr e educhèr i fies, ence tres servijes soziai e educatives.
 
5. A una co la convenzion de l’O.N.U. per i deric di tosec e di jogn, l deida a portèr dant l derit
al studie e a la formazion te n chèder istituzional endrezà a la libertà de l’educazion.

6. L porta dant azions per didèr dò la medema oportunità anter eles e ic.
 
7. L tol pèrt, per chel che partegn a sia competenzes, a la defendura de l’ambient, al
smendrament e se possìbol a l’eliminazion de l’entesseament e sia caujes per arsegurèr te la
doura de la ressorses, i besegnes de la persones de inchecondì e de la descendenzes del
davegni.
 
8. L porta inant n dret órden del teritorie; l defen la sanità di zitadins e l laora per l viver
dessema de la desvaliva creatures viventes; l dèsc didament per la soluzion del besegn de la
pruma cèsa; l valorisea l patrimonie storich, artistich e la tradizions culturales.
 
9. L valorisea l svelup economich e sozial de la comunanza, envian i privac a tor pèrt con sia
scomenzadives economiches a la realisazion di obietives de enteress general, tel respet de la
ressorses de l’ambient.
 
10. L sostegn l’ativitèdes e la scomenzadives del volontariat e de la libra sociazions. L deida ence
la funzion soziala de la cooperazion a carater de mutualità.
 
11. L porta inant la solidarietà te la comunanza locala col se oujer soraldut a chela pèrt de
popolazion più debola, ence con condizions speziales per la doura di servijes, o con servijes
Line 181 ⟶ 173:
la comunanza; l conscidra sia vocazion turistica desche n element de empegn per l’ospitalità
no demò per fins economics, ma ence per na rejon de valores.
 
12. L defen l respet de la desferenzes culturales sun so teritorie, la desvaliva rèisc, la desferenzes
di lengac, de la stories personales e la libertà de religion.
 
13. L valorisea la ressorses e l’ativitèdes culturales, formatives e de enrescida e l porta dant, tel
respet de la autonomies, la maora colaborazions anter la istituzions culturales del Stat, de la
Region, de la Provinzia e del lech.
 
14. L tol pèrt dessema la organisazions internazionales di Enc locai e tres i raporc de jomelinaje
con de autres Comuns e regions del mond, a la promozion de la politiches de pèsc e de
cooperazion per l svelup economich, sozial, cultural e democratich.
 
15. L’atività aministrativa del Comun ge va dò ai prinzipies de la economizità, de la fazion e la
publizità, del control, de la partezipazion, de la colaborazion, de la semplificazion, de la
spedienza, de l’emparzialità, e de la responsablità.
 
16. Duta l’atività del Comun, sibie de derit publich che de derit privat, sibie che la vegne fata
diretamenter o tres la partezipazion de autres organismes, enc o sozietèdes, la vegn sotmetuda
ai prinzipies fondamentai.
 
***
 
ART. 3 - VALORISAZION DEL LENGAZ LADIN.
 
1. L Comun recognosc e valorisea l lengaz ladin desche esprescion storich-culturala de la
comunanza locala. L tol sù e l porta inant l ladin, apede l talian, te la toponomastica, ti ac e ti sìmboi ofiziai, te la ativitèdes di organismes istituzionai e ti raporc coi zitadins, co l
disciplinèr tel besegn ence tres regolamenc speziai, tel respet de la legislazion del Stat, de la
Region e de la Provinzia e de la Normes de Atuazion del Statut Spezial;
Per chest fin:
Per chest fin:
a) l porta inant e l valorisea la usanzes, l lengaz e la cultura ladina, l deida dò l’ensegnament
* a) l porta inant e l valorisea la usanzes, l lengaz e la cultura ladina, l deida dò l’ensegnament
scolastich e extrascolastich, duran ence vigni ressorsa economica e normativa de la leges del
Stat, de la Region e de la Provinzia e de la Normes de Atuazion del Statut Spezial;
* b) l porta inant la cognoscenza del lengaz e de la cultura ladina da pèrt di zitadins, del
personal de Comun e di secretères de Comun;
* c) l porta inant e l valorisea la doura del ladin ence te la ativitèdes di organs e
del’Aministrazion de Comun, ti ofizies, te la biblioteches e te vigni lech olache l’Ent publich
porta inant si doveres istituzionai, de servije e de rapresentanza;
* d) l tol pèrt ativa, tres si rapresentanc ti organismes competenc acioche l lengaz ladin vegne
portà inant e ensegnà te la scoles locales publiches e privates, l vegne durà e slarià fora te la
politica del temp libero, te l’educazion di gregn, te la produzion de material audiovijif.
 
***
 
ART. 4 - INFORMAZION DI ZITADINS.
 
1. L Comun arsegura la maor informazion ai utenc per chel che vèrda l’organisazion e l
manejament di servijes publics e l deida dò vigni scomenzadiva per ge dèr ai zitadins la neves
che fèsc referiment a l’atività de Comun, di enc e de la aziendes dependentes.
 
***TITOL II - I ORGANS ISTITUZIONAI.
***
 
TITOL II - I ORGANS ISTITUZIONAI.
 
ARTICOL 5 - L CONSEI DE COMUN.
 
1. L Consei de Comun rapresentea la comunanza locala e l rencura si enteresc generai.
 
2. L Consei é n organ de goern, de direzion e control politich-aministratif e te chesta funzion:
* a) l stabelesc la direzions generales de l’aministrazion e del manejament operatif;
* b) l chier fora, tres i ac fondamentai e i documenc programatics, i obietives da arjonjer;
* c) l soratol soluzions, órdegn del dì e documenc per esprimer l’orientament de la popolazion
en cont de fac de carater politich, sozial, economich, cultural e someenc.
 
3. L Consei de Comun met a jir ence chi ac che é debesegn per so funzionament, e l’ejercitea
ence l’autra competenzes che ge vegn dates sù da la leges, da chest Statut e dai regolamenc.
 
4. L Consei de Comun à regnèda enscin a la litazion del nef Consei; dal moment de la
publicazion decret de convocazion di comizies litai, l Consei cogn sorator demò chi ac urjenc
e che no pel vegnir sburlé.
 
***
 
ARTICOL 6 - I CONSEIERES DE COMUN.
 
1. I conseieres de Comun soratol sia encèria co l’at de proclamazion - o autramenter, tel cajo de
sostituzion, sobito dò da la delibrazion del Consei de Comun - tegnù cont de la convalidazion
Line 238 ⟶ 253:
verifichèr che i conseieres no se troe te situazions de encompatiblità o de enlitablità, aldò de la
leges en doura.
 
2. I conseieres ejercitea sia funzions zenza negun leam de mandat, te la totala libertà de pensier e
de stima, tegnan cont de la responsablità perveduda da la leges en doura. I conseieres é
responsàboi per la stima data jù te la delibrazions, fora che se dal protocol no i resultassa
assenc giustifiché o i fossa decontra per de valévola rejons.
 
3. I conseieres cogn se astegnir, arbandonan la sentèda, canche ic é diretamenter o
endiretamenter enteressé a na delibrazion, aldò de la despojizions de la leges en doura.
 
4. L regolament disciplinea l’ejercizie, da pèrt di conseieres, del derit de scomenzadiva e de
presentèr enterogazions, domandes, mozions e proponetes de ressoluzion, e l defenesc sia
modalitèdes. L’ejercizie, da pèrt di conseieres, del derit de azess e de informazion entornvìa
l’atività de Comun, pervedù da la leges, é debant e l’é disciplinà dal regolament.
 
5. La demiscions da conseier de Comun vegn presentèdes al Consei per iscrit; n’outa
presentèdes no se les pel nia più retrèr, no les à debesegn de la touta de at e les à efet dò che l Consei à fat la sostituzion. La sostituzion cogn esser fata dant che sie fora chìnesc dis da la
data de presentazion de la demiscions.
 
6. Canche l se verifichea n fat che cauja la crodada aldò de la lege, chesta vegn declarèda dal
Consei co na delibrazion motivèda, la cogn vegnir notifichèda a l’enteressà co l’endicazion de
l’autorità e del térmen pervedù per poder fèr recors aministratif.
 
7. Ai conseieres ge pervegn na endenità de presenza per tor pèrt a vigni sentèda de Comun
valiva al setanta per cent de la mesura mascima fissèda da la L.R. 1/93.
 
***
 
ARTICOL 7 - FUNZIONAMENT DEL CONSEI DE COMUN.
 
1. L Consei de Comun cogn se dèr n regolament che disciplinee so funzionament.
 
2. L Consei de Comun vegn chiamà ite da l’ombolt, a sentèda ordenèra o straordenèra per
l’ejercizie de la funzions e per l’adozion di ac che dò la leges, dò l statut e i regolamenc ge
Line 264 ⟶ 289:
regolament, per arsegurèr ai conseieres la possiblità de poder tor consaputa di ac relatives ai
argomenc da tratèr.
 
3. L regolament fèsc fora ence i criteries e la modalitèdes che revèrda la chiamèda del Consei
per urjenza, canche ge vel tratèr costions particolères e che no se pel nia sburlèr.
 
4. L’ombolt cogn chiamèr ìte l Consei canche l vegn domanà per iscrit, coi argomenc da tratèr,
da amancol 1/5 di conseieres de Comun; l’avis de chiamèda de Consei cogn vegnir fat dant
che sie fora chìnesc dis dal rezeviment de la domana scrita.
 
5. La sentèdes de Consei è valévoles demò se tol pèrt più che la metà di conseieres assegné al
Comun.
 
6. Se la sentèda no pel esser fata per mencianza del numer legal, se pel tegnir na sentèda en
seconda convocazion a amancol doi dis dò da la pruma. Te chest cajo l Consei à valor se tol
Line 280 ⟶ 309:
con urjenza neves argomenc, chisc vegn enjonté junsom a l’orden del dì jà dat fora, aldò di
criteries e de la modalitèdes pervedui ti comi 2, 3 e 5.
 
7. La sentèdes del Consei é de norma publiches, fora che ti caji pervedui da la lege o dal
regolament olache les cogn esser declarèdes secretes.
 
8. A la sentèdes del Consei cogn tor pèrt ence chi assessores che no fèsc pèrt del Consei, che à l
derit de entervegnir ma no de dèr jù la stima. Ence l secretèr de Comun cogn tor pèrt a la
Line 289 ⟶ 320:
esperc, sibie del Comun che da foravìa, per ilustrèr o referir entornvìa argomenc de sia
competenza e de emportanza particolèra.
 
***
 
ARTICOL 8 - DELIBERAZIONS DI ORGANS COLEGIAI.
 
1. La scomenzadiva di ac, di provedimenc, e de la delibrazions da sorator da pèrt del Consei de
Comun ge pervegn a l’ombolt, a la Jonta, a vigni conseier e ai litadores enciasé tel Comun te
n numer de amancol aldò de la modalitèdes pervedudes dal regolament.
 
2. La proponetes de delibrazion cogn vegnir entegrèdes coi pareres del secretèr de Comun e di
responsaboi di servijes enteressé, aldò de la leges, e tel cajo de speises, co la documentazion
sul coriment finanzièr.
 
3. La deliberazions del Consei de Comun vegn entenudes aproèdes canche les arjonc la stima
positiva de la maoranza assoluta di presenc, fora che canche la lege o chest Statut despon
Line 302 ⟶ 338:
assoluta, la proponeta vegn anulèda e la podarà esser portèda danef al Consei demò te n autra
sentèda.
 
4. Per calcolèr la maoranza domanèda, l numer di conseieres “presenc” vegn enscì determinà:
* a) te la litazions palesèdes, l numer vegn ca dai conseieres presenc te sala al moment de la
litazion;
* b) te la litazions secretes, l numer vegn ca da la zédoles litèdes e retudes a l’ombolt; chest
numer cogn esser medemo a chel di conseieres presenc canche l’é stat dat fora la zédoles. Tel
cajo che l numer de la zédoles e di conseieres fossa desferent, la litazion vegn anulèda.
 
5. La litazions é per solit avertes, fora che se la lege, chest Statut o l Consei de Comun medemo
no domanassa la litazion secreta co la zédoles. L’é dover de l’ombolt, o de chi che soratol so
post, rejer la presidenza de la sentèda, constatèr l numer di presenc e anunzièr l’ejit de la
litazion.
 
6. Tel cajo de urjenza, la delibrazions pel esser declarèdes valévoles sobitamenter tres stima data
jù da la maoranza assoluta di conseieres de Comun, tel respet de chel che é pervedù te l’ultim
coma de l’art. 54 de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1.
 
7. Aldò de l’art. 5, coma 2, de la L.R. dai 4 de jené 1993, nr 1, i regolamenc deliberé dal Consei
de Comun e controlé te sia legitimità con ejit positif da la Jonta Provinziala o aboncont
Line 320 ⟶ 360:
l’albo de Comun per la durèda de chìnesc dis, tegnan bona la possiblità de poder lurèr fora,
con n regolament spezifich, ence de autra formes per meter en consaputa i sentadins.
 
8. I protocoi de deliberazion del Consei vegn sotescric dal President e dal secretèr general.
 
9. L regolament disciplinea la modalitèdes per scriver jù i protocoi de la delibrazions fates tres
sentèda secreta. 10. I comi 2,3,4,5,6 e 8 scric dant, i vegn apliché ence per la delibrazions de la Jonta de Comun,
col baratèr la parola “Consei” con chela de “Jonta” e la parola “conseieres” con chela de
“assessores”.
 
11. Per la delibrazions de la Comiscions l vegn aplicà chel che é pervedù da la lege, te l’art. 10
del Statut e tel regolament del Consei de Comun.
 
***
 
ARTICOL 9 - COMPETENZES E ATRIBUZIONS
DEL CONSEI DE COMUN.
 
1. L Consei de Comun deliberea la definizion de la direzions per la nominazion e la designazion
di rapresentanc del Comun ti enc, te la aziendes e te la istituzions. L Comun nominea si
Line 337 ⟶ 383:
pervedudes te l’artìcol cassora. L regolament disciplinea chi caji olache per la designazion
vegn domanà la litazion secreta.
 
2. Demò tel cajo che la leges o i statuc pervedessa ence la designazion di rapresentanc de la
mendranza, l Consei, semper te na sentèda publica, dèsc jù sia nominazion col sistem de stima
limitèda, aldò de la modalitèdes pervedudes dal regolament.
 
3. L Consei de Comun à ence competenza de tor chi provedimenc fondamentai te la materies
atira dessot te l’art. 13, coma 3 de la L.R. nr 1 dai 4.01.1993, e de chi ac scric cassot:
* a) la convalidazion de l’ombolt lità;
* b) la convalidazion di conseieres lité;
* c) la descuscion e a aproazion del document che contegn la direzions generales de goern;
* d) la mozions de desfidenza;
* e) l’ejaminazion e descuscion de enterogazions, de domandes, e de autra mozions e órdegn
del dì presenté dai conseieres, aldò de la modalitèdes del regolament del Consei de Comun;
* f) la sostituzion, de chi Conseieres che à dat jù sia demiscions, col candidat de la medema lista
che vegn sobito dò da l’ultim lità;
* g) la nominazion, designazion e revocazion di componenc de comiscions comunales, canche
de tèla funzions vegn dates sù da la lege e dal regolament a la competenza del Consei de
Comun.
: Per la litazion, vegnirà durà la modalitèdes pervedudes ti comi 1 e 2 soradic.
* h) la materies soradates al Consei dal Statut; i) la sostituzion a temp di conseieres solevé da sia funzions, col soradèr la suplenza al
candidat de la medema lista che à ciapà l maor numer de stimes, dò dai candidac resulté lité.
* l) fissazion de l’endenità de cèria a l’Ombolt, al Vizeombolt e ai assessores;
* m) conferiment de la zitadinanza onorèra e de la medaia de or al merit, co la maoranza di doi
terc di Conseieres assegné;
* n) toponomastica de competenza del Comun;
* o) provedimenc de sdemanialisazion e de assegnazion al demanie publich.
 
4. L Consei de Comun no pel jir inant co l’ejam de negun argoment, tel cajo che l document
pervedù te la letra c) del coma 3 scrit cassora no l fossa stat aproà.
 
***
 
ARTICOL 10 - COMISCIONS DE CONSULTAZION.
 
1. Apede la comiscions d’obligh per lege o per i regolamenc, l Consei de Comun pel meter a jir
comiscions de consultazion per argomenc e costions de particolèra emportanza, col
determinèr la competenzes e l numer di componenc.
 
2. Estra i conseieres de Comun, la comiscions de consultazion pel tor ite ence comembres esperc
ti setores de sia competenza fora dal Consei.
 
3. La comiscions de norma vegn retes da l’ombolt o da l’assessor competent per la materia, o
ence da n auter conseier de Comun enciarià, tres l’ombolt, de funzions particolères aldò de
Line 375 ⟶ 429:
semper tor pèrt, zenza derit de stima, a la adunanzes de la comiscions ence se no i é anter i
comembres. Te la comiscions l vegn garantì la presenza de la mendranza del Consei.
 
4. La sentèdes de la comiscions de consultazion, che é de obligh aldò de la leges e dai
regolamenc, no é publiches. La sentèdes de l’autra Comiscions consultives é enveze publiches
Line 381 ⟶ 436:
Te l’at de costituzion de na singola comiscion, l vegn resservà al Consei de Comun de no
defenir “publiches” la sentèdes de chela comiscion.
 
***
 
ARTICOL 11 - LITAZION DE L’OMBOLT.
NOMINAZION DE LA JONTA DE COMUN.
 
ADEMPIMENC TE LA PRUMA SENTÈDA DEL CONSEI DE COMUN
DÒ DA LA LITAZIONS.

1. L’ombolt vegn lità diretamenter dai litadores del Comun col sufraje universal. Chi che à abù l
mandat per trei outes de seghit, no pel vegnir lità a la encèria de ombolt sobito dò da l’ultim
mandat. Per chest fin l mandat vegn conscidrà entriech se l’à na durèda de amàncol trenta
Line 391 ⟶ 451:
La durèda del mandat e la modalitèdes de litazion vegn regolamentèdes da la lege.
La demiscions presentèdes da l’ombolt no pel vegnir retrates.
 
2. L’ombolt nominea i componenc de la Jonta, anter chisc l vizeombolt, e l met en consaputa l
Consei te la pruma sentèda dò da la litazions dessema co la proponeta de la direzions
generales del goern.
 
3. La pruma sentèda de Comun sobito dò da la proclamazion di resultac de la litazions vegn
chiamèda ite e reta dal conseier più veie de età co la esclujion de l’ombolt giusta lità. Tel cajo
che l conseier più veie no fossa present o no l podessa rejer l’adunanza, l conseier che vegn dò
per órden de età se soratol l’encèria.
: La pruma sentèda del Consei cogn esser chiamèda ite dant che sie fora diesc dis da la
proclamazion di lité e la cogn vegnir tegnuda dant dal térmen de diesc dis da canche la é stata
chiamèda ite.
: Te la sentèda sobito dò da la proclamazion di resultac, cogn vegnir respetà chisc adempimenc:
a) convalidazion del lità a la encèria de ombolt;
b) convalidazion di lité a la encèria de conseier;
c) comunicazion de l’ombolt en orden a la nominazion de la Jonta.
Proponeta de la direzions generales de goern: descuscion e aproazion.
 
4. Canche l’ombolt dèsc jù sia nominazion de la Jonta, l Consei de Comun verifichea l posses de
la calitèdes domanèdes per vegnir lité e esser compatiboi co la encèria de conseier e de
assessor. Chest tant vèl ence per chi assessores enciarié che no fèsc pèrt del Consei de comun.
 
5. L’avis de chiamèda de la pruma sentèda sobito dò da la proclamazion di resultac de la
litazions cogn pervegnir a vigni conseier amàncol cinch dis dant da chel fissà per l’adunanza.
: La documentazion che revèrda la sentèda cogn vegnir lascèda jù te l’ofize de secretariat de
Comun amancol cinch dis dant da chel fissà per l’adunanza, acioché duc i conseieres posse n
tor consaputa.
 
***
 
ARTICOL 12 - L’OMBOLT.
 
1. L’ombolt vegn lità diretamenter dai zitadins col sufraje universal diret aldò de la despojizions
pervedudes da la lege, l’é comember del Consei e l’é l’organ responsabol de l’aministrazion
del Comun.
 
2. L’ombolt ejercitea funzions de rapresentanza del Comun e de la comunanza locala, de
sorastanza e de aministrazion.
Line 482 ⟶ 550:
enjontèr ite i zertificac revardenc la corida finanzièra da man del responsàbol de l’Ofize
Contablità aldò de l’art. 31, coma 4 de la L.R. 1/1993.
 
***
 
ARTICOL 13 - LA JONTA DE COMUN
 
1. La Jonta de Comun é metuda ensema da l’ombolt e da cater assessores, doi de chisc pel esser
zitadins che no fèsc nia pèrt del Consei de Comun, bèsta che i pur che i sie en possess de la
Line 510 ⟶ 581:
Comun te aziendes, consorzies e sozietèdes, funzionères de Comun, e ence de autra jent che
pel dèr elemenc ùtoi per la delibrazions e per i ac da meter en doura.
 
***
 
ARTICOL 14 - VIZEOMBOLT - ASSESSORES E DELEGAC DE L’OMBOLT.
 
1. L vizeombolt é l’assessor enscì designà da l’ombolt te l’at de la nominazion de la Jonta de
Comun. El se soratol l post de l’ombolt tel cajo de mencianza o de empediment de chest per n
Line 518 ⟶ 592:
L vizeombolt se soratol la funzions de ombolt ti caji pervedui da l’art. 11 bis, coma 1, de la
L.R. nr 1 dai 04.01.1993 tel test portà ite enscì da l’art. 62 de la L.R. nr 3 dai 30.11.1994.
 
2. Tel cajo de mencianza, empediment permanent, eliminazion, térmen o mort del vizeombolt, la
funzions de ombolt vegn soratoutes da l’assessor più veie. En propojit l vegn entenù