Pagina:Goldoni - Opere complete, Venezia 1910, VIII.djvu/145


LE DONNE GELOSE 135

Orsetta. E sì, a vederla, la par una donna co se dièa.

Giulia. La xe una gaìnab! La xe una fia miac! Basta... xe meggio che tasa.

Orsetta. De diana, star qua cussì me bruso. (sospirando)

Giulia. Se ti te brusi, vatte a bagnar. Cossa me viestu a sustard?

Orsetta. Cara siora, anca mi me despiase a perder ste zornae.

Giulia. Varè che casi! Ancora che ghe dago da magnar, la brontolae.

Orsetta. Oh, gnanca a casa mia no moro de fame.

Giulia. Petazza!

Orsetta. Sala cossa che gh’ho da dir? Che mia siora mare no me strapazza, e no vôi che la me strapazza gnanca ela. La la gh’ha co so mario, e la se vien a sfogar co mi?

Giulia. Caspita! La ghe monta presto, patrona.

Orsetta. Cara siora, ogni bissa f gh’ha el so velen.

Giulia. Se la rana gh’avesse denti!

Orsetta. (Xe meggio che vaga via). (da sè, andando)

Giulia. Dove vala, siora?

Orsetta. Vago a casa mia, che mia siora mare me aspetta.

Giulia. Eh via, la ghe mola. No pol far ch’el vegna, anderemo a disnar.

Orsetta. Mi, siora, del so disnar no ghe ne dago ne bezzo, nè bagattin. Gh’ho più gusto pan e manestra a casa mia, senza musoni, che rosto e fritto dove che sempre se cria. Patrona.

Giulia. Eh, vegnì qua, nezza, andemo a tola.

Orsetta. Siora no, siora no, grazie. (Me preme da veder sior Baseggio: altro che de disnar). (da sè, parte)

Giulia. Tolè suso. Feghe del ben a ste frasconazze; le ve ne indormeg. Gh’ho un velen che me magnerave la carne.

  1. Di buon carattere, come si deve
  2. Scaltra, che sa fare
  3. Simulatrice, che dice dolci parole per ingannare.
  4. Sospirar.
  5. La si lamenta.
  6. Biscia.
  7. Sapere mal grado.