 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
Plaid tenius à Muster 14 de Matg 1899 319 victorius sias bandieras tras l’ Europa. Era sur il rempar de granit, davos il qual nos babuns secartevan segirs, ein l’ aua e l’ unda della gronda revoluziun ruttas en. Libertat ed egualitat pretendevan ils schuldaus della Frontscha de purtar en la Rezia e spitgavan cheu il medem legreivel beinvegni, ch’ els havevan udiu aschi savens leu giu en la planira. 5 Mo nos babuns vulevan saver nuot della nova libertat. Els havevan buca basegns ded ella. Eran ei gie dapli quater tschentaners libers, libers per grazia de Diu, sco ei schevan humiliteivlamein e loschamein. E quella libertat era buca mo in plaid, buca mo ina fuorma morta, ella schischeva sin in solid fundament sozial. La veglia vischnaunca cun alps, pistiras e 10 pastg cumin impedeva de schar seformar duas classas. L’ ins schava ella bucca crescher sur d’ ils auters ora e quests havevan buc il sentiment ded esser mess anavos. Bein havevan enqualin gudignau en tiaras jastras cun la spada enta maun rauba ed honurs, mo returnai ella patria sesentevan els puspei sco in affon dil pievel, de quei pievel, nua che tuts havevan 15 ina cultura ed ils medems ideals. La egualitat, ch’ ils Franzos encurevan, possedevan els en realitat ed il sentiment della libertat e dell’ egualitat era avon tschien onns en nies pievel pli compleins e roburus che oz, quei sentiment al qual nies poet nazional ha dau liaunga els plaids: Quei ei miu grepp, quei ei miu crapp, 20 Cheu tschentel jeu miu pei, Artau hai jeu vus da miu bab, Sai a negin marschei. Quei ei miu prau, quei miu clavau Quei miu regress e dretg, 25 Sai a negin perquei d’ engrau, Sun cheu jeu mez il retg. Sco in majestus pégn d’ untgidas era la veglia libertat carschida si plaunsiu. Tuts stevan bein sut sia umbriva. Con pintgas e fleivlas parevan cheu encunter las plontas de libertat, plontadas dals Franzos cun tutta 30 prescha! Nos babuns vulevan buca baratar la veglia libertat per la nova, perquei han ei battiu per lur libertat victoriusamein sin quei camp, nua che nus stein oz, desperadamein en las auras de quei fatal di leu giu sin la planira de Domet, valarus — e fideivlamein tscheu e leu. Che igl exteriur success ei buca staus de lur vard, astga buca tschorventar nus. 35 Adumbatten han nos babuns buca battiu, aschi pauc sco ils heroxs de Nidwalden ein morts adumbatten. Ed en quei, stimada rimnada, schai il giest tetel de nossa fiasta centenara. Il saun de nos babuns ha mussau al surventschider dell’ Europa,
