Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/752

744 Gion Antoni Bühler

e) La finiziun latina „us, utis“(virtus, virtutis); „as, atis“(libertas, libertatis) vegn da present scritta en il Romonsch u cun „it, at“, ne cun „id, ad“. L’etymologia e la pronuncia dils plirs de quels substantivs plaida per l’emprima forma, pia: libertat, verdat, vertit etc. — L’anologia cun il Spagnol et igl idiom engiadinès, en entgins plaids la pronuncia et ils plaids derivonts da tals substantivs, per la seconda forma, pia: libertad, verdad, vertid, buntad, buntadeivel etc.

4. Pronom: a) personal e sia declinaziun.

Sing. jeu (eu) ti el ella (la)
de mei de tei ded el (d’el) ded ella (d’ella)
a mi a ti ad el, a gli ad ella
mei tei el ella (la)
da mei da tei dad el dad ella
Plur. nus vus els ellas
de nus de vus ded els (d’els) ded ellas (d’ellas)
a nus a vus ad els ad ellas
nus vus els ellas
da nus da vus dad els dad ellas

Forma reflexiva u conjunctiva:

Sing. dativ: mi ti se (masc. e femin.)
accus.: me te se (masc. e femin.)
Plur. dativ: nus vus se (masc. e femin.)
accus.: nus vus se (masc. e femin.)

[p. 109] Forma enclitica:

Sing. dativ: mi ti (tgi) gli, la
accus.: me te el, la
Plur. dativ: nus vus als, las
accus.: nus vus els, las.

Las formas: jeu mez, ti tez, el sez, nus sezs, vus sezs, els sezs, ellas sezzas ein de scriver separadamein, enconter commi ensemmen scriva ins: memez, tetez, sesez.

Ils pronoms neuters ein: igl, ei, ins. Igl drova ins avont vocals, p. e. Igl ei ver (buca: ei gliei ver); ei avont consonants, p. e. ei plova, ei neva etc. Ins ei ina forma singulara et astga il verb mai survegnir cun quest pronom ina forma dil plural. Ins scriva pia: Ins ha, ha ins e buca: han ins. Ei dovei mai vegnir dovrau per ina forma dil plural, pia buca: ei han, ei vegnan etc.

b) possessiv, singular: miu, de miu, a miu, miu, da miu. Aschia tiu, siu, mia, tia, sia. Las formas: meu, teu, seu, e mieu, tieu,