Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu/299

30 Adelbert de Funs gronda sabiencia è perfectiun. She ti vesesses in auter aviartemein far poccau, ù caussas greves, duesses ti oncalura nuota te shezegiar meglier, pertgei che ti sas buca con dig ti pos star ent il bien. [pag. 7] Nus essen tuts fleivels, mo ti deis tener, che negin seigi pli fleivels che ti. 5 … Cap. III. Dalla Doctrina della Verdat. VEntireiuel quel al qual la Verdat mussa seza, bucca tras figuras, è vushs che passen tras, sonder sco ella ei en seseza. Il nies meini è nies señ nus engonnen savens è vesen pauc. Tgei nizegia gronda cioncia de caussas 10 zupades, è stgires, delles quales nus vegnin bucca tgisai ent il truament, per non haver saviù quelles? … Gronda malperdertadat ei, che nus entardein … les caussas nizeivles è basegneivles, ê se voluein tier les curioses è donneivles: … vein œlgs, è vesein bucca. 2. Tgei monglein nus haver merveglias de Doctrinas della Filosofia? 15 Quel agl qual il perpetē [pag. 8] Vierf plaida ven de biars meinis spedius. Or de d' in Vierf ven tut, è tut plaida mo de d' in: é quel ei l' Enciatta, che plaida era a nus. Negin intelli, ù trova endreig senz' el. Agl qual tut ei In, è trai tut tier In, è vese tut enten In, quel po esser stateivels de cor, è star cun pash enten Diu. O Deus ti seza Verdat, fai che jou 20 seigi In cun tei enten perpetna charezia. Jou vegn savens enfisa de leger & dir bià: enten tei ei tut quei che jou vi, è gareg. Quesshien tuts Docturs, quesshien tuttes creatiras enten tia preshiencia: ti solett plaidi a mi. 3. Con pli ch' in ei cun sesez vniùs, & ei endedens tier sei retraigs, ton pli biares & aultes causas entelli el senza fedigia, il qual receive la 25 glish della intelgiencia surengiu. In serein sembel e [pag. 9] stateivel spirt ven enten las ovras biares bucca spartius, pertgei ch' el fa tut enten honur de Diu, & emprova de d' ir lishens del encurir sesez, Tgei impedessh tei, è molesta pli che tia non - mortificada affectiun dil tiu cor? In bien è devozius … Christiaun dispone endedens avoñ sias ovras, les quales el dei far 30 ordedora. A quelles train era buc' el tier gargiaments de vezusa inclinaziun, … sonder el storcia elles suenter il voler della dreggia rashun. Tgi ha pli ferm combatt, che quel, che sforza de vencer sesez? E quei doess esser nies faig, vencer sesez, de dy a dy vegnir pli ferms che sesez, e vegnir pli è pli buns. 35 4. Minchia perfectiun enten questa vita ei compognada cun enqual menda, è tutta nossa conoshiencia ei bucca senza qualche schirezia. [p. 10] La humiliteivla conoshiencia de tetez ei pli gvissa via tier Diu, che gl' encurir … aulta scienzia. Ei buca de culpar la scienzia, u scadina conoshiencia d' enqual causa ch' ei buna per seseza, et ordinada de Diu: mò la buna 40 consienzia, è virtuosa vita dei adina vegnir tenida pli ault. Perquei aber