Pagina:Calendar ladin 1914.djvu/55


-80-


Ia Sotpütja è-le bêgn n’jade stè ’l patrün cb’à ciafè da spaönt mè de ciê. Doetes les medegines mòles y cialdes y frêides da ite y de fòra, cbe süa buna Mariana à salpü, parò-1 cbe ne goês nia. ’L pür Còsperle manaciaa de saltê fòra dela pöl y col ciê te chi parêis.»Se ’l möde savös möfo valc«scomênc-era Mariana, i fès gi goe ’l famêi dies ciores.«»Chêl ne fos nia mal fàt, Mariana, mo ju ne doere-pa plü cis di je.«Mariana ota cuntra ’l famêi, co njò möfo dêr plêgn de rispöt cola braja scarzada:»Và poe ma de-bòta goe dal pòder y di, cb’al te dai por Casper val por ’l mè de ciê! Salta ma y vi!

«Por ’l picio Nàzio è-1 bêgn saori a saltè, tan gonot pià-l-pa vêl cb’la»Misira«, bêgn la plü ria dles ciores, y ti an dò zacotantes, mo de se recordè ci ch’al messà di al möde?»Valc por ’l mè de ciê«, disò-1 de-mis-trü por vêl möz dad-alt. Mo al mêssa öster cb’ai sii stè ince ’nlaota ’n stlöt punt o na pöra te tru. Plums, è-1 tomè tan lunc ch’al è, ilö soela müsa. ’L ciapöl y les dèrmenes i è sprinzades lunc ’n malora; mo ince les paròres i è tomades fòra del ciê.

Zênza bazilè o-pitè salt-el vêl inànt. ’L möde à-1 tòst albü. Föter gram stò-1 vêl ilö y ne savò co inêt man. ’L möde co ponsaa, ch’al fos spâu, dis spo:»Moet, ci che t’os avêi taj ’ncce?«Oramai i è-ra zêgn tomada ite al famêi y vêl dis:»Val!«»No, no, ci cli’ al fala min-i!«»Valc!«»ö-l zacai de püri?«scrai-el plü da-sên.»Valc, mo nia dcet nen a-i dit.«»Ches malàn de craut ö bêgn ma por m’àtrazè«, se pênsa ’l möde. «Ciara ch’i te dai ’ncêr ’l ciê, se te ne sas ci orêi!«»Ö, öhö, chêl o-i, val ’ncêr ’l ciê o-i!«scraia de-bòta ’l moet la-sora. ’L möde nen è plü bun de se tigni, i an a bêgn menè trêi de sarades y de smalzades. ’L pür moet fasò bêgn ’mprcema na ria müsa, mo sö che vêl les à ciafades, av-el tòst albü ’l cunt fat, orò-1 ince vêl i-les portè a so patrün. Rovö a ciasa, va-1 êl it’te stüa y ti-les mesoera ince gce a Casper chel tant ch’al ö bun. De does a-1 böl bastè, ch’al njò oramai la patruna da üs ite, cli’ aa aldi i scraiüns y i cighi del om tant amè.

Cimm!»n’as-te ince toe ciamò oena, ’ch’al m’an à dè trêi a mö!«y ’l famèi dles ciores de Sotpütja da üs fòra.

Josef Taibon.