ladino

Jan Batista Alton 1881 N mat Intestazione 18 aprile 2016 50% Da definire

tratto da TALL Vocabolar dl ladin leterar

N mat.


Na ota fôl n mat jö a La Val dër devot. Canchʼ ël jô a dí les staziuns, jôl da öna alʼ atra, i ciarâ n pez a Gejú Crist y ai judis, metô man de pité y dijô spo a Gejú Crist: “Oh püre diau, püre diau, ʼci me che tʼ aras albü!” spo se dessenâl cuntra i manigoldi, i tacâ la müsa y dijô: “mostri dl diau maradëc, fejon pa insciö cun n cristian?” Datrai i essel pa ʼci albü vëia al sacramënt dl matrimone; por chësc jôl da na calonia alʼ atra a mëte sö la noza, y insciö se ciafâl valʼ marëna. Na ota por sʼ al tó dal col él le degan che lʼ ejaminëia: “Sce tʼ ós maridé, I..., mëssesʼ savëi i set piciá capitai.” “Sce, siur degan: pröm la superbia, secunt la varizia, terz tlosöra, cuart lʼ invidia, cuint la gola, sest la lira, setim lʼ azidia. “Bel dërt I..., mo sce tʼ ós maridé, olá asʼ pa la novicia?” “Pu, siur degan, chëstes maradëtes me coiona dötes.” “Spo coioneles pö ma ʼci tö.” “Rajun ëis, siur degan, degöna ne nʼ un ói plü.” N de vëgnel cun n sach te n cestun da na patrona. “Mëda”, dijel, “dede ca n ciadin de lat, chʼ i mëssi ojoré le iat.” Ëra i porta n püʼ de lat desbramé y ël tol fora dl sach n iat fosch y na polënta dʼ orde. “Sëgn marëna chiló, iat, che messun jí spo.” Mo le iat ne nʼ ó mefo mangé ël; le mat se dessëna y bat le iat, mo le iat se defënn chël chʼ al é bun. “Malan de n iat, iʼ oress pa bëgn mangé iö, scʼ i ess teʼ spëisa: i tʼ oress bëgn ʼci lascé jí a ciasa mo pro to pere ne röiesʼ impó ne plü.”