Les strīs da Collfòsc

ladino

Jan Batista Alton 1881 Les strīs da Collfòsc Intestazione 18 aprile 2016 50% Da definire

tratto da TALL Vocabolar dl ladin leterar

Les strîs da Colfosch.


I Salvans y les Ganes é morc fora ëi, almanco nʼ aldon mai plü nia de chisc. Mo ci chʼ un pa ciamó assá ite por chi Ladins, chël él les stries; mascimamënter da Colfosch sö nʼ él pa ciamó assá; al nʼ é de jones y de vedles, cochʼ an ó, mo ester éres pa feter dötes burtes. I proi ó pa se tó a dí de les conësce, mo vignun, che vëiga sües aziuns, mëss les traodëi, scʼ al nʼ é propi n macaco. Le plü da temëi éres por la tempesta chʼ ares fej gní, canchʼ ara ti salta. Gonot les vëigon moscedan cun bachëc te chëres eghes, te fistis, intan chʼ ares bruntora, insciöche ares dijess paternostri; mo chi é pa de fetri paternostri ëi, cun chëres oraziuns tlameres le malan en aiüt. Datrai les vëigon jon sö por chi crëps tan snel chʼ al pê, chʼ al sî loui: nia dainré váres pa les domënies o les atres festes da Pöz ite dal lech de Ciampëi y de Crespëna; cun le bel tëmp sʼ un váres, cun la tempesta vëgneres; tan maradëtes éres pa, che sü ciamps por le plü resta zënza dann, mënter che chi di atri vëgn döt roviná. Tles tornedöres chʼ ares vënn él ascheje dagnora n cipl de ciavëis en tʼ amez, che porta gran desgrazia a chi che les cumpra. De nöt éres por le plü te Val, chʼ ares bala, cianta, mangia y bër; scʼ an vá iló ite, pón pa por le plü odëi la ciasota slominan incina lʼ Aimaria, mo al pröm bot dla ciampana aldon na stlopetada, spo vëigon jon sö n föm dër spës, y n menüt do é döt chît y scür. De de spo dormeres ion, prinzipalmënter te dlijia tratan la pordica, de manira che les ëres che ciügna insciö cun le ce tan i ofizi é scialdi da sospeté; porció se desson stravardé da de tares. Al bal pëieres ia, canche düc é a dormí; spo váres fora en ciasadafüch, vá sön frogoré, se tol na granara anter les iames y cianta:

Sciara dala möra,
Chegora de cioura
Caca de menin,
Föm sö por ciamin.

Spo salteres sö por ciamin y ia insciöche lʼ Orco. Ince les vaces di atri mujeres gonot, mo no chʼ ares vais te stala: ares sʼ un stá bel a ciasa te n piz, fej n fasc de corëies, les taca sö y tlipa laite y te n cört áres le pazun dessot bel plëgn de lat frësch.

N lüch, olachʼ ares sʼ abina ince ion é Col Scoton; al é chësc n col bel toronn, no gran, che se leva en mez a n plan. Ince iló vëigon les stries balan de nöt y le balé se tol pa fora dër bëgn iló sön chël col, madër chʼ al foss de dërta jënt che balass. Vignun che passa iló de nöt, ciafa pa n püʼ la tremarola, mo le plü de düc i proi y chësc por la scemplize rajun, chʼ an vëiga ʼci gonot iló da mesanöt n prou döt fosch, mo zënza ce; por chësc dijon, chʼ al sî na ota sté n prou a Colfosch, chʼ á copé nʼ ëra, i ais taié ia le ce y lʼ ais spo ascognüda sot chël col.

Ince lʼ Orco aldon gonot iló incër chël col cigan; tröc ó ʼci avëi odü plü gonot n bur iat fosch saltan ʼcër chël col; por chësc nʼ él nia morvëia, sce jënt se tëm a passé de nöt dlungia chël col.