Il Premi dells venschaduors predgia funeræla

Petrus Dominicus Rosius de Porta

Indice:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, VII.djvu Il Premi dells venschaduors predgia funeræla Intestazione 8 febbraio 2021 75% Da definire

Cient et quater historias sacras Vers de Condolentia
Questo testo fa parte della raccolta Rätoromanische chrestomathie
Vol. VII


[p. 457 modifica]

Il Premi dells venschaduors combattents suot la bandèra da Iesu Christi, exponieu in üna christiana predgia fvneræla all ultim honore dell' illustrissimo amplissimo è nobilissimo signor signor iunker Paulus de Perini. Stampo in Scanff, Anno MDCCLXXIV.

[fol. 3a] TEXT.

APOCALYPS. XXI. 5 — 7.

Et Quel chi sezzaiva sün il Thron a’ m diss: Scriva, perche quaists pleds sun d’ vardæt & fidels, Eau sun l’ALPHA & L’OMEGA, il Principi & la Fin. A quel chi ho sait dun Eau de baiver dell’Ova della Vita per dôn. Chi venscha hertaro quaistas Chiossas Eau vœlg esser sieu DIEV, & el sarô mieu FILG.

Træs il pretiôs Saung da IESU cumprædas, et mediante Fé è Pœnitentia al Salüt clamædas Oarmas!

DAvart il Regæl Prophet DAVID s’ legia, chia d’intant el per tema da SAUL s’ tngiaiva cun sieu pœvel azuppo in la Spelunca d’Adullam, & ils Philisters salvaivan in Betlehem sia Patria guarnischun, al saja zieva l’ova fraischia de quel lœ ngieu ün tant desideri ch’el axclamet: Chi vain a’ m dær da baiver dell ova della cisterna de BETHLEHEM, chi ais tiers la Porta? Il che [fol. 3b] haviand intlet Trais de sieus valerus Barons, sajan els penetros træs l’Exercit dils inimis, & doppo tenschieu sü ova da ditta fontauna, l haun felicemaing portæda e præsentæda a DAVID: il quæl alhora non la volet baiver, dimpersé la spandet our al Segner, dschand: dalœnsch saja da me Segner, ch’Eau fatscha quaist. Dess eau baiver il saung da quaists Homens, chi sun rivos fin lò, a reisi de lôr vitas. Uche non volet el quella baiver. 2. Sam. XXIII. v. 15. 16. 17.

In quaist evenimaint s’ præsainta, PRIMO de contemplær e cuschidrær L’INFIRMITÆT DELLA NATÜR ’HUMAUNA, siand appæra, chia schabain træs valeros Strapazs reporta victoria de sieus inimis; inguotta main tandem da se stessa crouda & succumba: tenor sco a noass DAVID ais eir incontro ad ün intrepid SAMSON chi doppo hvair battieu milli de sieus inimis, stoveiva rumper oura in tæls plaunts: A che m’ serva mia grand’ Victoria sch’Eau stov morir della sait, & crudær n’ils mauns dils non - circumcis? [p. 458 modifica] 1 Alhor’ais sumamaing d’admirær la FIDELTÆT & Valerositæt de sieus Capitaunis, chi per al ngir in vœlgia exponen lôr Vitas ad ün privel all’apparentia inevitabil di las perder. Forsa per ün Hom Bon benefic, chi ho fatt bgear del bain, s’ cattro ün dschaiva S. PAULUS, 2 ün usche recognoschaint, il quæl moura per ell. mà quella Particula FOARSA da la difficultæt & raritæt del Cãs a sufficientia ad intlèr: mà qui vsains n’il fatt svess fidels Serviaints exponer lôr vita, nà per consalvær à lôr Patron David la sia, chi non periculaiva inguotta; dimpersè solúm per al fær havair ün dsüh d’ova fraischia, vie d’quæla per la grand’ sait eira usche invüdo da desideri, Vairamaing ün Exaimpel sainzz’Exaimpel! Neir main ais da celebrær la DIVINA PROVIDENTIA, chi quels fidels Barûns cun sieu œl ils ho guidos, cun il bratsch, de sia fermezza cumpagnos chia ne l’ numer [fol. 4a] ne la furia dels inimis, als ho podieu fær alchün mæl. Nempo aquels chia’ l Segner àis la Protection, non vain la plæja ardainta a lor camanna, Scha milli dessen giu de l’üna lor vart; & déschmilli de lor vart dretta schi vain el cumandær a sieus Angels, chi ls dessan perchürer in tottas las lor vias. 3 E tandem ais de collaudær l’ABSTINENTIA e PIETÆT d’ün DAVID, chi quell’Ova, quella con Saung adquistæda pretios Ova non volet baiver, dimpersé la spandet oura in sacrifici al Segner; cotræs declarand, ch’el unicamaing Dieu recognoscha per l’Autur della felice reuscida di quell’interpraisa? & fand vair ch’el non saj’ ün Sclæv de sie(e)u Appetit, dimpersé sco ogni ün dess il mangær & baiver, usche sappj’ el eir sia Sait fær servir alla divina gloria. 4

Oarmas dilettas! A repræsentær il stædi d’ün’oarma de sieu salüt desiderûsa non savest Eau cattær de m’inservir de figura plü viva, co a’ ns preschainta l’occorrenza huossa explichæda. Una fidele Oarma ais in bains spirituæls bain usche priva e sedsdûsa co eira DAVID & perque a forma d’ün Ciervi il quel cluotscha zieva ôvas fraiscas uschea desidera ella de baiver óvas d’ la fontauna de BETLEHEM, ella ho sait zièva il Sainch & vivaint Dieu: Ps. XLII 1. 2. Al desideri de quella incontra il Bap de Misericordia con il giavüscho arfraischiamàint il Segner ais sieu bon Pastôr? ella non dess havair maungel. Eir cur l’ho de caminar tras la Vall’ della sumbriva della mort non ho ella de tmair alchün mæl; perche Dieu ais cun ella. Sieu Bachiett & bastôn la cufforten. El t’illa condũa sün Semdas plenivas peramor de sieu Nom. El la fa stær in paschũras plainas d’hearva, & la maina tiers ovas lammas, tenor uschea s’exprima il Regæl Prophet n’il Ps. XXIII. Uschea appozæda sün l’assistentia divina, chi gratiosamaing alla vain subministræda, combatt ella giagliardamaing contra [p. 459 modifica] ogni sieu inimi, Satan, Carn & Muond, ne desista fina ch’ella ils ho debellos; & tuorna inavous cun Canzon de Victoria & Kranz de Triumph. Et quaista Protection e Victoria ais nà dubbia [fol. 4b] dimpersé certa e sicura; siand quel ils pleds del quæl sun SCHI & AMEN, ha tant á sia Spôsa, sia Baselgia, in genere, co ad ogni Oarma particolæra in specie fatt la supra promission la plü solenne: Da quellas üna bain emphatica ais n’ils pleds bain ponderûs de noass Text exprimida, ils quæls sun al S. Apostol & Evangelist 10HANNI intunôs in tælas expressions: Quel chi sezzaiva sün il Thron diss: Scriva; EAV sun l’Alpha e l’Omega’ il Principi è la Fin. Aquel chi ho sait, vœlg Eau dær della Fontauna dell’Ova della vita per dôn. Quel chi venscha, hertarò tuot. Eau vœlg ad el esser DIEV; et el sarò a mi mieu FILG. Quæls plæds nhaig in præsente occasion de cordœli stimo dengs de reflexion, sco confacevols tant al stædi desiderûs de sieu Salüt, in quæl s’ho recatto d’intant in quaista caducitæt dimoraiva noass ora pié defuncto Sigr. Confrær’ l’Illustmo & Ampliss. Sigr. Juncker PAULLUS de PERINI; co accomodos a repræsentær quel stædi, al possess del quæl ais mediante sia beæda spartida arrivo; chi ais d’esser bavranto dell’ova d’ la Fontauna della vita, & da possidair per hjerta ils früts de Victoria.

Jls plæds de noass Text s’ parten da se in III. Punctums.

I. Vna Denotation de Personas, a quælas vain fatt üna prommission.

II. La Promission in se svessa.

III. La Valôr & Certezza de quella.

PART I.

Las Personas, e quælas vain quia fatt promission, vegnen cun quaists duos characters designædas; ciœ Primò ch’ellas sun sitibundas. [fol. 5a] & secondò ch’ellas venschan. Al Stilo del S. Spiert ais solit suot figura de chiossas corporelas & contschaintas de dær ad intlêr chiossas Spirituælas & internas; e singulærmaing noass Benedieu Salvædar s’ha suvent de quaista methodo inservieu. In seguito di tæl regola, træs la sait in noass Text non s’intlegia oter, co ün viv sentimaint ch’ün oarma fidele ho de sia miseria, accompagno d’ün viv desideri de ngir de quella sublevô, & ngir admiss in comunion con Dieu. Quaist maniaiva il Raig David cur el suspirand exclamaiva: inguæl sco ün Ciervi cluotscha Zieva fontaunas d’ova; uschea mi’ oarma ha sait zieva il Dieu vivaint. O! cura podarò eau comparair avaunt la faccia de Dieu. 5 Item in ün oter lœ. Mi oarma ho sâit zieva Te O Dieu, sco üna terra sedsdûsa. Sela. 6 A quaista humile qualitæt [p. 460 modifica] ais fatta la prômission tiers Esajam: Eau vœlg spander oura ovas sur quel chi ho sait, & aguæls sur la terra sütta. Cap. XLIV. 3. que ais tenor n’ils plæds subsequents vain disertamaing explichio: Eau vœlg spander oura mieu spiert sur tieu Sem, & mia benedicton sura a quels chi ngaron da Te 7. Sün tæls mira noass Chær Salvædar cur el clama Beôs tuots quels chi haun fam e sait zieva la jüstia; siand els saron sadullòs, Mà singulærmaing noass divin Visionist in noass Apocalypsi s’inserva suenz de quaista Similitudine; tenor eir n’il Cap. subsequent vegnen ils plæds de noass Text formælmaing [fol. 5b] repetieus. Apoc. XXII. 13. 17.

Quaist Symbolo exprima eir la qualitæt d’ün’Oarma pœnitente fich patheticamaing. Perche sco inua ais sait, ais mancantia d’humiditæt vitæla, & consequentamaing mortale miseria: uschea s’ reccatt’eir ün fidel contempland se stess sco el ais, privo nempe de dsü & forza de vita. Usche lœng il Crastian ais da se svess containt, ch’el disch cun Laodicea: Eau sun rich & saduol; ne maunch’a mi chioss alchüna, ais el sainza desideri per sustentamaint, sco ün stomi plain d’ vent, chi ho pers il appetit. E contrario, el plaunscha cun S. PAULLO Eau saig chia in me, q. a. in mia, Carn non habita alchün bœn; & per tæl’ causa suspira: O Chi vain a’ m liberær de quaist Coarp della moart! Et que cun summa raschun; siand de nus svessa sco de nus svessa, non eschens sufficiaints niaunch’ de’ ’ns impissær taschair fær qualchossa d’ bœn. . . Quel grand Reformator LUTHERUS solaiva in tæl’ formalia s’exprimer: Domine, Egò sum peccatum tuum; & Tu es justitia mea. q. a. Eau Segner! non sun oter co tieu pchio & Tü eist mia Jüstia:

Jnua ais la spirituæla Sait, all’eis ün ardent desideri chi survargia ogni oter desideri, & chi non s’ do quietezza, fina survain il bramo arfraischiamaint. Usche ais eir ün’Oarma fidele; chi eir sch’ella ais in ampla godîa de Beneficis corporæls’ non eis ella però containta, siand quels non satisfaun a sieus desideris: quels stim’ella cun PAULLO bè per dan anzi per buergia in comparation della jüstia dell Segner IESU CHRISTI’ la quæla s’ho adquisto tres la Fé’ L’Oarma fidele ais ingualivmaing infflammæda zieva IESUM & sia justia sieu Saung, sia mort, sieu Spiert sieu Cuffüert & sainza quels s’ stim’ella perdüda. Quaista Sait s’ declera træs [fol. 6a] cordiæls vers il Cel drizzos giavüschs, træs profunds suspirs, træs zelantes & constantes orations, tuot indrizzo a participær de quella gratia, plü co d’ün il plü pretios Thesori.

Noass Text non lascha tiers la Sait bastær; dimpersé recerchia eir üna Victoria; & da dimen’ad intlèr, chia dech con atts de giavüsch, e [p. 461 modifica] suspirs, quants sincers els sajan, non saia il tuot drizzo our: dimpersé bsœgna eir ngir miss il maun all’ovra, ruott tres, & venschieu. L’istess ho ditt eir noass chær Salvedar in quels pleds: Non basta de dir: Segner! Segner! ad intrer n’il Reginam de Dieu: s’ stova eir fer la voluntæt del Bap chi ais n’ils Cels 8. Jnua s’ho da venscher, ais clær, chia sian inimis: a s’ suppuona eir d’esser provist cun las necessarias armas: a debellær ün inimi s’ stov’eir las drover, & cert cun tuott’attention e fadîa. Tuot quaist ho lœ eir qui. Dels inimis il Capo ais SATANAS chi dî & nott sco ün Leon u va intuorn sbrügind, cerchiand chi el travuonda. Quel s’ha fatt via de noass Chio Christum; e non desista d’insidiær sco ün serpaint sün la via eir alla membra: Un capitæl inimi ais quaist MUOND, chi giæscha in il mæl; il quæl o cun sieus exaimpels, o sias lusingias, o sieus Smorfs, o sias insidias e raits, oters stravia, oters surmaina, & darchio oters stramainta. Jn merito de quæl l’Apostol S. JOHANNES ’ns ho uschea aviso 9: Mieus diletts! non amé il muond, ne que ch’in quel ais. Perche tuot que chi ais in quel, ais dalet dels œls, dalet della Carn, & superbia della vita; et in quel chi ama il muond cun quaistas chiossas, chi sun in el; in quel non ais la Caritæt del Bap. Jl plü formidabil de tuots noass inimis, ais la noassa propria [fol. 6b] CARN, noass sensuæls giavüschamaints, chi cun nus naschen, cun nus creschan e s’ fortifican, cun nus valgan e cun nus doarmen, & contr’ils quæls s’ho contin de stær in santinella. Sajan imperò ils inimis quants, & quant ferms chi vœlgen, sun suot condütta del Capo del Exercit del Segner, noass spirituæl Josua, ils fidels assecuros de victoria; mentre legitmamaing s’inservan dellas armas necessarias. A Chi quellas desidera da cognuoscher’ satisfa S. Paulus, ün Guerriër exercito, il quæl sco avrind ün furnieu Arsenæl a’ ns do in mauns de ün in üna. 10 Cura ais de de cumbatter, disch el, nà dech contra Carn & Saung; dimpersè eir contra Principats, contra Possanzas, et Redschaduors del muond et dellas Schürezzas de quaist Seculo, contr’ils Spierts maligns in ils lous cælestiæls, alhora pilge l’intèr armadüra (nà dech ün guaffen û l’oter) de Dieu, cotræs podarôs contrastær n’il di mæl; et complind ogni chiossa, restær sü drett in pé. Cuntuot s’ præsenté al combattimaint tschintos cun veritæt intuorn ils flauncs, e vestieus cun il Pectoræl della iüstîa; haviand ils peis cuzzos cun la præparation del Evangeli della Pasch; sur tuot pilgand il sciüt della fé cun il quæl poassas stüzzær las frizzas á fœ del malign; pilgè eir la Chiaplina del Salüt, la viva Spraunza, & la Spæda del Spiert chi ais il pled da Dieu: orand in ôgni temp, cu ogni perseverantia. &c.11 [p. 462 modifica]

[fol. 7a] Quaistas Armas fidels Combattents non laschen otiusas; dimpersè las drouvan diligiaintamaing; stand saimper in sentinella valgand & orand; usche operand lor salüt cun spavent e tema. Sainza quaist Studi non s’ puo sperær Victoria. Onde s’ dess ogni fidel laschær per ditt, da fær foarza al Reginam de Dieu essendo ils violents il sdrappan; da contender d’intrær træs la Porta stretta: Huossa volains la promission a quaists Sitibunds & Combattents fatta considerær.

PART II.

Quella vain con trais differentes phraseologias, chi peró significhen l’istessa chiossa, dæd’ad intler, nempe chia als ngaro do de baiver dell’Ova d’ la vita per donativ; chia hertaron il tuot; e Dieu saro lor Dieu, et els sieus filgs. Træs l’ova viva sola la S. Scrittüra designær ils dôns del S. Spiert, maximamaing sco in exundantia sun spans oura n’ils dits del N. Testamaint. Sün quels miraiva noass chær Salvæder predgiand s[i]n la feista dels Tabernaculs: Quel chi ho sait vegnia tiers me & baiva. Quel chi craja in me, sco disch la Scrittüra, flüms d’ova viva vegnen à cuorrer our da sieu vainter, il che el dschaiva davart il Spiert, chi ngissen ad artschaiver, quels chi crajaron in el. Doatts Interpredaduors della S. Scrittüra haun observo chia noass Segner fetscha cun quaists pleds ün’allusion ad ün atto stilô n’il Sanctuario Judaic in quella Feista, cioe chia con grand’ solennitæt ngiva dels Sacerdots sün l’ultim di della Feista pilgo sü Ova our della Fontauna de SILOAM, & spansa our in Sacrifici, d’intant our d’Esaj. XII. ngivan quaists plæds cantos giû: [fol. 7b] Mera mieu Dieu ais mieu salüt. Eau vœlg havair confidaunza, & non vœlg esser stramantò, perche’ l Segner Dieu ais mia forza, mia Canzon, & m’ais stó mieu salüt. Et vus ngis à tenscher sü cun allegrezza las ovas dellas fontanas del Salüt. Quels dons sun per part extraordinaris, sco eiran frequents & bsœgnus n’illa Baselgia primativa, & per part odinaris, & comprenden la vaira FE cun tuot sieus allegraivels früts, circa quæls da’ ns tegner sü, non ais qui noass scopo. Part de quels dons paun esser la mira del S. Spiert in noass Text, singularmaing la pæsch, la contentezza, & allegrezz’in Dieu; & sicur ais, chia in il bsœng vegnen quels do als fidels, usche sgür co padernuors daun à lur infaunts bsœgnus il paun, vigor la Divina promission. Quels temps maximè ils temps d’affliction, malatias vel otras visitations saj’ ordinarias ù d’extraordinarias; perche in aquels certifichia il S. Spert ils sieus de sia assistentia; & chia hægian da reuschir à lor bain. 12 Et quel ais ün cuffoart! sumlgiant à quel d’üna Mamma chi [p. 463 modifica]cufforta sieu infaunt, als sporschant & sadullant cun las tettas da cuffüert; Uschea disch il Segner, els saron puttos sü’ ls flauncs, & allevòs sün la snuoglia, el als süjainta giu las larmas da lor œls. 13 Jnsta il Segner cun sia perchia plü löng & lascha ’l ngir sieu maun greiv sur els schi’ l S. Spiert agüda portær, lor debbolezzas, e’ ls assicura de non admetter chia vegnen tentos supra lor foarzas, ma chia el, chi ho mnò in il tentamaint daro eir l’uscida. Quel Spiert fa ils sieus in l’affliction ná dech tranquils, dimperse eir exsultants è gloriants, saviand chia l’affliction operescha patientia, la patientia l’experientia; & l’experientia spranza, & la spraunza non [fol. 8a] lascha ngir in vergogna, causa la caritæt de Dieu spansa our in lor cours træs il S. Spiert chi’ ls ais dunò. Als nascha dubbi scha sajan in l’amor de Dieu, & scha lor noms sajan scrits n’il Cudesch della vita; schi il S. Spiert do perdütta à lor Spiert, chi saan infaunts de Dieu consequèntamaing eir hertævals da Dieu & conhertævels da JESU CHRISTI, con & per il quæl sco haun indüro, tuochia eir de ngir glorifichios. Cura vain al extrem chia non saun plü, ne che, ne co dajan orær, pür alhura eir s’insinuescha il S. Spiert n’il cour, & interceda cun suspirs ineffails. Jngün ova viva, sauna, & salgiainta, a arfraischia è quieta la sait de noass coarps caducs, co las menzonædas operations del S. Spiert cun sia exundantia arfraischian, containtan & allegran povras, afflittas, de pais da crusch & anguoscha, interna & externa chiargædas, affadiædas, & stanglantædas, Oarmas, Cunbain pero tuots quaists beneficis s’ laschen comprender suot symbolo dell’Ova viva; schi però in noass Text veg(r)nien primariamaing indigitos ils benificis da gloria ils quæls all’orma dopo la spartida del coarp, & ad ammasduos parts, dopo la resüstanza sün quel grand di ngaron compartieus. Alhu(p)[r]a s’adimplen ils pleds da David, chia quels chi s’haun fido n’illa sumbriva de sias ælas vegnen implieus del grass de sia casa, & bavrantôs del flüm de sias delicias 14 Noass Beô Visionist pæra da mirær sün la prædiction magnifica de Zacharia, il quæl s’ lascha intlèr, chia in quel di, eir sün la saira del quæl continuarô la lgüsch, vegnen our da Jerusalem à cuorrer ovas vivas üna mitæt vers il mær Oriental, & l’otra metæt vers il mær Occidentæl. & chi düran stà & hiviern, 15 q. a à saimper. Chi legia la description della S. Citæt, n’il Cap. XXII de noass’Apocalypsi, quel observarò üna continua parallelîa & allusion sun las præmentovædas descriptions. Mà chia ils plæds de noss [fol. 8b] Text reguarden ils beneficis de Gloria, que a’ ns disch l’intera connexion de quel. N’il Antecedentia expuona noass Divin Ezechiel chi al saja mussô ün nouv [p. 464 modifica] Cel, & üna nouva terra, & la S. Citet Jerusalem la nouva, tralüschainta our da Cel, iffiteda sco üna Spûsa per sieu marit? S’ puo in quaista vision vair oter co il lœ & stædi della Spusa de JESU, dils fidels in ils Otissems? El va inavaunt con declarær, ch’el hægi udieu eir üna vusch chi dschaiva: Mèra il Tabernacul de Dieu cun la lgieut, & Dieu vain svess ad habitær con els; els saron sieu pœvel, & el sarò lor DIEU. S’ podessi con oters pleds representær la magnifica, è letificante presentia de Dieu con sieus Eletts? El va inavaunt, dschand: Lhora non sarô plü moart, ne cordöli, ne braggizzi, ne travaglia, & el vain a süjantær ogni larma de lor œls. A quæla periodo, ù condition de quaista vita s’ puo applichær tæls predicats? N’ils vers subsequents à noass Text va il S. visionist dilucidand sia proposition fatta cun delineations plü particolæras, ò circumstantiælas, las quælas attentamaing considerædas transporten l’anim d’ün fidel, & la surtenschan cun amabla contentezza. Quaista Citæt disch el, ho nom JERUSALEM; perche sco quella eira la delicia della terra de Canaan, & la comune Patria dels Jsraêlits, uschea sapians chia quella saja dech una figura del fitamaint è Gloria n’ils lous supracœlestiæls. Quaista Citæt ho dudesch portas, dudesch fundamaints, & ogni porta consista d’üna soletta Perla. Fundamaint ais dech ün JEsus Christus, ma sün quel fundamaint haun fabrichio ils dudesch Apòstels, ils prims fundatuors della Baselgia cun il sang da Christ spendræda. Quellas portas sun vers Oriaint, Occidaint, vers mezdi & mezza nott, per der ad intlèr, chia nà dech il sem d’Abraham hægia drets via de quella, dimperse chia de tuottas parts del muond ngaron Eletts à [fol. 9a] sezzer à maisa cun Abraham, Jsaac & Jacob n’il Reginam dels Cels. 16 Quaistas portas nun vegnan ma serrædas, ne di ne nott; dimena vain arfschîeu ogni pœnitent, eir sch’el tard, vers il tramontær del Solailg de sia vita, s’ metta sün la fügia our del Reginam dellas schürezzas, mà sadîand, sco quel chi scampaiva avaunt il proassim de saung vindicator, curriva aint per la Porta d’ la Citæt del Asylo ù Refugi. Las Plazzas è Giassas de quaista Citæt sun d’ôr il plü raffinô, & tralüschaint; onde non bsœgna ne Solai. ne Lüna. Non ais nell’ Taimpel luaint oter co JEHOVA svess & il Agnè. Ais que oter co DEUS & JESUS omnio in omnibus, tuot in tuot; ais que oter co quel allegreza, pæra de quæla œl non ho vis oralgia non ho udieu, & in cour de Crastian non ais mæ jeu sü. 17 Quaista Citæt ais quadrangulare, dimena salda & inmota; la müraglia ota dudesch milli bratschs muots, dimena suot la protection Divina insuperabile, & exemta da tuots privels, insidias, & otras mutations. Grand DIEU! che Citæt! che habitation! che condition, che Gloria, che contantezza vain quell’ad esser? [p. 465 modifica] Jngün pero à s’ concepischa quia alchûna chiossa sensuæla. O nà Tuot quaist non ais oter co üna leiva delineation de quella Beadenscha, chi als Eletts glorifichios saró conferida; Allegrezza sainza magunîa, Sandæt sainza malatîa, contantezza sainza tristezza, Vita sainzza mort, Glorîa sainz’alchüna imperfection. In contemplation de quæla meritamaing cun stupôr clamain our: O quants amabils sun tieus Tabernaculs ò Segner Zebaoth! Mi’ oarma per grand desideri davo’ ls palazzis del Segner s’ perda via. Mieu cour, & mia carn silgen d’allegrezza zieva il vivaint Dieu. O beòs, quels chi habiteschan in tia casa, & continuamaing daun lod à Ti. Ps. LXXXIV 2. 3.

Quia podess ad ün chi ais desiderûs d’habitær in quella Citæt [fol. 9b] nascher il buonder con che merits s’acquista ils drets d’intrær & habitær in quella? Schi à quaist occuora il S. Spiert con declarær, chia als sitibunts è venschaduors vegna do, per donativ. Jn tel mœd ho il Segner s’expectoro gia suot il V. Test træs Esajam (?) dschand: O Vus chi havais sait, ngi nò tiers las Ovas, & Vus, chi non havais danærs, ngi no cumprè, mangié, sainza daners & sainza pretsch. Cap. LV. 1. Ais dimena quaista beadenscha nà ün merit do d’ovras, nà üna mercede proportionæda alla lavor, nà ün butin da valerositæt, dimpersé, ün Hierta d’ün Bap, üna recompensa ampla d’ün gratios Patron, ün donativ d’immensa Benevolentia. Perque disch el, da dær al Venschadur nà ün Butin, mo ün HIERTA & siand ch’el ais sieu FILG, al voul el esser sieu DIEU confedero, chi ais ün expression pilgæda our da Levit. XXVI. 12. Et al pœvel della velgia Lia importaiva, tuots quels avantags, chia Jsraêl ouravant tots oters pœvels possidaiva. Conf. Gen. XVII. 7. 8. & Ps. XXXIII. 12. Huossa als fidels del N. Test. chi sun in lor lœ succedieus ils vairs Jsraêlits, eir importa tuot puntuæl ademplimaint de sias promissions; tuotta Divina protection, è benediction; tenor segond stilo del S. Spiert, quella frase ho tæl valor. Eau non savess melg explichær il term da noass Apostel, co cun ils pleds del Divin Theologo Sanct Pauli chi sun tæls: Siand la benignitæt de Dieu noass Salvæder, & si amor invers ils Crastians apparüda, schi’ ns ho’ l fatt salvs, nà træs ovras jüstas, chia nus havains fatt, dimperse segond sia Misericordia, træs la lavanda della regeneration, & renovation del Spiert S. il quæl el ha spans oura sur nus. Tit. III. 4. 5.

PART. III.

Reista aunchia da guardær il Pais, & certezza de quaista usche excellente Promission. Circa quæl Puncto s’ lascha il S. Visionist [fol. 10a] intler uschea? Quel chi eira sun il Thron a’ m diss, scriva. Eau sun l’Alpha è l’Omega, il principi & la fin. Chiossas da leiv momaint, s’ sola tngair adimaint, fats da grand importanza vegnen [p. 466 modifica]scrits; sco p. ex. Testamaints, legats, & otras translations de beneficis de grand rilievo. Et chia quaista promission sia de tæl valôr, manifestà quel Præloquio tonante del Judisch chi sezza in Tribunale: SCRIVA! Cunbain tuot la S. Scrittüra ais Divinamaing inspiræda, & tuot que chi ais in quella, saj’ Historic, saj’ Dogmatic, saj’ Prophetic ais nüzzaivel ò per information, ò per reprehension, ò per consalation in la jüstia, sun pero in quella certs Puncts, & effatums, quæls il S. Spiert ho svess distinguieu sco cun ün NOTABENE. Tæls sun ils plæds da HIOB! avaunt quæls metta quaist proœmio: Ach gnissen scrits mieus raschunamaints. Oh ngissen els pür Stampos in ün Cudesch! Oh chi fussen in sempiterno intalgos cun ün scalpen d’ fier & cun pluom in üna peidra! & sun quaists: EAU SAIG CHIA MIEU SPENDRÆDER VIVA, & chia el vegn’á’ m alventær sü sür la puolvra, è mieus œls vegnen al vair, & brich ün oter. Da tæl sort sun eir quels chia la vusch giu da Cel inclamaiva à S. Joanni: SCRIVA, Beôs ils morts, cioe quels chi mouran in il Segner, perche els pôssan de lor fadias, & lor ouvras ils vaun zieva. Quels da noss Text sun eir dictos da quel chi sezza sün il Thrûn, Scriva! scriva ’ls; perche els sun d’ vardæt & fidels. Prommissions de Crastian solan manchær, oder per lor mutabilitæt & inconstantia: Oder per defett da potentia de metter in ouvra; oder per mancamaint d’Affection vers quæl al quæl las promissions sun fattas. Jngüna de quaistas Causas ha quia lœ. Nà l’INCONSTANTIA, siand el ais il SEGNER chi non s’ müda, il ALPHA & l’ L’OMEGA, il Principi à la Fin, saimper l’istess. Nà IMPOTENTIA; perche el clama las chiossas chi [fol. 10b] non sun & dvainten, el sezza sün il Thron, ha il Scepter in sieu maun, & a sieu cumand s’ mouvan ils Elemaints. Nà defet d’AFFECTION? perche el s’ declera d’esser noass Bap è sco tæl ais el tot inclino da dær hierta à sieus infants, d’esser noass Dieu confedero: & sco tæl s’ha ’l obligio da’ ns dær tuot que l’ho impromiss. Quaista ais la voluntæt de quel’ chi m’ho tramiss, conclüda noass Segner JESUS, chia quel chî craja in il Filg, hægia la vita æterna, & vegna sdasdo sü n’il ultim di. Joh. VI. 40. Segond la qualitæt de quæls chi prometten, sun las promissions certas ó main certas. Jls Edicts dils Raigs de Persia eiran irrevocabils! & Nus dessen dubitær della Parola del JEHOVAH, las promissions del quæl sun SCHI & AMEM, & sieus dons sainz’arüvlær 2. Cor. I. 20. Rom. XI. 26. O Nà lœnsch saja de Nus tæl dubi. Dieu non ais sco ün Crastian, dschaiva Bileam, ch’el mainta, ne sco’ n filg del hom, ch’el s’arüvla. Cur el disch üna chiossa, salv’el sieu plæd; & cur el tschantscha, schî mett el eir in ouvra. Num. XXIII. 16. Dimena ün fidel chi puo sün la fin de sia vita dir: Eau nhaig combattieu la bona combatta, complieu il cuors, & salvò la fé quel puo eir dir: Ora à’ m suprastô [p. 467 modifica] la coruna d’ la jüstia, la quæla il jüst jüdisch vain à’ m dær in quel di, nà dech à mi, mo eir á tuots quels chi desidran sia vngüda. 2 Tim. IV. 7. Stè dimæna bain certifichios & consolos vus fidels; perche il bain plaschair del Bap ais à vus de dær il Reginam.

EPILOGUS.

O Sort beæda dimana da Christiauns, ò avantaig sur tuot que ch’in terra s’ puo imaginer, scha s’ais træs la fe certifichio d’esser ün infant de Dieu, ün herteval d’impromissions usche amplas & allegraivlas! Beos sun quæls à qui in terra als dand Dieu abundantia è contantezza, perche ils paschaivels possedan le terra; la Pietet ho las promissions della vita presente & de [fol. 11a] quella chi ho de ngir, 1 Tim. IV. 8. Beôs in calamitæt & advertæ(r)[t], siand tæls chi criden & plaunschen dessen ngir consolos; scha semnan cun larmas hauni da tschuncær cun jüvlazz. Ps. CXXVII 5. Beôs in lor spartida è moart, siand quella ils condüa our da tuot contuorbel al porto de tuotta sicurezza; quella als ais sco la schæla da Jacob, & il charr d’Eliæ, chi’ ls transferescha da terra in Cel, our d’ün pellegrinaggio de tuotta stainta, chi ais n’il desiert de quaist muond, in la tranquilla, amabla Canaan. O Beòs quels chi mouran in il Segner, à possær de lor fadias. Beòs sun els n’illa Resüstanza, perche a l’udida della vusch del Archangel, & sun della Trombetta de Dieu vegnen els alvantòs aint in las nüvlas, inconter al Segner in il aër, per esser cun el à saimper. I. Thes. IV. 16. 17. Beòs in il jüdici perche, chi voul accusær ils Elets de Dieu, siand Dieu quel chi’ ls jüstifichia. Chi quel chi’ ls condanna, siand Christus per els moart, Resustò, della dretta de Dieu chi per els interceda? Rom. VIII. 34. Beòs, è milli voutas Beòs ad udir pronunciær lor sententia: A quels chi haun gieu sait, à haun venschieu vegna do da baiver della fontana dell’ova della vita. Quels sun mieus filgs, & dajen herter ogni chiossa; Ngi no mieus filgs, ngi no benedieus del Bap, & hertè il Reginam chi s’ais sto preparo dels fundamaints del muond innò. Mat. XXV. 34.

Cun larmas d’ saung dimena sun da deplorær quels chi haun fam & sait, & s’ daun fadia à venscher, ma nà zieva l’ova viva, dimperse zieva las ovas turbidas da carnæls plaschairs, mà d’acquistær ün pass d’ terra in quaist Ægyptus, (u)[a]d una habitation in Sodoma. Tæls sun ils plü infelices de tuot las Creatüras. Mat. XVI. 26. Che s’ho, à gudaingær eir tuot il muond, & fær perdita de sia custaivl’oarma: che voul el dær in recompensa de quella? Lysimachus per ün dsüh d’ova; donaiva ün Reginam, & tü per ün camod da cuort temp, per ün füm, è [fol. 11b] vapor de [p. 468 modifica] Gloria, per baiver ova da fontana illicita, baivast tieu tœssi, perdast ils drets da filgiolaunza de Dieu, il vaschinædi n’ils Cels, il premi usche ampel, excellent, & ætern da Gloria! Ach chia quels ün po reflettessen il privel n’il quæl s’ rechiatten; chia consideressen il poich temp ch’els haun aunchia avaunt maun, & cun promta resolution è festination resarcissen la negligentia passæda. O chia annchia hoazz laschan lœ à noass cussailg & exhortation, ne indüreschan plü via lor cours, dimperse sainz’intardær s’ poarten cun confidenza tiers il Thròn de gratia, tiers noass grand Sacerdot, il quæl ais promt per a’ ns compatir, & uschea obtegnen misericordia, é catten succuors a dret temp. Hebr. IV. 15. 16.

Pür il Premi chi’ ls vain propost als vain duno træs cerchiær, ruær, dimandær, & els sun assicuros chia ngnaro do sainza recusær da tuot il cour. Qui poass bain eir Bau clamer our’ cun Esaja: Perche spendais danærs in que chi non ais paun & fadia in que chi non s’ puo sadullær. Tadle’ m pür schi ngis à mangær del bœn: Voass oarma vain à güdair del grass. Incline voass oralgia, ch’eau vœlg fær cun vus ün pach ætern, & voass oarma vain à viver. L’ais vairi, per obtegner que premi, vuol ngir camino, combattieu & venschieu. Ma che cumbatta ais quella, cur tieu Generæl JESUS de tia vart dretta t’assista, & zappa Satanam suot tieus peis, la fé in Te venscha il muōd. Dess il pouver fær dœlgianza, chia per obtegner un benefici da gratia, stova’ l stender our il maun; oder il viandaun ch’el stòva caminer è vanzær viædi per rivær in sia Patria? Et l’istess cas ais eir quia. O nà dimena chia da quella fadia a’ ns vœlgan retrær, chia plü bot inmediata la volains assumer! Cumgio dimena à Ti charn cun tias lusingias, cumgio à Ti muond (g)[c]un tieus badantamaints & amicitias; cumgio à vus mieus chars tuots, per ils quæls soleiva’ m chargær cun superflua travaglia [fol. 12a] Eau stov davent tiers mieu Dieu, & voass Dieu, tiers mieu Bap & voass Bap. Sch’eau non cumbatt non veng eau corunô, sch’eau non lavor, sch’eau non m’a vanz’ viædi, non à’ m vain do premi; perque smanch las chossas davous vart, & m’ stend à quellas d’avant vart, proseguind il cuors vers l’insaina, al premi della superna vocation in Christo JEsu. O chi à’ m dess ælas sco da Columba, eau voless svolær davent, & pilgær repos! Eau vezz’avant me, perque non desist da cuorrer, fin ch’eau saja rivò tiers il mont Sion, & tiers la Jerusalem Cœlestiæla, chi ais la Citæt del Dieu vivaint, & tiers la milliæra dels Anguels, tiers l’universæla respæda, tiers la Baselgia dels Primogenits, ils noms dels quæls sun scritts n’ils Cels, tiers Dieu judisch da tuots, tiers ils Spierts dels jüsts perfets, & tiers JEsum il mediatur della nova Ligia, & tiers il saung dell’Aspersion chi pronuncia meldras chiossas, co quel dad’Abel. Heb. XII. 22. 24. [p. 469 modifica]

PERSONALIA.

Al possess de quæl glorios premi sco ün fidel cumbattent a tenore della divina promission’ mediante sia beeda spartida ais arrivo noass pié def. Sigr. Confrer L’Jllustrissimo, Amplissimo, è Nobilissimo Signor Compær, Juncker PAULLUS de PERINI, il Coarp del quæl havains tschanto in sieu lett da repôs, et sia Oarma gioda las delicias avaunt la Majestæt de Dieu. Contschaint ais à scodün sia Nobile nascita d’Illustre sia Casa, chi al ho do Genituors vairamaing Respectabils, il S. tit. Sigr. Capitani è Podestà GEORGIUS, [fol. 12b] de PERINI, ün Signor chi per sias ræras qualitæts, & Servezzis præstaiva nil governo de noassa Patria, meritamaing per ün ornamaint de quella ais sto amô & reverieu, & la Tit. Sigra Podestessa DOROTHEA nata SPRECHER à Bernegg, üna Matrona de Pietæt üna Thabita è Mama dels bsœgnus: que dig eau ais à scodün contschaint; & permiss non m’ais in quaist reguard d’ir plü navant. Da quels ais noass pie Defuncto naschieu in la lgüsch del muond die 3. Nov. n’il Ann. XIX. del currente seculo; & de prima juventüm in sü applichio primo à Christiana conduite, & la spæra à cultura dellas scientias à sieu stædi necessarias è convenevoles, singulærmaing della Jurisprudentia, & que tant in Patria que ais sto fattibel, co suot manuduction de grands homens n’illa celebre Universitæt di BASILEA: à qual studio ho eir adgiunto prolixa & ampla experientia con viædis n’illas principælas Provincias della Germania, & Jtalia & dimora à WIENNA, Residentia del Capo del S. Romaun Imperi. Siand de quels, in Patria ritornô, & stabilieu in familia, l’havains viss ün dillettant del pled da Dieu in sia chæsa, ün diligiaint & devoat auditur [foI. 13a] in las S. Raspædas, ün promotur d’il S. exercici Musical, il che ais ün evident indici, ch’el sieu thesori non stimaiva quel chi s’ puo perder, & s’ corrumper, [eir dal quel uschlœ eira in amplissem possesso,] dimperse quel chi contanteva la sia oarma, l’inmarcescibel, & chi düra in æternum. N’il residuo; quanta fadia s’ daiva per la pæsch & bain de noassa chæra Patria, quanta eira si amor de noassa S. Religion, quanta sia sinceritæt, è servizziaivlezza vers il prossim, la cordialitæt vers ils amis, la liberalitæt vers il bscœgnûs, la benevolentia è beneficentia, vers scodün, in sieus dits, gests, & fats quant plaschaivla sia conversation, & ædificabil sieu exaimpel, que haun experimento, & cun raschun plaunschen, nà dech sius familiærs, ná dech noassa Hon. Raspèda, è Vicinantia; dimpersè ogni ün chi l’ho contschieu, & noass intér Hundro Cumœn. Cun raschun plaunscha sia addoloræda Jllustre Chiasæda sieu pissorus amant Capo è Bab, ün Lod Cumœn sieu Sabi è piêtos Regent; Ministers del S. Evangeli, & con particolare relation Eau, noass affectiono, benèfic Patron, noass devoat [p. 470 modifica] Auditor, Povras Vaidguas lor Protector; [fol. 13b] Afflicts Oarfens lor Assistent; generælmaing tuots planschain: Noass Bap ais partieu, la Coruna de noass chio ais crudæda! Tæl eira il character della respectabla persona de noass defuncto Sigr. Confrer, & chi l’ho contschieu non m’inculparò ch’eau al salva ün Panegyricum. Un character vairamaing Nobile, & al quæl ne Nobiltæt de Prosapia, ne valor da dignitæt ais da congualær, schabain el eir da quaists s’ recattaiva in ampel & jüst possesso, & ils faiva servir per tant plü la gratia de Dieu chi eira in el, d’ la render tralüschainta, è sco l’ils havaiva hertô, uschea cun sieu bon nom, ün œli de bon odur, augmento, ’ls hò alla sia amata Jllustre descendentia eir lascho davous. Jn añs XXVI. de sieu felice matrimoni con sia Jllustrissima è Pietosa Sigra Consorte, ora addoloreda Vedoa, Signora ANNA nata à PLANTA, de Zuotz, ais el del Segner benedieu cun ün ampla & bella Figliolaunza, dals quæls 4. al sun in l’eterinitæt passos avaunt, & üna Sigra filgia, è 7. filgs d’ineguela ætæt, via de part da quels cumanzaiva à surviver consolation, & la major part de quæls ais absainta, sun lascho davous. Sia malatia Podagrica siand avaunt’[fol. 14a] temp convertida in Hydrope’ l’ho afflitt plü de duos Añs, durante quæla rimettand al Suprem l’esito de quella, ho saimper testifichio patientia’ è filiæla sottamission al maun del Segner, fina ais sterzas’ chi eira d. 29. Jan. la mattina, sezzand in sia Chiadrëa, lamamaing, sco træs ün sœn, d’ogni mel libero, & transferieu alla Patria dels jüsts è Perfets in JESU, n’il añ 54. complieu de si’ etæt.

Tæla ais stæda la Persona, tæla la conduite, tæla l’uscida de noass Sigr. Confrær! O co tuot amabla & ædificabla! Perque a’ ns ais sia moart æscha, & la sia memoria in sempiterna Benediction! Jl Dieu della pæsch chi ho sü dels morts mnô oura il grand Pastor dellas nuorsas, quell maina sün quel di eir sieu coarp our de sia chiambra, alla resüstanza dels jüsts, & l’illochescha cun sia oarma iffito della vart dretta de noass Segner è Spendreder. All’addoloræda Sigra Vedoa, & condolents d’ familia tuots, serva la sia grata memoria per ün Balsam à lor plæja, & il stædi al quæl ais arrivo per stimolo di’ ns excitær ad arrivær eir nus tiers el. Moura noassas personas della mort dels jüsts & saja noassa fin simile alla lôr. Num. XXIII. 10. [fol. 14b] Als ôt stimos relaschos infaunts detta il Bap de Misericordia, di’ l imitær in sias lodablas Christianas passivas; & à saimper sdaisda our de sia cendra, de quels chi t’il renoven, & sumalgen; accio quaista Nobile Casa fin Solailg splendura, perseverescha ün Ruver da jüstia, ün Appogio dels prûs, ün bon Exaimpal à quaist corruot muond, & à chi ais in, & intuorn quella üna richia Fontauna de Benediction! Jl istess Dieu da Gratia detta à Nus tuots, de viver piètosamaing in sia tema, de morir leidamaing in sia gratia, [p. 471 modifica] & tandem tuots, cun noass Sigr. Confrær insemel de resüstær allegrusamaing all’æterna Vita, træs JESUM CHRISTUM noass Segner.

AMEN, AMEN.

  1. Judic. XV. 18.
  2. Rom. V. 7.
  3. Psalm. XCI. 7. — 13. 1.
  4. 1. Cor. X. 31.
  5. Ps. XII. 1. 2.
  6. CXLIII. 6.
  7. Math. V. 5. Cap. XXII. 17.
  8. Math. VII. 21.
  9. 1. Joh. II. 15. 16.
  10. Eph. VI. 12 — 19.
  11. 1 .Thess. V. 8.
  12. Luc. XI. 1. 3. Rom. VIII. 28.
  13. Esaj. LXVI. 11 — 15. ** Rom. V. 2 — 5. & VIII. 16. 17. 26.
  14. Ps. XXIV. 9.
  15. Zach. XIV. 7 — 6.
  16. Math. VIII. 11. Matth. VIII. 11.
  17. 1. Cor. II. 9.