Poesie (Porta)/34 - LA NINETTA DEL VERZEE

34 - LA NINETTA DEL VERZEE

../33 - L'INTOLLERANZA RELIGIOSA ../35 - A Caravagg gh'è staa on cert talenton IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
34 - LA NINETTA DEL VERZEE
33 - L'INTOLLERANZA RELIGIOSA 35 - A Caravagg gh'è staa on cert talenton

 
LA NINETTA DEL VERZEE

Bravo el mè Baldissar! bravo el mè nan!
l’eva poeù vora de vegnì a trovamm...
T’el seet mattascion porch che maneman
l’è on mes che no te vegnet a ciollamm?
Ah Cristo! Cristo! com’hin frecc sti man!5
Bell bell... speccia on freguj... te voeu geramm,
bolgirossa! che giazz! aja i mee tett!
che bell cojon, sont minga on scoldalett.

Pover tett nèe?... te sentet com’hin froll?
Ma, gh’hoo avuu ona passion, varda, in sti dì10
che l’è stada, per brio! el mè tracoll.
L’è quaj cossa ancamò se sont inscì.
Ven scià... settet giò on poo... già l’è anmò moll,
e poeù coss’eet de fà? l’è venerdì,
gh’è minga d’opra: descorremm on poo,15
ché subet che l’è all’orden te la doo.

Varda el me Baldissar se se pò dà
on mond pussee carogna, on mond pù infamm!
Te se regordet d’avemm vist per cà
quell gioven magher, longh come on salamm,20
ch’el me vegneva a toeù de andà a ballà?
Che di voeult te l’ee vist a peccenamm?
Ben: sent adess, sto roffianon strozzaa
che tir fioeul d’ona negra el m’ha giugaa.

Prima de tutt tee de savè che fina25
de vint agn fa, quand sont restada indree
della povera mamm, la mia medina,
che adess, jesuss! l’è al Gentilin anca lee,
per no invodamm a santa Catarina,
o lassamm andà in cà don quaj mestee,30
la m’ha tiraa in cà sova e tegnuu inguala
d’ona soa tosa vera e naturala.

Sta mia medina l’eva ona tetton,
matta, allegra quell mai che se pò dà:
ghe piaseva a paccià del bell e bon35
e andà dent per i boeucc e boccalà:
ma sora tutt poeù la soa gran passion
l’eva quella de fassela fregà:
oh intuitù de quest gh’è nient de noeuv,
desdott in fira e fresca come on oeuv.40

In quell temp la gh’aveva per gimacch
on gioven d’offellee, fort, traccagnott,
ch’el stava lì in la porta e in l’uss attacch.
Costuu, me cunten ch’el gh’avess de sott
on peston de pirotta masiacch,45
ma basta, fussel mò per sto bescott,
o per quij del mestee ch’el ghe portava,
l’offellee l’eva lu ch’el le ciavava.

S’ha mò de dà l’inconter che costuu
el gh’ha giusta d’avegh anch lu on bagaj,50
che l’è nient alter che quell porch fottuu
che m’è costaa in sti dì tanto travaj.
Inscì, cont el stà insemma tutt e duu,
col giugà insemma e fà quij cattanaj
che fan tucc i fioeu, semm rivaa a quell55
de trovass cott tutt duu senza savell.

Intrattanta, per via della via
dell’intrigh inscì faa della medina,
ne faven dormì nun bardassaria
foeura di pee de lor in la cusina;60
là ne saraven sù all’ave maria
de sira fina a quella de mattina,
e là nun de per nun tutta la nocc
sevem patron de fà onia sort de locc.

Fin però che semm staa duu cisquittitt,65
ciovè a dì de des, vundes, dodes agn,
se semm faa quaj carezz e quaj basitt,
e poeù voltavem là come lasagn;
ma quand emm comenzaa a sentì i gallit
vers la part che comenzen i cavagn,70
se semm accort d’avegh di olter besogn
on poo pussee gajard de quij del sogn.

Ma sì! per dilla giusta, in quant a mì,
sto besogn savarev minga spiegall...
soo che sentiva el sangu come a buì,75
che gh’aveva ona voeuja de tentall
e in l’istess temp vergogna a comparì.
Soo anch che andava in broeuda in del basall
e soo che quand el me toccava i tett
trepillava del gust come on gallett.80

Soo de giunta che, quand alla mattina
me toccava de andà a tend in Verzee
alla banca del pess della medina,
ogni bott che passass on perrucchee
o quajghedun con bianca la marsina,85
me sentiva a rugà fina in di pee:
me andava insemma i onz della stadera
e el coeur l’andava a vella e el coo a stondera.

Mì el mè Pepp el vedeva de per tutt,
e semper ghe l’aveva de denanz:90
mì el vedeva in di tèmol, in di trutt,
in di micch, in la suppa, in di pittanz,
no gh’eva giovenott, né bell né brutt,
che se podess ris’cià de famme di avanz:
respondeva pesciad, desgarb e slepp,95
e tutt sti coss in grazia del mè Pepp.

Né l’è minga de dì che fin d’allora
el m’avess missa alla comunion.
On cazz! Me poden dà on cortell in gora
se mì pensava mai che in di colzon100
ghe fudess dent de quella sort de bora!
A vedè come el mond l’è mai cojon!
Tucc me credeven ona gran canonega,
e seva fatta pesc che né ona monega.

Anzi gh’hoo anmò in la ment la gran paura105
che hoo avuu, quand de lì a on pezz me l’ha daa in man,
l’hoo creduu on boll, ona besiadura,
on bugnon (soeuja mì), on quaj maa de can,
e soo che m’è soltaa ai oeucc addrittura
come on s’cioppon de piang, ma lu, el giavan,110
da bravo perucchee el s’è miss a rid
e a saramel pù strenc in mezz ai did.

Cristo! che sgarbiada de cervell
l’è staa per mì quell cioll in ardion.
Poss dì ch’el m’ha daa in man minga on usell,115
ma el manegh de tucc quanc i cognizion:
allora subet hoo capii tutt quell
che se daven d’intend paricc smorbion
quand lì alla banca me diseven milla
cinad sulla panscietta e sulla inguilla.120

Lì emm comenzaa tutt duu de sto moment
a lavorass intorna de fadiga,
lu a fà onia possa per sonamel dent
e mi olter tant per stoppagh sù la figa.
Fors anca el sarà staa on presentiment,125
ma l’ha avuu pari a sbatt, l’hoo faa stà in riga,
ghe l’hoo basaa, menaa, gh’hoo daa de tetta,
ma de pondamel?... voj! ciappa sta fetta.

Sent mò che macciavella de birbon
l’è rivaa a tira a man per mettem sott.130
L’ha comenzaa a fà el trist, el lumagon,
a fass vedè a mangià pocch o nagott.
Lu el me schivava, el fava repetton,
el sospirava come on mantes rott,
e con pù mì ghe andava per el vers135
con pussee el fava el pregn, el gnucch, l’invers.

Infin quand l’ha creduu de vess a tir
vedi ch’el mett a volta on cortellasc
e ch’el sbassa i cannij incontra al fir:
mi, bona a dagh a trà, fermegh el brasc,140
e prepotenta e franca come on sbir,
Cossa farisset mai, dighi, pajasc?...
Cossa vuj fà, el respond... mazzamm... morì...
fornì sta vitta... contentatt anch tì...

Sanguanon! che dianzer de paroll!145
m’è calaa i forz de sbalz, m’è vegnuu frecc.
Me sont pondada a lu coj brasc al coll,
e lu borlonem là a travers al lecc,
e lì in terra el cortell, in aria el cioll,
lecchem, basem, stroffignem, brascem strecc,150
Ninin... tas... lassem fà... pensa nagotta...
sto fioeul d’ona vacca el me l’ha rotta.

Ona voeulta poeù rotta che l’è stada
no gh’è staa pù resguard né pù respett.
Via ona ciavada on’altra gran ciavada,155
no se fava olter facc che quel giughett,
e se con tant piccià nol m’ha impregnada
l’è proppi robba de fà fà on quadrett,
tanto pù che sti usij già hin certi ordegn
che fornissen el gioeugh con lassà pregn.160

L’eva trii agn pocch manca che st’istoria
l’andava quietament semper inscì,
quand la medina, che Dio l’abbia in gloria,
l’ha tolt sù ona fevrascia de morì.
I dottor l’han creduda inflammatoria165
e gh’han faa vint solass in tredes dì,
ma el dì adree, giust in quella che han dezis
de faghen pù, l’è andada in paradis.

Morta lee, bona nocc ai sonador,
s’è barattaa la scenna in d’on moment;170
mì sont andada in cà del cogitor
e el Pepp l’è andaa in cà anch lu d’un sò parent
e lì, via de vedess e de descor
quaj voeulta per el dì denter per dent,
resguardo sia alla prozion de mezz,175
sant March! gh’è sta sù el gatt per on bell pezz.

Ma mi, tra che a trovamm inscì ligada
in cà del pret moriva de passion,
e tra che el Pepp el m’eva sueffada
de bon’ora a saggià certi boccon,180
assa brutta on bell dì ciappi la strada
e pienti el cogitor come on fuston
ressolutta de tend al fatto mè
senza tance seccad de barolè.

Deffatt per quant sto pover religios185
l’abba faa, l’abba ditt per famm capì
ch’el pass che fava l’eva on pass ris’cios
e che la purgarev forsi on quaj dì,
l’ha traa via el sò fiaa e la soa vos,
anzi el gh’ha avuu de grazia a mondamm lì190
de circa milla lir, che la medina
la m’ha lassaa tra pilla e robba fina.

Con cà pientada, e con quij pocch danee,
fresca, giovena e grassa come sera,
gh’aveva semper gent innanz indree195
alla mia banca mej che né a ona fera;
de coeugh poeù gh’en vegneva di vivee,
e a quist basta domà che ghe fass ciera,
se gh’avess anch venduu merda per pess
sti facc de porca even content l’istess.200

E che fior de partii ch’hoo possuu fà!
(Inscì magara avess vorsuu dattamm)
fioretton de marcant, de famm marcià
inguala di primm sciori, di primm damm;
e se fuss stada tosa de trattà205
soo che on fraa Geromin l’ha vorsuu damm
del pelter assossenn, famm desmett banca,
mandamm in fiacca, e lu comparì nanca.

Ma mi ciocca, imbriaga, incarognada
de sto razza de can d’on tajapieucc,210
tant e quant ghe n’è staa che m’han cercada
olter tant n’hoo casciaa foeura di oeucc;
e sì che giamò on pezz m’en seva dada
ch’el me fava scusà de stoppaboeucc,
ma già nun vacch de donn semm tucc inscì,215
se al mond gh’è on crist el vemm proppi a sciarnì!

E dininguarda e non poeù a fass toeù via,
en fan toninna, en fan de sott e doss.
Pur tropp l’è inscì: mi ch’hoo provaa la mia,
soo cossa gh’è de noeuv con sti balloss.220
Pur tropp sont dada denter in la stria,
e el cogitor l’ha induvinaa tutt coss.
Ah roffianon d’on Pepp!... Varda el mè nan
se gh’è on cristo compagn in tutt Milan!

Minga content sto faccia de figon225
de vess staa lu el strozzaa che el me l’ha rotta,
d’avemm traa i mej partii tucc a monton,
d’avemm drovada pesc d’ona pirotta,
d’avemm semper goduu i pù bon boccon
che gh’aveva alla banca, e per nagotta,230
sagg de mì, del mè ton, della mia inguilla
l’ha comenzaa a miramm anca alla pilla.

In prenzipi col sloffi de dovè
comprà ona cossa o l’oltra a ona quaj posta
el me cercava in prestet per piasè;235
ma in seguet poeù, quand el m’ha vist desposta
a lassagh god in pas el fatto mè,
l’andava al cantarà lu de soa posta,
e lì servo umelissem sur baslott,
ogni freguj, allon, giò on scopellott.240

Ma se! impiastraa de vizzi come l’era,
lallela! gh’en voreva olter che inscì:
l’avarav traa in setton la cà Mellera,
l’Archint, el Greppi, el Melz, staghela lì.
Dì cojon! Lu ostarij, trissett, primera,245
la scènn, lu palch, lu donn de mantegnì;
e mì ciollatononna de massee
compramm i corna cont i mee danee!

Olter che corna! l’ha tentaa per fina
de taccamm ona pesta bolgironna;250
e se no sont allesta ona mattina
a tira i ciapp, indree t’el me le sonna.
Per fortuna del ciel che intanta fina
che hoo faa per compagnamel in la monna
hoo miss i did in mezz a on masarott255
de filapper consciaa cont el scirott.

Eppur: coss’eel?... l’eva inscì tant vergnon,
tant marcadett e tanto fin d’ingegn,
che hoo avuu de grazia a fagh la remission;
anzi l’ha tiraa i coss finna a quel segn,260
de pacciamm (direv squas) anca i mincion,
perché a furia de vend e de fà pegn
el m’ha sbiottada e el m’ha redutt in pocch
come on oss spuvaa foeura d’on pitocch.

No gh’aveva olter pù che el lecc, i scagn,265
la cros de perla e quatter strasciarij,
inscì tra robba dora e quij pocch pagn,
quand besognos de vendem anca quij
on dì el m’è vegnuu in cà, torber compagn
de quand el s’è vorsuu tajà i cannij,270
e piovend giò daj oeucc acqua a monton
press a pocch el me parla de sto ton.

Sent Ninetta, el me dis, i creditor
m’hin taccaa al cuu come tanc can mastin;
se no i paghi in sti pocch vintiquatt’or275
gh’è già in pront la fameja e i manezzin:
donca on fioeu par mè! on fioeu d’onor
l’avarà de reduss a fà sta fin?...
Ah nò Ninetta!... innanz de famm granì
già l’è on moment... faroo quell che soo mì.280

Mì dolza come l’uga, appenna senti
dove van a fornì sti ultem paroll,
deventi smorta, tremi, me spaventi,
e poeù al solet ghe metti i brasc al coll;
infin voo al cantarà: lì me resenti285
della cros, di peritt, del tornacoll,
e ghe dighi, piangend, Ciappa antecrist,
deggià ch’eet mangiaa el rest, mangia anca quist.

Redutta che son stada ona pitocca
senza credet, né robba, né danee,290
s’hoo avuu de pagà el ficc, de mett in bocca,
hoo proppi dovuti mettem al mestee.
Ma fina che gh’hoo avuu taccaa alla socca
sto sanguetta fottuu d’on perucchee,
on quattrin che on quattrin, nanca a pagamel295
sont mai stada patronna de vanzamel.

Infin per compì l’opra adess mò sent
cossa ghe solta in coo a sto porch infamm!
Giust on mes fa el ven chì, el me sara dent,
e el me dis ch’el gh’ha voeuja de ciavamm;300
voo sul lecc: me le mett lì inscì on poo arent,
e poeù, paffeta, el fa per inculamm;
mì allora streng el ghicc, dagh on button,
e dighi... Ovej!... coss’hin sti pretension!

Nanca el cuu poss salvamm sangua de dì!305
Malarbetto ludron, brutto pendizzi!
el cuu l’è mè, vuj fann quell che vuj mì
né hoo besogn de cavatt de sti caprizzi.
S’avess vorsuu dall via, a st’ora chì
sarev fors maridada a vun d’offizzi.310
Figuret mò se sont inscì cojonna
de mettem sott a tì a fà seggionna!

Infin vedend che dura come on sass
no dava a scolt pù al piang né al sospirà,
né al solet sloffi de vorè mazzass,315
el s’è ressolt de fammela pagà;
né savend toeù oltra straa de vendicass
l’è andaa a cercà on poetta e el m’ha faa fa
ona dianzer d’ona bosinada
de famm fà la minee perfinna in strada.320

Ecco el mè Baldissar, ecco on trattin
la reson bolgironna di passion
che me deslenguen come on candirin.
Ma el pussee pesc anmò di mee magon
l’è a vedè che sta birba d’on bosin325
tra i lapp ch’el dis per mettem in canzon
el ghe ne infira voeuna, el mè car nan,
che tend nient manca che a famm perd el pan.

L’è rivaa fina a dì che gh’hoo in di oss
on morbo vecc de brusà via l’ussell!330
Ma se pò dà on trattà pussee balloss,
on’azion pussee infamma e de cortell?
Pacciamm tutt, godemm tutt, e de maross
taccamm anca in l’onor, toeumm, anca quell?
Questa per cristo no la poss capì:335
mì impestada?... Buffon!... dighel mò tì.

Dighel mò tì, per brio! se gh’è ona donna
pussee sana de mì in tutt quant Milan!
Te le taccarà ben lì alla Coronna
la Mora del sciall giald, ma mì, doman!340
Ma ovej!... varda che aria bolgironna
l’ha ciappaa sto tò cioll!... scià... scià el mè nan...
dammel car... toeù... l’è tova... ah dio!... ciccin...!
Vegni... ve... gni... ghe sont... Cecca?... el cadin.